Dijous, 18 d'Octubre de 2018

El vi de la comarca del Priorat, cap a la segona revolució

15 de Juliol de 2014, per Josep Cartanyà
  • Tines del celler Mas Sabaté

    Cedida

  • Vinya del terme de Falset

    Reusdigital

  • Elaboració del vi

     

  • Vinya de la Vilella Baixa

     

  • Tines del Celler Sabaté

     

A finals dels anys 70, la producció de vins al Priorat era una activitat agrària secundària o complementària a la que generava l’oli o la fruita seca. Els vins que s’obtenien eren bastos, poc elaborats, encara que sí eren populars. La crisi del sector de la fruita seca, a la dècada dels 80, va ser decisiva per impulsar la vinya. Pocs anys després, enòlegs de fora i també dels propis cellers de la zona van redescobrir l’enorme potencial del territori, i especialment, Álvaro Palacios, René Barbier, Carles Pastrana, Josep Lluís Pérez i Daphne Glorian, els ‘5 de l’Apocal·lipsi’. Aquest fet, acompanyat de la renovació tècnica i la formació del sector, va provocar més que una evolució, una autèntica revolució.

Enguany es compleix el 60è aniversari de l’aprovació del reglament que va oficialitzar el reconeixement de la Denominació d’Origen Priorat, l’any 1954. Actualment, la DOQ Priorat té una superfície de 17.629 hectàrees, de les quals 1.887 estan plantades de vinya. Administrativament, 9 dels 23 municipis de la comarca formen part de la DOQ Priorat. Pel que fa a la DO Montsant, va néixer l’any 2001 integrada pels municipis i cellers que, fins aquella data, formaven la subzona Falset de la denominació d’origen Tarragona. La superfície de vinyes plantades és d’unes 2.000 hectàrees.

Les claus de l’auge

En el darrers 25 anys, hi ha hagut un abans i un després en la història recent del vi del Priorat. Ja ho va predir Jaume Ciurana en el seu llibre ‘Els vins a Catalunya’, quan afirmava "el Priorat és un diamant en brut" i apuntava que quan aquesta zona amb tanta tradició sàpiga reconvertir-se, serà la clau del seu futur. I així ha estat.

"No ha estat una cosa improvisada, sinó un procés llarg", com diu el president de la DO Montsant, Jaume Domènech. Als anys 80, es va crear l’Escola d’Enologia Jaume Ciurana, dirigida per Josep Lluís Pérez, que va donar capacitat tècnica a nivell enològic i vitivinícola dels projectes dels ‘5 de l’Apocal·lipsi’,i de la resta d’iniciatives privades. Aquí es va produir el canvi del nou sistema vitivinícola i d’elaboració del nou Priorat. En aquest procés, va ser molt important que els seus projectes poguessin comptar amb tècnics qualificats per portar els seus cellers i això va fer que s’anessin afegint nous elaboradors.

Per a Toni Alcover, president del Consell Regulador de la DOQ Priorat, la clau de l’èxit "radica en conèixer el potencial que tenim, a no tot arreu es fa un vi així". Aquella primera generació "es va encarregar d’explicar-ho al món, va arribar el reconeixement de la crítica internacional i això va crear una esperança per a comercialitzar el vi". Aquests elements, amb el suport de la formació, van contribuir a l’eclosió de nous cellers familiars.

La qualitat del vi

El debat sobre l’evolució de la qualitat dels vins de la comarca està servit. El gerent de la Cooperativa Falset-Marçà, Xavier Domènech, considera que històricament han coincidit tres factors importants per garantir la qualitat del vi : la producció d’un raïm de qualitat, gràcies a la reconversió de les finques dels pagesos; la millora de les tècniques i dels propis cellers; i, en tercer lloc, la imatge de l’embotellat per comercialitzar millor el vi. Bona part d’aquesta qualitat "la debem a la formació de l’Escola d’Enologia", afegeix Domènech.

La qualitat "és la màxima dels cellers", tal i com expressa Jaume Domènech. És la única manera de triomfar al món, acompanyada de l’avenç en les tècniques de producció. El president de la DO Montsant apunta, però, que no tot depèn del celler elaborador ja que els gustos dels consumidors canvien. Per això, "s’ha d’estar al dia amb el que el mercat demana i això fa que s’hagin de fer vins d’altres maneres". Com a exemple, Domènech recorda que "abans la gent volia notar més el gust de la fusta, i ara ja no tant".

Per la seva part, Toni Alcover defensa que la qualitat "és intrínseca al terreny". Des de la DOQ Priorat, es treballa en la recerca de finques que tinguin un potencial superior a les altres. Dins d’aquesta piràmide de qualitat de vins, "busquem vins de paratges concrets per veure les diferències que hi ha entre les zones més altes i més baixes d’una mateixa vil·la, fins que arribem al cim de la piràmide, amb els vins específics de finques".

Tot i reconèixer l’aportació que han fet les noves tècniques a la qualitat del vi del Priorat, noves generacions d’elaboradors llencen un repte : la idea de fer vi només amb raïm, amb la mínima ajuda possible. Un d’ells és René Barbier (fill), vinculat a Clos Mogador, entre altre iniciatives, que recorda que "vam passar una fase molt tècnica, amb l’ajut de la química, on es va donar més importància a la terra que a la vinificació, per a fer un vi correcte". Per aquest motiu, Barbier confessa que "a la meva generació ens interessa saber si és possible arribar a no posar res en el vi per poder fer un vi que pot ser encara millor".

La internacionalització dels vins

Amb el pas del temps, s’ha anat equilibrant les vendes del mercat interior i exterior ja que als anys 80 i 90 els vins del Priorat es venien molt més a l’exterior que a l’interior. Actualment, la DOQ Priorat exporta un 60% dels seus vins, mentre que un 40% pertanyen al mercat estatal, la majoria d’aquests (70%), es venen a Catalunya. En el cas dels vins de la DO Montsant, les xifres són similars, amb una mitjana d’exportació del 60%-70%.

Des del punt de vista del president de la DOQ Priorat, Toni Alcover, el Priorat és una comarca petita que "necessita mercats elitistes, basats en la cultura del vi, amb un respecte a la terra i a la història, i a una manera de treballar humana". Aquest mercat de "cultura vinícola" és minoritari i està molt repartit arreu del món. En molts països, aquesta cultura encara no hi és. Per la seva banda, Jaume Domènech, recorda que la internacionalització ha aconseguit el reconeixement i posicionament de la DO Montsant i creu que "ara toca conquerir nous mercats".

En opinió del responsable d’Internacionalització de la Cambra de Comerç de Tarragona, Roberto Barros, la majoria dels petits cellers "fan un vi de molta qualitat, però la nostra experiència ens diu que molts cellers han gastat els diners per fer un vi i unes instal·lacions molt maques, però després no han tingut diners per comercialitzar-lo". El Priorat ha cercat nínxols de mercats específics als Estats Units, Singapur o als països nòrdics "però ha mancat recursos per a fer-hi accions de màrketing per ampliar el mercat".

Des del Departament d’Internacionalització de la Cambra de Comerç de Reus, es recomana no banalitzar la marca. En aquest sentit, consideren que "és cert que els cellers han de vendre i convé que siguin competitius, però no a qualsevol preu". L’ens cameral recorda que el prestigi del Priorat "ha costat molt de guanyar i cal ser extremadament curós a l’hora de plantejar-se segons quina operació comercial que podria anar en detriment dels interessos futurs dels cellers".

Per a Alcover, la comercialització exterior per als petits cellers és "complicada", ja que bona part dels recursos van a parar als impostos i les condicions burocràtiques. Tot i així, tant Roberto Barros com l’elaborador René Barbier (fill) coincideixen en que una bona solució seria l’agrupació de cellers petits per impulsar la comercialització.

Segons l’experiència de les missions comercials programades per la Cambra de Reus, s’ha demostrat que el nom Priorat té una grandíssima capacitat d’atracció. Per això, el Departament d’Internacionalització creu que "és evident que les campanyes són necessàries però sempre que es facin de manera responsable i mantenint els nivells de qualitat tan necessaris per respectar la posició del producte en el mercat".

El mercat català

Segons el gerent de la Cooperativa Falset-Marçà, Xavier Domènech, històricament, "ha sigut més fàcil vendre fora que aquí, és difícil defensar un producte a fora quan no el tens consolidat a dintre". Jaume Domènech es mostra més optimista: "Aquest ha estat el primer any que el català ha estat el principal mercat de la DO Montsant".

Sobre aquesta qüestió, des del Departament d’Internacionalització de la Cambra de Reus s’afirma que en aquest territori "es produeix una paradoxa impensable en d’altes zones productes: els vins de casa, especialment de la restauració, molt sovint es veuen desplaçats per vins forans". Per això, si l’equilibri importador-exportador es produeix per un increment de vendes al mercat interior "benvingut sigui". A més, cal tenir en compte la forta competència de països com Xile o Austràlia en tots els mercats del món, "el que aconsella diversificar i diferenciar el producte".

René Barbier qualifica la venda al mercat nacional com "un problema greu ‘ i afirma que "a l’Estat espanyol, el Priorat té una imatge de vi inaccessible i car". Barbier diu que "això no passa en cap lloc, normalment els productors venen més a la seva pròpia regió" i atribueix com a causa principal "la falta de cultura del vi, perquè si no valores la qualitat del vi, per què l’has de pagar més car ?".

Sense formació, no hi ha evolució

L’Escola d’Enologia Jaume Ciurana va protagonitzar, als anys 80, el canvi del nou sistema vitivinícola i d’elaboració del vi. Toni Alcover, que exerceix de professor a l’escola, explica que el centre ha aportat amb el temps "les noves tecnologies que han transformat el tractament del vi, com ara la forma de criar el vi a la fusta".

També ha estat fonamental el paper històric de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), així com les seves col·laboracions amb l’Escola en diversos projectes d’investigació. Sense anar més lluny, ambdós centres estan realitzant un projecte sobre la microbiologia de la comarca, en concret, sobre el tipus de llevats i bacteris que hi ha al raïm. Aquestes investigacions repercutiran en un futur en l’elaboració del vi i el conreu de la vinya.

L’altra peça clau d’aquest trencaclosques és el Parc Tecnològic del Vi (VITEC), on es fan cursos d’analítica i elaboració de vins, i on s’experimenta amb viticultura en nous projectes i noves tecnologies.

I el futur, cap a on va ?

L’anomenada "segona generació" de viticultors del Priorat ha heretat la capacitat d’adaptar-se al territori, com a forma exclusiva de fer vi. Toni Alcover creu que ara cal fer un pas més i "anar a buscar una cosa més sutil, més elegant, excelsa i aromàtica, com la fotografia que fas d’un lloc al matí no surt igual que quan la fas al vespre".

René Barbier (fill), que pertany a aquesta generació, pensa que "la tècnica i la química ha igualat els vins, i s’ha perdut una mica la personalitat de cada zona". Per a Barbier, "la terra expressa molt, però si tú ho tapes amb molta tècnica i elements externs, perds allò que et fa diferent dels demés". El futur passa per "intentar tornar a enrere per veure què es feia bé antigament, ja que aquí es feien unes coses i a França unes altres, en canvi, les tècniques són semblants a tot arreu".

Jaume Domènech preveu que la tecnologia "anirà a més" i el món del celler també. El futur ha de ser la segona revolució tecnològica que aporta el VITEC, "que cada cop estiguem més preparats tecnològicament i que siguem capaços d’aconseguir nous mercats". Sobre aquesta qüestió, Xavier Domènech creu que la revolució s’ha de produir en vendes i Màrketing". 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

DOQ Priorat DOQ Montsant reusdigital vi
DOQ Priorat DOQ Montsant reusdigital vi
DOQ Priorat DOQ Montsant reusdigital vi
DOQ Priorat DOQ Montsant reusdigital vi
COMENTARIS (0)