Duran i Lleida pren posició de manera diàfana. Considera que ja hi ha el context excepcional que justificaria un endarreriment en els terminis, tal com figura en l'acord de governabilitat. “Tot sembla indicar en aquests moments que hi ha moltes raons econòmiques, polítiques i socials per no tenir pressa”.
La raó fonamental de Duran perquè la consulta es faci més enllà de l'any vinent, però dins d'aquesta legislatura, és intentar sumar el PSC i ICV-EUiA en el procés. De fet, el president dels socialcristians ha defensat que seria un error mantenir la convocatòria. “Hem d'intentar arribar a la consulta amb com més forces polítiques millor”.
La màxima de Duran és que no cal “tenir pressa” i “fer les coses bé”, i això vol dir ampliar la base de les forces partidàries de la convocatòria. En la carta web setmanal, Duran va negar que tingui discrepàncies sobre el procés amb el president de la Generalitat.
El president d'ERC, Oriol Junqueras, en una entrevista a TVE, ha considerat com "allunyada de la realitat" la possibilitat que hi hagi consellers del govern català que vulguin aparcar o ajornar la consulta sobiranista i s'ha mostrat convençut que CiU complirà els compromisos adquirits en aquesta matèria.
Segons ha indicat Junqueras, "hi ha un compromís escrit i espero que tots complim", i ha rebutjat ajornar la consulta per situar com a primera prioritat les polítiques per sortir de la crisi econòmica.
"No cal aparcar la democràcia, mai no sobra, i que els ciutadans vagin a votar és oportú i això és perfectament compatible amb qualsevol decisió econòmica", ha afegit abans d'expressar la seva confiança que el Govern "estarà a l'altura dels seus compromisos".
Després de subratllar que "la democràcia no ha de fer por a ningú", Junqueras ha alertat que "l'experiència ens ensenya que l'Estat ha fet servir la guerra bruta en diversos moments", si bé s'ha mostrat favorable al "diàleg" amb l'Estat, sense oblidar que "perquè hi hagi diàleg cal complir amb els acords".
Ara és hora d’actuar. Per què voler negociar amb qui ens vol destrossar? Per la independència en tenim moltes de raons, ara ens calen decisions. Som cridats a ser la llavor d’una pàtria lliure, rica i plena.Volem un estat normal per un país normal, una Catalunya Independent com Dinamarca, Suïssa o Israel, un estat membre actiu de l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Sempre ho hem volgut així i així serà. Espanya -Castella- ataca de nou Catalunya en la 4a Guerra. Toquem-ne el dos de pressa!
Dates significatives de la lluita d'alliberament català són el 1641, el 1714, el 1939 i ara el 2013/2014. Ens ataquen per terra, mar i aire. És absolutament urgent que ens preparem i ens decidim per a fer la Declaració d'Independència, per a trencar amb aquesta Espanya eterna que necessita de la sang de Catalunya per a sotmetre i anular Catalunya. És absolutament urgent i necessari que ens preparem i ens decidim per a preparar-ne el text de la Declaració, per a preparar els diputats necessaris, i per a preparar-ne la data.
La situació d'ofec econòmic, si no reaccionem de pressa, ens portarà al col•lapse. A Espanya ja quasi ni li cal anul•lar l'autonomia, només ofegant Catalunya ja ens aboquen a la pendent, no cal que Rajoy i el PSOE quedin malament fent reunions nocturnes per a modificar al seu gust l'actual "Constitución española", el mateix president Mas, si allarga la penúria que viuen molts catalans, pot acabar desactivant, ell mateix, el minso autogovern català.
El llenguatge dels capdavanters del PP, no parlo pas de caps en aparença més radicals sinó dels que haurien de representar ser més moderats, el seu llenguatge en el setanta-cinc aniversari de l'entrada dels tancs espanyols per la Diagonal de Barcelona, ha assolit quotes de violència i desmesura altament preocupants ... "matxets" "terrorisme" "queixes d'incomoditat moral" ... un seguit d'elements que podrien esdevenir llavor i caliu de violència. No és gens prudent allargar aquesta situació actual, aquesta gent són mala gent i nosaltres uns incauts.
No podem continuar intentar carregar-nos de raons i voler actuar legalment amb les lleis dels que ens volen fora del mapa. Mentre nosaltres intentem acumular raons ... ells se'ns enduen milions d'euros cada dia.
Allargar aquesta situació és una greu irresponsabilitat, un Poble que paga religiós els seus impostos no es mereix aquest ignomínia. Declarar la Independència és qüestió de convenciment, de determinació i de coratge. Els polítics que no hi estiguin disposats, que no s'hi comprometin no valen per a aquest procés. El Poble de moment encara no ha fet bé els deures, però els farà.
Sebastià Barrufet és periodista.
