comiat a un amic
Ere un home afàble, i molt cordialment correcte, sols fa 17 dies que em va rebre a casa seva, vaig tenir el plaer de gaudir de la seva companyia uns tres quarts d'hora llargs, s'enrecordava perfectament de mi, tot i que sols ens haviem vist en quatre entrevistes, de les quals dues varen ser personals, fins i tot em va dedicar el llibre que li vaig portar, és va explaïar coversant sobre una amic seu de Mont-ral (lloc on acostumo a ser-hi sovint) -El soldat- desaparagut no fa massa. El que li vaig demanar ja no m'ho ha pogut concedir. Era un gran home, tot i la meva ignorància envers la ortografia acadèmica de la nostre llengua, em va regalar les orelles esmentant tot el que havia millorat, em consta que no era ben bé cert, però era així de senyor, no mirava a ningú per damunt de la seva espatlla, per això quan li vaig esmentar que per mi era -un petit gran home- com ho era el Xavier i que era un honor per mi, haver tingut el privilegi de conversar tota una tarda amb tots dos, dinosàures d'una època passada, amb una memòria els dos tant privilegiada, somreia una mica avergonyit. Descansa en pau i que /l'ocell de plomatge negre/ et porti a la llunyania dels cims,/ allà on bresola els núvols /al besllum de la tarda /i que et deixi fruir/ de la merescuda serena calma/.
