És bo que l’Ajuntament demostri fermesa quan ha de demostrar-la. Com que molts cops hem retret a l’equip de govern una notable manca d’empenta i una excessiva predisposició a rebaixar els continguts de les seves pròpies propostes, és de justícia que ens alegrem, i el felicitem, per l’actitud que ha adoptat en l’afer del tercer fil que, metàfores a banda, no és altra cosa que el conflicte que decidirà si Tarragona pot connectar-se, amb europea normalitat, amb la resta del país pel que fa a trens de viatgers, o bé si en quedarà al marge.
Ja hem vist com una combinació d’interessos mercantils i de mancances pressupostàries atribuïdes a la crisi ha fet caure, sobre la nostra ciutat i el nostre territori, la pitjor versió possible de corredor del Mediterrani. Aquella que passa sobre el traçat ferroviari ja existent, ajornant ad calendas graecas totes les millores que els anteriors governs d’esquerres havien previst per dignificar les necessitats de mobilitat de les persones usuàries del tren.
Un cop conegut el projecte del Ministeri de Foment, l’Ajuntament va presentar al·legacions, a les quals el mateix ministeri va respondre amb una tímida oferta de negociació que no s’ha concretat en res. Denegades posteriorment les al·legacions, en comptes de conformar-se el consistori ha decidit tirar endavant amb la reivindicació, anunciant la voluntat d’interposar recurs contenciós administratiu contra una obra que, de fer-se tal com està prevista actualment, durà importants perjudicis a Tarragona.
És en aquest context que el darrer plenari va debatre i votar una moció, presentada per la Plataforma en Defensa del Ferrocarril (PDF) i assumida pels grups d’ICV-EUiA i el PSC, que proposava solucions contretes, estudiades amb molta cura, que faran compatible el trànsit de mercaderies pel corredor del Mediterrani i l’augment de qualitat del servei de viatgers. I, a diferència d’allò a que ens tenen acostumats, aquesta no va ser la típica moció testimonial que mai no passa el filtre de les majories municipals. No. Aquest cop, la moció va ser aprovada sense cap vot en contra. Fins i tot el PP, que a Tarragona està atrapat en la doble circumstància d’oposar-se al tercer fil mentre el seu propi govern l’impulsa, va facilitar amb la seva abstenció que el text tirés endavant.
El que la PDF demana, i nosaltres assumim plenament –i, ara, l’Ajuntament també- és que es faci a l’Arboç del Penedès una interconnexió que permeti l’enllaç del tercer fil amb la línia ja existent d’alta velocitat. Això permetria la normalitat del pas de trens de viatgers fins a Barcelona, sense trencar la continuïtat dels serveis regionals, facilitant al mateix temps l’accés dels serveis d’alta velocitat, Euromed i Avant a la ciutat de Tarragona. En cas contrari, la concentració de combois a la línia de la costa, saturada ara mateix fins a límits que ja perjudiquen el servei, incidirà més negativament encara en la regularitat del trànsit de viatgers, que tothom, i no només el nostre grup, considera altament deficient, o enormement millorable.
Però el Ministeri de Foment no ha previst res de tot això. Es limita a sobrecarregar el traçat existent per permetre encara el pas de mercaderies –cosa que és necessària- però sense cap mirament per al servei ferroviari de proximitat. Sense cap preocupació per les necessitats diàries de desplaçament de milers de persones.
Contra tot això, ja fa temps que moltes entitats i algunes forces polítiques, entre les quals la nostra, han emprès el camí de la mobilització. La presència de l’Ajuntament de Tarragona en aquest àmbit reforça encara més les nostres raons, i ens anima a seguir per aquest camí. Cal que el Ministeri de Foment rectifiqui. Cal, sobretot, que els ciutadans i les ciutadanes del Camp de Tarragona tinguem el tren que hem pagat, i que ens mereixem.
Arga Sentís és portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA a Tarragona.
