Cookie control
Dimecres, 18 de Setembre de 2019

Esmorzar a la vora de la mar

21 de Maig de 2010, per Ignasi Revés

La mar, a aquella hora del matí, tenia un color blau fort, definit. Se la veia mandrosa i enlluernada. El sol pujava i l’ombra de les barquetes s’escurçava.

Jo m’ho mirava des del restaurant del Club Nàutic, on havia anat a esmorzar. Vaig fer un glop d’un vi negre del Montsant, La Presa, un vi de fina aroma i gust tirant a dolcet. Confesso que, abans d’emprendre la truita de patata, no les tenia totes. Semblava poc feta, i a mi no m’agraden les truites poc fetes, perquè les trobo llefiscoses. Les truites, m’agraden de fetes cap a socarrades. Tot i així, me la vaig menjar. I vaig tenir la grata sorpresa que estava al punt, molt equilibrada. La llesca de pa amb tomata que acompanyava la truita va entrar millor per la vista. I no em va decebre quan la vaig tenir a la boca, perquè combinava una crosta cruixent i bocins de tomata grossos i carnosos.

Vaig repetir sensacions al segon plat. Perquè vaig menjar llonganissa, mitja tomateta a la planxa i fesols. I a mi no m’agraden els fesols, perquè –en efecte- els trobo llefiscosos. Altra vegada vaig quedar-me parat, perquè aquells fesols eren compactes, tenien un punt d’all torrat i eren inesperadament bons.

Sovint diem que hi ha menjars que no ens agraden. Menjars que, per cert, fa anys que no tastem. Alguna vegada hauríem de fer un esforç i tornar-los a provar. Posar en pràctica aquella frase que ens deien els pares i que repetim als nostres fills: “Com saps que no t’agrada si no ho has tastat?” Potser llavors cauríem del cavall, com Sant Pau, i ens replantejaríem els nostres gustos.

S’ha dit molt que, sobre gustos, no hi ha res escrit. Jo, a Cambrils, esmorzant a la vora de la mar, vaig veure que els gustos sempre es poden reescriure.
Josep Ignasi és escriptor

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (5)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Ramon Badia  27 de Maig de 2010

Ramon

L'article parlar d'un lloc concret qu eno vol dir l'únic de Cambrils on s'esmorza bé. Té, és cert, una mica de raó el Francesc amb el que diu: hi ha molts més llocs amb més tradició. Temps al temps. Us recomano, per cert, el llibre "Esmorzars de l'Ebre" de l'Ignasi Revés.

Ignasi Revés  27 de Maig de 2010

No m'enfado pas

I d'altra banda, és inevitable que em diguin perquè vaig anar allí i no allà. No es pot tenir a tothom content.

Per cert, si vostè em recomana d'altres establiments on anar a esmorzar de forquilla a Cambrils o Salou, és probable que m'hi passi i en faci un altre article.

Atentament,

http://esmorzarsdeforquilla.blogspot.com

Francesc  26 de Maig de 2010

No s'enfadi home!

Benvolgut senyor de nou, no se m'enfadi... ja veig que no ha entès res.... la truita no li ha deixat veure els ous.... el que em sobta és que vostè es dediqui a pregonar les excel.lències d'un lloc on ara sembla que s'han decidit a incorporat aquesta mena d'esmorzars i no ho faci d'altres establiments del mateix municipi -o d'altres a Salou- que porten anys i anys fent meravelles a la cuina cada dia de bon matí. Cordialment,

Ignasi Revés  25 de Maig de 2010

És que no he escrit per fer gràcia

I tampoc em sembla paradoxal. Perquè m'ho hauria de semblar? I sobre això de sortir a navegar: és obligat tindre barca per anar a esmorzar, dinar o sopar al Club Nàutic? Se n'ha de ser soci?

Francesc  24 de Maig de 2010

No li veig la gràcia

 Benvolgut senyor,

Ja veig que vostè es dóna a la bona vida... ara no li sembla una mica paradoxal 'fotre's' un esmorzar com aquest en un club Nàutic???? Això va ser abans o després de sortir a nevegar??? Ja em perdonarà però no dec tenir la sensibilitat necessària per veure-li la gràcia.