Dijous, 28 de Març de 2024

Els Carandell, parlem del Josep Maria

06 de Febrer de 2013, per Ramon Gomis
  • Mas Carandell

     

Qui més qui menys ha sentit parlar dels Carandell. El pare va ésser home de fortuna, arruïnat amb la construcció de la casa Bloc de Reus, al carrer de Gaudí. No obstant i això, els Carandell no van deixar de passar els estius a Reus, al mas de Bové, anomenat també mas Carandell. D'aquí, que tots els fills –exceptuant potser el més gran, el periodista Lluís Carandell- van vincular-se, d'una manera o altra, per temporades, amb els reusencs. Amb ell vaig compartir algunes fal·leres. Mentre jo estudiava a la Universitat, la meva mare, que sabia el meu interès pel teatre, em va recomanar que calia que l'anés a veure. No sé d'on havia tret la idea que el Josep Maria tenia interessos pel teatre. En qualsevol cas, un dia, sense encomanar-nos a ningú, vam presentar-nos al seu pis de la plaça de Letamendi, a Barcelona. De seguida vam parlar de literatura, del teatre alemany de Brecht, de Büchner, de Von Kleist.

Poques setmanes més tard i mentre a la Tartana assajàvem el 'Wozzeck', se'ns va presentar al teatre de l'Orfeó Reusenc. Hi va haver un abans i un després d'aquella trobada. Ens reuníem al seu mas, parlàvem fins tard, de l'art, de teatre, de la política, ens faltaven hores. El Josep Maria tenia diverses tribunes públiques. Al diari 'Tele Expres' amb Joan de Sagarra es va convertir en un columnista de referència. En ocasió del pregó de l'Exposició de Roses del Centre de Lectura, en plena censura franquista i en conxorxa amb algú de nosaltres, es va posar a parlar de l'estil de vida a les comunes alemanyes. No cal dir que la censura va voler encalçar aquells que en considerava responsables. El règim ja no estava per gaires envitricolls i la sang no va arribar al riu. El Josep Maria va continuar trencant motlles. Era inherent al seu caràcter com ho era la seducció i la cordialitat. Va publicar la 'Guia Secreta de Barcelona', una referència inèdita d'aquesta ciutat, i més endavant una novel·la interessant, 'Prínceps'.

Els darrers anys els va dedicar a l'obra de Gaudí, als aspectes més biogràfics. Quan en parlàvem, em farcia d'un seguit d'anècdotes, i en donava una visió ben inèdita. Descrivia un Antoni Gaudí ben diferent de l'estereotip que coneixem, genial i missaire. Fa uns dies, s'acaba de publicar un darrer inèdit seu sobre l'arquitecte. No tinc cap dubte que deu descriure el Gaudí amb més d'una passió amorosa, que li agradava al·lucinar, que per això consumia amanita muscaria, que estava tocat del bolet. No serà un llibre més que parli de l'arquitecte Gaudí. I em deleix llegir-lo.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics