Dijous, 28 de Març de 2024

Els perfils feminista, artístic i d'activisme cultural, de Maria Aurèlia Capmany

El Centre de Lectura acull una exposició sobre l'escriptora catalana produïda per l'Institut del Teatre de Barcelona

21 de Novembre de 2011, per Enrique Canovaca
  • Plafons sobre el perfil polític de Capmany, amb Pasqual Maragall en una fotografia

    Enrique Canovaca

"Parlar de Maria Antònia Capmany és fer-ho d'una dona polifacètica", assenyala el president del Centre de Lectura, Xavier Filella, qui del conjunt d'una obra "molt extensa" destaca els articles humorístics amb tocs reivindicatius sobre el paper de la dona o les lluites socials durant les èpoques més fosques de l'Espanya franquista i postfranquista. Precisament, el col·lectiu En Veu Alta complentarà l'exposició amb la lectura de textos referents al tabac, a una obrera que parla de l'emancipació de la dona o a l'home del segle XX, aquest dimarts, a dos quarts de 8 del vespre. "Queda molt clara la seva vinculació amb moviments feministes", afirma Filella.

Com a autora de teatre, Capmany va destacar especialment per fundar el 1959, al costat de Ricard Salvat, l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, "l'origen del renaixement de l'escena teatral catalana", segons el president del Centre de Lectura, qui considera que sense aquesta institució seria "molt difícil" gaudir de la gran oferta existent avui en dia. Però la influència de l'escriptora catalana anava més enllà en els cercles intel·lectuals dels anys 60 i 70. De fet, va tenir una intensa vinculació amb Tarragona a través del seu company sentimental, Jaume Vidal Alcover, encarregat durant aquells anys de la delegació universitària que posteriorment es convertiria en la URV.

Tot i així, la seva faceta més coneguda popularment es va iniciar a principis dels vuitanta, encarregant-se fins a la seva mort de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, amb el futur president de la Generalitat, Joan Maragall, com a escuder. Filella afirma que la seva vessant com a gestora cultural va obrir les portes a projectes d'equipaments culturals que "van dinamitzar la ciutat i el país", com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) o el Museu Nacionat d'Art de Catalunya (MNAC). "Uns projectes que van servir per donar impuls a Barcelona en la seva aventura Olímpica".

Maria Aurèlia Capmany és considerada un referent per a personalitats tan importants de la cultura reusenca i del territori com Pere Anguera, Mercè Costafreda o Magí Sunyer, i va tenir una vinculació pròpia amb el Centre de Lectura. "Des de la seva primera conferència, l'any 1951, l'escriptora catalana venia constantment a presentar activitats culturals i llibres", explica Filella, qui recorda especialment "quan va venir a presentar la traducció feta per Joquim Mallafré de l'Ulisses de James Joyce, l'any 1981". Fins i tot, es conserva una signatura al llibre del Centre, tot just un any abans de la seva mort.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics