-
Joan Manuel Sabanza i Jordi Jardí
ACN
La idea, segons ha elaborat el director de MADE, Joan Manuel Sabanza, parteix de la proposta apareguda en aquestes jornades de crear una càtedra que estudiï la relació entre energia i desenvolupament local. Una proposta que el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, ha portat més enllà plantejant la idea del "clúster, com en dos o tres llocs d'Europa on ja funciona amb èxit", per atreure inversions en investigació "i, sobretot, creació de riquesa i inversions en el camp de l'energia".
"Un dels nostres objectius és aconseguir que els operadors elèctrics i energètics que pensin en fer una inversió en energia a Catalunya o a Espanya tinguin com a referent el territori MADE perquè aquí hi troben condicions favorables, el clima social, l'especialització, i les condicions objectives perquè així sigui. Volem noves inversions en centres productius. Tenim ja parcs eòlics programats. Tampoc descartem cap tipus central productora d'energia. Pensem explorar la biomassa, que dóna molt de joc, sense descartar cap tipus", ha assegurat.
De fet, un dels projectes amb més possibilitats imminents d'arrencar podria ser la construcció d'una planta de biomassa per a la qual, s'està assajant, en dos finques de Ginestar (Ribera d'Ebre) amb el conreu de 10 hectàrees de paulònies, una planta xinesa de ràpid desenvolupament, per abastir aquesta central. "A finals d'any sabrem quin rendiment tenen i, en funció d'això, concretarem el projecte i les instal·lacions", s'ha limitat a declarar en aquest sentit.
Per a Sabanza, aquesta especialització és l'única via de desenvolupament econòmic d'un territori estructurat al voltant del monocultiu energètic. "Tenim exemples de molts anys que un altre model de creixement no existeix: realitat és la q és. El futur passa pel que ja és present i passat: la producció d'energia", ha subratllat. Una activitat, assegura, que continua sent "totalment compatible" amb la producció agrícola de qualitat o l'explotació turística. "Estereotips que han frenat la iniciativa", segons l'exalcalde de Móra la Nova. "Hem de desacomplexar-nos amb el tema energètic, el que fa falta ñes gent que vulgui apostar i invertir", ha afegit.
De moment, MADE ha aprofitat aquestes jornades per obrir contactes amb les empreses elèctriques i energètiques que operen al territori per començar a negociar la reducció de la tarifa elèctrica per a les implantacions industrials a canvi que l'associació exerceixi de pont amb l'administració per agilitzar els tràmits dels productors. "Estan oberts a parlar-ne i col·laborar perquè el nostre territori tingui el plus de retorn que es mereix per la producció energètica", ha assegurat.
Les empreses participants en la jornada veuen amb bons ulls la creació i els plantejaments de la mesa. "És una magnífica iniciativa. El millor que es pot fer és conèixer els temes en profunditat, debatre'ls, tenir interlocutors vàlids, coneixements mutus i posant les posicions sobre la taula, arribar a acords beneficiosos per a totes les parts", ha apuntat el director de la xarxa de gas, eficiència energètica i renovables del Grup Gas Natural Fenosa, Joan Puertas.
El representant de la companyia, que promou diverses centrals eòliques a la zona, pendents de tirar endavant de la resolució del contenciós al voltant del mapa eòlica aprovat pel Govern, ha avançat noves inversions en matèria eòlica. "També en termosolar i biomassa, però estan en estat embrionari. (Les Terres de l'Ebre) És una zona privilegiada per a les energies renovables: tenen recursos eòlics, solars, biomassa i infraestructura, per les plantes de producció elèctrica convencional. De forma sostenible, d'acord amb l'entorn i de forma planificada, pot ser un motor important de l'economia", ha argumentat.
Concretament, Puertas ha precisat en la seva intervenció que les Terres de l'Ebre poden desenvolupar, en generació d'energia eòlica, fins a 500 MW l'hora, arribant a generar anualment 8 milions d'euros en concepte de cànon, 2,5 per als propietaris i més d'un milió en impostos municipals, així com 25 milions en pagament únic per implantació. "És una riquesa per a la terra. Quins altres projectes empresarials ho permeten?", s'ha preguntat, tot afegint que les renovables poden arribar a generar fins a un llocs de treball per MW instal·lat en el procés de construcció i un per cada 10 MW en el procés d'operació i manteniment.
La necessitat de fomentar en el futur "al màxim" les energies renovables a partir de criteris de gestió de la demanda, amb "estalvi, eficiència i educació", ha estat un dels eixos del missatge que ha volgut transmetre també el catedràtic en Recursos Energètics de la UB, Mariano Marzo. Tot recordant que la situació ambiental que es pot derivar de l'actual model de consum pot tenir greus conseqüències, Marzo ha posat sobre la taula que la dependència dels combustibles fòssils ha generat més despesa -el 20120 va suposar el 4% del PIB de l'Estat i el 66% del dèficit de la balança comercial-, més deute i més contaminació.
L'expert també ha qüestionat l'expansió futura de l'energia nuclear després de l'accident de Fukushima i ha reclamat un "pla B". "Dubto que hagi inversió privada per construir noves centrals", ha pronosticat. "Les esperances estan posades en l'eficiència", ha assegurat, tot assenyalant que aquest àmbit hauria de rebre un 75% de la nova inversió energètica cap al 2020 per sustentar un model viable. "Però és el consumidor final qui ha de fer inversions en eficiència i consums", ha afegit. Amb tot, considera que aquest camp pot generar ocupació "brutal" en sectors com l'habitatge, la rehabilitació o serveis associats". "Fem bé en plantejar el sector energètic del futur, però cal pensar molt bé en la mesura en quins àmbits", ha tancat.
