Divendres, 29 de Març de 2024

Entre bambolines, l’experiència del grup teatral La Tartana

24 de Març de 2014, per Isabel Martínez

La tradició teatral de Reus és sobradament coneguda i -fruit d’aquesta afició històrica- la ciutat disposa encara avui d’un estimable patrimoni relacionat amb l’art escenogràfic. Malgrat aquest pòsit de dècades, cap a 1960 el teatre es trobava a la ciutat en plena decadència mentre que arreu les noves tendències artístiques convergien en una nova manera de representació: el teatre independent i ideològicament actiu. En aquest context general, un grup de joves reusencs –molts d’ells estudiants a Barcelona- va bastir una experiència anomenada 'La Tartana, teatre estudi'.

Per alguns, aquesta iniciativa va decantar definitivament la seva carrera cap al món de l’escenari (Lluís Pasqual o Maria Fort en són els exemples més clars)  mentre que, per altres, l’experiència els va servir per contactar amb una nova realitat artística a través de literatura socialment compromesa (Ramon Gomis, Pere Prats, Rosa Cabré, Ramon Llop...). Per a tots, sens dubte, La Tartana va esdevenir un període iniciàtic en moltes qüestions, tal i com acostuma a passar amb les experiències col·lectives viscudes durant la joventut.

Però La Tartana va ser quelcom més. Representa la rebel·lia silenciosa i constructiva d’uns joves que volien fer teatre en aquells anys grisos del franquisme a Reus i, que van decidir fer-ho a la seva manera, amb les seves pròpies regles. Per aquest motiu –i tal i com explica molt bé Xavier Amorós al seu llibre Plou, però plou poc- aquest grup trià l’Orfeó Reusenc per les seves trobades i actuacions gràcies a la visió de l’aleshores president Vilà Barnils i va rebutjar el possible aixopluc que li podria haver donat el Centre de Lectura d’aquell moment.

La seva intenció, a més, no era tant la representació –que també- sinó l’estudi, el comentari i la reflexió de les peces triades. Rera l’elecció, hi havia un sentiment –potser difús, potser conscient- de "defensar les classes més desfavorides" i "d’agitació" en paraules de Ramon Gomis, un dels ponents de la interessant xerrada sobre el grup que va encetar el nou cicle de Testimonis organitzat per l’Arxiu Municipal i Carrutxa.

Tot era nou per un teatre que també feia olor a ruptura: l’escenografia i el vestuari, els textos escollits, la participació dels actors, la relació amb el públic al qual es podia, per exemple, donar l’esquena en escena, els llocs d’actuació que van incloure cases particulars o el mateix Institut Pere Mata on es va representar El matrimoni del senyor Mississipi amb l’assistència dels malalts. En aquells temps de grisor, La Tartana va posar veu als textos d’Espriu, Pedrolo o Benet i Jornet, entre els autors catalans, però també es va apropar a la realitat descrita pels dramaturgs alemanys (B. Brecht, Arnold Wesker, Büchner...) i va servir per contactar amb corrents i joves que es trobaven més enllà dels Pirineus.

Tot plegat, potser, un llegat ben efímer –què és sinó l’art?- però força interessant de recordar i sobre el qual reflexionar en un temps en què la teòrica solidesa en que vivíem ha demostrat ser més fràgil que una bombolla de sabó.

Isabel Martínez és periodista i membre de Carrutxa

 

 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Un reusenc lector  04 d'Abril de 2014

Molt bé, Sra. Isabel Martínez

Ja són habituals les seves col·laboracions i, com en totes elles surt la seva qualitat com a periodista i com a historiadora, ens hem e felicitar. És un plaer llegir-la. Si escric aquesta nota és per demanar al diari Reus Digital que, quan acabi un cicle de publicacions de la Sra. Isabel Martínez, publiqui els articles en forma de llibre: en paper o digital, en el suport ja no entro.

josep risueño granda  25 de Març de 2014

camins de llibertat

Tinc el record d'una representació a l'Orfeó Reusenc, perquè llavors jo era uns dels cantaires de l'Orfeó.. Uns anys on igual per carnaval podiem veure i escoltar a The Mediters, un conjunt de música dita "moderna" al primer pis i la el col.lectiu La Tartana.. en bona part degut al guia del "vaixell de llibertats" que n'era en Rafel Vila Barnils fill d'Arbucies que ja els anys cinquanta de Governació li trobo un ofici en el qual "s'aconsellava" a que dins l'Orfeó no se li donès cap responsabilitat pel seu passat politic.

Un escrit aquest de l'Isabel que fa justícia a uns joves nois i noies que van poder omplir-se de la flaire de llibertats que si trobava a l'entorn d'aquell home poeta i que fou President de l'Orefeo Reusenc. Alegrem-nos almenys.