-
La fàbrica d'Ercros a Flix (al fons)
ACN
Tot i que les empreses del sector químic del clor-alcalí s'havia compromès, anys enrere, un acord voluntari per posar en marxa aquesta substitució, la transposició de la directiva, publicada el passat 11 de desembre de 2013, fixa en quatre anys el període perquè materialitzin aquesta transició adoptant al millor tecnologia disponible. En altres paraules, la normativa obliga a abandonar completament el procés de producció amb mercuri -introduint la tecnologia de membrana- o tancar portes.
"Aquesta millor tècnica disponible és mercuri 0,0. Això és impossible d'obtenir amb la tecnologia que actualment s'utilitza. S'ha de canviar totalment. Al 2017, o caixa o faixa", certifica gràficament la directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat, Assumpta Farran, referint-se, de forma concreta, a la planta electroquímica del municipi ebrenc.
A Catalunya funcionen en aquest moment tres plantes amb la tecnologia de cel·les de mercuri, que suposen el 73% de la capacitat total -a Europa són una trentena, que suposen el 26,1% de la capacitat total-. Ercros reconeix que, si bé ja ha adaptat el 100% dels processos a la fàbrica de Sabiñánigo (Osca) i la de Vila-seca I, encara té pendent decidir la implementació d'aquest canvi a la de Flix.
Aquest procés de "reindustrialització al cent per cent", segons apunta Farran, haurà de ser assumit i finançat íntegrament per les mateixes empreses, atès que en aquests moments no es preveu cap ajut en aquesta línia per part de la Generalitat. Aquest, de fet, és un dels principals condicionants que valora en aquests moments la direcció Ercros per decidir si, finalment, l'acaba aplicant a Flix i a la resta de plantes, atès "l'elevat cost" de la migració ens unes instal·lacions sobre les quals "pesen una sèrie d'incerteses que són determinants per a la seva competitivitat a curt termini".
Condicionants econòmics
Entre aquests condicionants, figura en el primer lloc la determinació del cost de l'electricitat -que suposa el 50% del cost total, variable i fix, del procés de fabricació de clor- arran la reforma del sistema elèctric del govern espanyol. Un aspecte que va destacar també recentment l'alcalde de Flix, Marc Mur, com a clau per garantir la continuïtat de l'activitat. També situen la necessitat de recuperar la demanda i la dimensió del mercat després de set anys de crisi, així com la manca d'ajuts públics, com han tingut "altres països europeus i comunitats autònomes" per fer front al canvi tecnològic.
L'escenari que planteja aquesta normativa ambiental d'àmbit europeu ja va planar fa un any sobre la planta de Flix quan els sindicats i la direcció negociaven l'ERO que, finalment, va suposar l'acomiadament de 75 treballadors d'una plantilla de 179. En la línia descendent seguida durant els últims anys, la direcció d'Ercros va incloure en l'acord definitiu la reducció en un terç de la producció de clor, que es destinava a altres plantes del grup.
Cal recordar també que els abocaments històrics de mercuri al pantà de Flix, fruit de la producció de clor de la planta electroquímica durant més de cent anys, han impulsat la posada en marxa del projecte de descontaminació dels llots tòxics acumulats que requerirà, fins 2016, una inversió de 165 milions d'euros de recursos públics -un 70% dels quals, procedents de la Unió Europea-.
