La interpretació dels números de la Hisenda Municipal de Cambrils, sempre ha estat motiu de discussió i exemple de subjectivitat. La fórmula depèn de qui la interpreti. Sembla un fet contradictori, els números, i per extensió, les Matemàtiques, són l’única ciència considerada exacte. El problema rau en la barreja de les Matemàtiques i la Política. Llavors, la cosa es converteix en la pseudociència més contradictòria, relativa i inexacte que hi ha.
Llegeixo al Diari del dijous 15 de maig un llarg article sobre el deute de les institucions públiques de la província de Tarragona, ajuntaments, consells comarcals i diputació. Les xifres són facilitades pel Ministeri d’Hisenda i, per tant, són oficials i corresponen als exercicis 2012 i 2013. Tot acompanyat per llistes i mapes dels més i menys endeutats. Anem al cas de Cambrils.
Any 2012: 55.704.000 eu de deute. Any 2013: 55.332.000 euros. Una rebaixa del 0,7% i una ràtio per habitant de 1.638,2 euros.
Les xifres són les que són. I en principi no són bones ni dolentes, si no les comparem i analitzem relacionades amb altres exercicis. D’entrada, caldria afegir 4,5 milions de més. És el crèdit de l’anomenat “2n Decret Montoro” de pagament a proveïdors. Cal recordar que el “1r Decret Montoro” va pujar la bonica quantitat de 12 milions. Per tant, haurem d’afegir aquest 4,5 als 55 milions. Ja en van 59 milions, i les ràtios no són les mateixes.
Si ho comparem amb els números de juny de 2011, moment del canvi de govern a l’ajuntament, la comparativa és molt més espectacular. El deute bancari era de 41 milions i la ràtio per habitant estava entorn dels 1.200 euros. Certament, hi havia concertada una pòlissa de crèdit de 12 milions, que, tècnicament, no es considera deute. És igual, imaginem que ho sumem tot, llavors el deute era de 53 milions. Finalment, també, i per a ser justos, el pressupost municipal generava un dèficit entorn dels 5 milions a eixugar mitjançant un Pla d’Ajust en els anys posteriors.
Ja ho veieu. Les sumes totals no són gaires diferents. Al meu parer, producte d’una situació econòmica de crisi global i de les característiques particulars de Cambrils, diferents d’altres municipis amb més indústria o més serveis i, per tant, amb més ingressos. Només cal que mireu el mapa de la província que ens ensenya el Diari a l’article. Caldria també, fer la comparativa en relació als serveis que ofereix cada municipi. No és el mateix el que gasta Cambrils (millor dit, el que gastava) en serveis públics que el que ofereixen la immensa majoria dels altres municipis. La nostra ciutat era un exemple en prestació de serveis, i per això era escollida per molta gent per fixar la seva residència.
Quina és, doncs, la diferència entre l’actualitat i el juny de 2011? Us en faré una ràpida descripció: Increment de les taxes i els impostos en més del 30% (compareu els rebuts d’IBI). Tancament massiu de serveis i equipaments (la llista és vergonyosa). Acomiadament de més de 150 treballadors, amb la conseqüent disminució de l’atenció i el servei públic. Dràstica disminució dels serveis generals (neteja viària, jardineria, recollida...). Pràctica desaparició de la inversió pública (generava activitat i llocs de treball). Paràlisi total de les obres i projectes iniciats (la relació és llarguíssima). Deteriorament de la imatge de Cambrils pels continus escàndols relacionats amb els conflictes laborals (RTV, ERE, EMMC,...). Manca absoluta d’influència en el territori i desafecció de serveis territorials, que emigren a les ciutats veïnes. Incompliment total i absolut dels programes i les promeses electorals dels components del Govern Municipal (si voleu riure, feu una ullada al que varen prometre). I el que és pitjor, no hi ha perspectiva, no hi ha Projecte de Ciutat, no hi ha futur.
Curiosament, l’excusa dels nostres actuals governants, repetida fins la sacietat, és la següent: “la culpa és dels d’abans, que van arruïnar el poble”. Malauradament, la cançoneta ha tingut èxit. Per que ha interessat, per que és més còmode o pel que sigui. La realitat, en canvi, ens diu que qui està arruïnant Cambrils, en el sentit més ampli de la paraula, són ells.
Un altre dia, parlarem de l’ètica i la moral.
Robert Benaiges Cervera, Ex-Alcalde i actual Portaveu del Grup Municipal Socialista
