“Vam trucar al 012 i una administrativa seca i despectiva”, explica l’Angie, “em va confirmar que no podria votar, tot i tenir el padró a Reus, pagar els meus impostos aquí i tenir-ho tot en regla”. Comenta que mai va arribar a canviar l’adreça del DNI perquè fins ara havia anat vivint en diversos llocs i, la mateixa policia, li va aconsellar mantenir una adreça fixa on rebre les domiciliacions: “Jo vaig arribar aquí de Madrid, ni tan sols de Sevilla que és on he nascut. Portava des del 1992 vivint en diferents llocs de manera freqüent, estudiant fora com qualsevol català que marxa per buscar-se la vida, i fins i tot vaig arribar a viure a l’estranger”. El més anecdòtic, explica, “és que m’havia de renovar el carnet el març del 2015”.
El ‘viacrucis’ de renovar el DNI
L’Angie lamenta que la Generalitat no hagi avisat fins fa una setmana dels requisits per votar el 9N i explica les dificultats que suposa renovar el DNI amb tant poc marge de temps: “Si demanes cita prèvia no et donen hora fins d’aquí dos mesos”. L’altra alternativa és trucar el dia anterior per saber si queden places lliures i fer cua a partir de les 5 del matí: “És la cua que fan tots els immigrants que han de regularitzar la seva situació perquè, sinó, han d’abandonar el país. I no em sembla just per ells que jo vagi allà per arreglar un DNI que ja està en regla!”.
Per tot plegat, l’Angie considera que el procés s’hauria pogut fer diferent, identificant-se un mateix amb una còpia del padró o a través d’internet. I creu que, posar aquest impediment a l’hora de votar, “és una manera interessada de fer la consulta, com per excloure certa gent”. Sobre la impossibilitat d’accedir al cens després de la suspensió cautelar del Constitucional, l’Angie reclama al president Mas que assumeixi la seva responsabilitat: “Ja sabia que passaria això i és el risc que ha d’assumir si l’inhabiliten. La història està plena de gent que ha decidit arriscar-se per alguna causa major”.
I què votaríeu?
L’Angie desitja poder solucionar aquest fet i que el govern central no impugni el 9N alternatiu- per poder votar finalment. Davant l’urna, reconeix que tindria dubtes després de tot el que haurà de fer si vol votar, però reconeix que li agradaria veure canvis: “Penso que es treballa millor en comunitats petites. Hi ha d’haver un horitzó conjunt però no Espanya. Espanya és bastant un invent. Perquè et mous pel país i veus que tenim cultures molt diverses. Un que viu a Holanda o Honolulú no sabrà perquè pago uns impostos ni quin retorn en tinc, ni res”.
L’Angie es considera d’aquí. Evita dir ‘catalana’ perquè “un se sent molt arrelat al lloc on ha nascut, però cal anar en compte perquè els sentiments són molt manipulables”. L’Angie se sent part d’aquesta societat però “sempre tindré molt present el meu arrelament a Sevilla”. Això no vol dir que només es pugui ser una cosa, matisa: “Tothom tenim diferent manera d’entendre què som, però ningú està per sobre de la resta”.
Ho exemplifica amb dos casos. “El meu fill es va posar molt nerviós per poder veure la Mulassa el primer cop i recordo que em va venir la plorera a mi. Potser és una tonteria però veus que la gent lluita per coses comunes i això és bonic. T’ho acabes fent teu”. En segon lloc, recorda el ‘Pollito de Jerez’: “És com anomenaven a un músic anglès que tocava a Sevilla. No vegis com tocava la guitarra i com s’estimava aquella terra. Qualsevol li deia que no era andalús!”, etziva.
Per contra, l’Iván no té molt clar què votar. “Realment, jo defenso la votació fins i tot amb desobediència ciutadana. Passem d’aquesta gent [els polítics] i votem. Sóc partidari de canviar les coses perquè la situació amb l’administració està molt malament. Vull votar, però després de tot el que estem passant et qüestiones el vot”.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics