Dijous, 28 de Març de 2024

Esclaus del circ a la Costa Daurada. El cas dels dofins de l'Aquopolis

02 de Setembre de 2014, per Toni Teixidó

El primer diumenge del passat mes d'agost, la Plataforma Iniciativa Animalista, Libera! i Ecologistes en Acció van encetar una campanya informativa i de denúncia contra l'espectacle amb dofins i lleons marins que es realitza al dofinari propietat de l'empresa Leisure Parks, SA, més coneguda com l'Aquopolis de La Pineda (Vila-seca).

Aquest circ sedentari es sustenta gràcies a les famílies que el visiten, i es veu que no en deuen tenir prou d'ofertes d'oci i diversió al Camp de Tarragona que necessiten observar i aplaudir les accions repetitives d'un dofins imposades a la força, amb cruels càstigs i pertorbadores privacions exercides per domadors que, en el cas de l'Aquopolis, veurem quines capacitacions professionals tenen (per saber si, suposadament, es passa de la ictiologia a donar xiulet i sardines a un/a socorrista), com moltes de les irregularitats que poc a poc ens arriben i descobrim. La més flagrant i, com sempre, la més vulnerada, la Llei 28/2010 de protecció dels animals.

Els dofins i lleons marins utilitzats per a l'espectacle pateixen zoocosi, depressió, angoixa, fam, frustració, estereotípia i incomprensió. Això no és divertit, no és educatiu, i si ho és, només ens ensenya quelcom que surt a diari a la premsa: tortura, discriminació, explotació, esclavatge, sotmetiment, opressió, rapte, violació sistemàtica de drets, destrucció i abús de poder... Si és això el que hem d'ensenyar i potenciar a les més joves de la nostra societat, que ningú s'esgarrifi o dimiteixi d'aquest món tan fàcilment perquè en som totes responsables, de les institucions a casa i de casa arreu. Per no allargar-m'hi massa, aquí teniu una explicació més detallada dels motius pels quals no anar al dofinari (1).

Cada diumenge les activistes demanem que la gent no vagi a formar part del públic de l'espectacle, demanem que presentin queixa i reclamació al parc, i també donem informació oralment i per escrit, malgrat que moltes vegades en trobem amb famílies amb el cervell també de vacances o bé fregit per, potser, algun bat de sol. Però el que cada jornada aconseguim de facto és que grups de visitants i turistes girin cua i optin per la platja o bé una visita cultural recomanada per algun indret del Camp, una fàcil reconversió ètica dels seus diners. I continuarem, perquè allà ens hi trobareu fins que el parc aquàtic tanqui portes aquesta temporada i fins, malauradament, la vinent.

I temo que haurem de lluitar tot el que podrem per acabar amb aquests circs sedentaris i continuar fent el possible per alliberar els animals “domèstics” dels circs ambulants que previsiblement puguin quedar fora de l'abolició que presumiblement s'albira aviat (2). No hi ha cap diferència ni cap justificació raonable per excloure cap animal fora d'una llei sobre una activitat econòmica concreta, el considerem com a domesticat, o no.

Res nou, res que estigui a prop d'acabar, és la impietat amb la que les empreses trafiquen amb la vida per viure'n la burgesia una de luxosa i moralment miserable. No n'hi ha prou amb tobogans i aigua, s'han d'assemblar a Port Aventura, ves no siguin menys en això de l'esclavatge, consentit, o no, dels animals (humans o no) que són captius de les seves instal·lacions. D'això en saben molt els de Parques Reunidos (3), l'agrupació esclavista on s'aixopluga l'Aquopolis i que facturava, el 2011, fins a 543 M d'€ gràcies al turment i mort d'innocents a tot el món.

Ja per acabar, després n'hi ha que, amb bona fe però amb una manca de reflexió ètica total, s'aprofiten del calvari de tercers per tal de recaptar fons. Suposo que és més fàcil organitzar actes benèfics caritatius lluny de la real solidaritat filantròpica que, per exemple, practiquen els i les metges i científiques cubanes o l'MSF, és més còmode i fàcil no combatre el saqueig d'això que n'han dit crisi i lluitar contra l'esquarterament i la privatització de la salut i la recerca científica pública. Doncs això no és solidaritat, és almoina i un rentat de consciència a la catòlica. És així com l'Associació Oncològica Amadeu Pelegrí (4) es va sumar, dissabte passat, a la normalització de la violència i el sadisme que practica l'AECC quan ordena el turment de toros fins una lenta i «benèfica» mort dins les places públiques de tortura a l'estat espanyol.

És d'aquesta manera com pretenen rentar-se la cara les empreses i corporacions que, com Leisure Parks, SA, es lucren amb l'esclavatge i el maltractament dels animals, amb la precarietat i l'explotació laboral de les treballadores, i amb la destrucció del medi i els recursos naturals de totes. Esperem que aviat no se'ls acudeixi, a les persones de les juntes d'aquestes associacions, de ruixar-se amb àcid sulfúric per tal de donar suport a la coneguda campanya contra l'ELA.

Ni a La Pineda (Vila-Seca) ni enlloc hi volem circs que esclavitzin i maltractin cap espècie animal, és per això que us convido a formar part d'aquesta campanya o, si més no, a prendre consciència visitant la nostra pàgina a la xarxa (5) i a signar la petició que ajudi a suprimir aquest espectacle de forma definitiva, amb l'objectiu que l'empresa col·labori per poder reubicar a aquests animals en centres especialitzats per tal de garantir el seu benestar i protecció, alliberant-los d'aquest circ aquàtic.

Brisa, Betty, María, Naia, Arión, Aiko, Maca, Gala, Luna, Afro i Tau volen ser lliures, i no deixarem de lluitar per a què ho siguin.

Toni Teixidó és mestre, militant de la CUP de Tarragona, de la Plataforma Iniciativa Animalista (PIA) i coportaveu de la Coordinadora per l'Abolició dels Correbous de Catalunya (CAC).

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics