Des d'un llibre de 1476 fins a les últimes novetats editorials. La biblioteca del Centre de Lectura gaudeix de ser un dels fons més importants a nivell privat de tot Catalunya. Un total de vint mil entrades conforma la col·lecció de l'ateneu reusenc. Però, si d'entre la multitud s'ha d'escollir els més destacats, la cap de biblioteca, Montserrat de Anciola no dubta: "El més preuat del fons bibliogràfic de la casa són els incunables i els llibres dels segles XVI, XVII i XVIII".
Vint són els incunables que posseeix el Centre. Tots ells estan desats en una vitrina que els protegeix del sol i la pols, i evita que els delicats fulls es malmetin. Cal dir que bona part d'ells es van restaurar gràcies a l'herència que una antiga bibliotecària de l'entitat, Maria Martorell, va deixar en morir.
Quatre incunables particulars
Imprès a Venècia, l'incunable més antic data de 1476 i es tracta de dos volums sobre els pecats capitals. El bon estat amb el que es conserva poc ens fa pensar que té més de cinc cents anys, si no fos pel paper apergaminat, la lletra gòtica i la sensació d'estar davant d'una veritable joia, al passar les seves pàgines.
Tots i cadascun dels incunables gaudeixen d'un valor incalculable. Però de Anciola vol destacar-ne tres més a banda del doble volum sobre els pecats capitals. 'Conceptis et insolubilia' és el títol del primer. La seva especial rellevància recau en el fet que només es té constància de l'existència d'un altre d'igual, localitzat a la biblioteca del Vaticà.
Un manual d'aritmètica del 1521 és la primera obra de la col·lecció d'incunables escrita en català. En ella, s'hi recullen una sèrie de tractats que expliquen com desenvolupar operacions matemàtiques senzilles, com sumes o multiplicacions.
El tercer incunable que rep una menció especial és un atles venecià de 1695, que va entregar l'Escola del Treball de Reus a l'ateneu. La curiositat que amaga és la representació cartogràfica en sí. Tal com comenta Montserrat de Ansiola, en el moment d'elaborar-se no es tenia un coneixement complet de la superfície terrestre ja que els descobriments encara seguien en marxa. Això fa que els mapes que s'hi recullen, conservats en perfecte estat, presentin una gran precisió en el dibuix de les costes, però poca a l'interior dels continents.
Personalitats i autògrafs, també en paper
La cap de biblioteca posa de manifest la importància d'un altre tipus de publicacions clarament allunyades dels incunables però amb un valor immaterial vital pel Centre de Lectura: el llibre d'autògrafs. L'entitat en té cinc en total, que recullen l'empremta de totes i cadascuna de les personalitats que l'han visitat al llarg del seu segle i mig d'història. Alfons XIII, Pablo Iglesias, Pin i Soler, Pau Casals, Josep Carner, Antoni Rovira i Virgili o Pompeu Fabra són algunes de les firmes que s'hi troben.
"Els llibres d'autògrafs donen fe del prestigi de l'entitat dins del món de la cultura", considera de Ansiola. El paper simbòlic d'aquests és tal que, pel 150è aniversari del Centre, es va organitzar una mostra en la qual es van escollir les cent cinquanta més interessants.
Els fons del Centre, obert a les noves tecnologies
"Si els llibres no tenen sortida, una biblioteca queda convertida en un magatzem", afirma la cap de biblioteca. Per lluitar contra això, el Centre té engegats diversos projectes de difusió del seu patrimoni bibliogràfic. Les iniciatives que compten amb la col·laboració de l'ateneu reusenc són la Memòria digital de Catalunya, Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO), la Xarxa de Patrimoni Literari Català i el Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes.
La Memòria digital de Catalunya ofereix en obert els incunables digitalitzats perquè qualsevol usuari els pugui consultar. En una línia similar, RACO permet consultar en línia i baixar en format pdf tots els números de la revista del Centre de Lectura des de la seva creació, l'any 1883, fins al 2006. Montserrat de Anciola explica que ambdues actuacions s'han pogut dur a terme gràcies a diverses subvencions rebudes. Al esgotar-se, però, el procés de digitalització també s'ha aturat.
A més a més, l'entitat juntament amb Còdol Educació han organitzat la Ruta literària del Grup Modernista de Reus, que forma part del projecte Espais Escrits de la Xarxa del Patrimoni Literari Català. Aquesta ruta permet difondre el llegat que aquests escriptors van deixar a la ciutat i al mateix temps enriqueix l'aposta turística i cultural.
"Entrar a formar part del Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC) com a centre adscrit ha estat crucial. Si no ho haguéssim fet, ens hauríem quedat tancats i enrere", considera la cap de la biblioteca. La presència del Centre al CCUC ha significat una revitalització del servei de préstec ja que es pot accedir a altres fons i al mateix temps, el fons del Centre pot arribar a un públic molt més ampli.
Projecció exterior, la vertadera joia
"Hem esmerçat moltes hores de feina per ser a tot arreu", subratlla la responsable. Montserrat de Anciola es mostra asèptica perquè té la percepció que molta de la feina que es fa en aquest sentit està més reconeguda fora de la ciutat, que no pas a Reus. "És important que es conegui la feina de projecció exterior perquè amb l'arribada de les noves tecnologies les biblioteques han deixat de ser només quatre parets".
"Tenim l'obligació de conservar tot el patrimoni bibliogràfic" menciona la responsable. Però de Anciola no creu que sigui l'única tasca que s'hagi de fer des de l'entitat. "Com a biblioteca patrimonial, també tenim la funció pública de difondre el nostre llegat". Ara per ara, aquesta és una de les prioritats bàsiques del Centre de Lectura, tant en l'àmbit del fons bibliogràfic com en altres seccions. Girant al voltant d'aquesta reflexió, la cap de biblioteca conclou: "Potser per això ens atorgat el Premi Nacional de Cultura".
