Ángel Cappa: 'El futbol és de la gent, no dels inversors'

Ángel Cappa serà a Reus aquest dijous, 12 de gener, per presentar el seu nou llibre 'También nos roban el fútbol', a la Biblioteca Central Xavier Amorós a partir de les 7 de la tarda. Cappa, nascut a Bahía Blanca (Argentina) el 1978, és un exentrenador i jugador molt crític amb el futbol actual. Després d'exercir tota la seva carrera futbolística a l'Olimpo, va ser ajudar de César Luís Menotti a la selecció Argentina i al FC Barcelona, i va formar part del tàndem amb Jorge Valdano als anys 90 al Tenerife i el Real Madrid. Posteriorment, s'ha dedicat a denunciar en diversos llibres el negoci de l'esport i del futbol, així com a fer de comentarista en mitjans de comunicació espanyols i argentins. En aquesta darrera publicació, critica com grans empresaris adquireixen clubs per fer-ne negoci i obliden els socis i aficionats, la gran essència dels equips. Per Cappa, el futbol s'ha convertit en un negoci de grans masses on ja no importen com es guanya.

Cappa és també llicenciat en Filosofia i Psicopedagogia. Molts l'admiren pel seu estil de futbol i per la seva ideologia d'esquerres. D'altres, l'odien precisament per la seva postura política, les seves conviccions futbolístiques i per dir el que pensa. Reusdigital.cat ha parlat amb Ángel Cappa amb motiu de la seva presència a Reus, aquest dijous.

És possible un futbol sense capitalisme?

Sí, penso en Alemanya, que han apostat pel bon joc, pel respecte a la gent i per fer un futbol atractiu. Han millorat els camps, han creat escoles, i han reduït els preus de les entrades als camps, una situació impensable a Espanya, on pot més l'avarícia que una altra cosa. Hi ha una desigualtat entre els 3 primers equips -FC Barcelona, Real Madrid i Atlético de Madrid- i la resta, que juguen un altre campionat. No es respecta l'espectador i la televisió imposa els horaris. Clar que es pot fer un futbol sense capitalisme, i fer quelcom més respectable a Espanya i altres països del món.

Hi ha un futbol de dretes i d'esquerres?

(Riu). És una metàfora, però és així. A la dreta, en general, li interessa poc els mitjans, i l'important és guanyar i aconseguir diners. L'esquerra sempre ha estat més respectuosa amb la forma d'aconseguir l'èxit, té un altre significat, i no només vol vèncer.

Dijous ve a Reus a presentar el seu llibre. De què tracta?

És un intent de posar en evidència la intromissió dels diners en el futbol, on ara només val guanyar i tot s'equipara als valors de la societat per tenir diners i ser famosos. Com aconseguir els diners tampoc importa. És el concepte del benefici a curt termini, i a qualsevol cost. S'ha de guanyar com sigui en el futbol, sense que importi el joc.

El llibre també evidencia el que signifiquen els diners, dins de la corrupció i les males arts, evidents en l'esport i el futbol. La intromissió dels diners ha estat perjudicial.

Com un exentrenador i futbolista arriba a escriure llibres d'aquest tipus?

El futbol és bonic per jugar, parlar, escriure, escoltar i veure'l. És així. Abans de futbolista sóc una persona que viu al món. Tracto d'entendre-ho i dir la meva, i usar la democràcia, la qual no ha d'estar en un aparador, l'hem de fer servir.

A Espanya, grans empresaris dominen clubs de Primera, Segona Divisió i Segona B. Com ho valora?

S'atropella als verdaders propietaris dels clubs, que són els socis i els aficionats, els que tenen el sentiment. En la seva vida, el club és alguna cosa molt important. El futbol és un joc, però té un gran significat. Als inversos no els interessa en absolut l'aficionat, inverteixen per guanyar diners, i creuen que això és el normal a la vida. Han robat el sentit de l'esport. El futbol és de la gent, no dels inversors.

Per tant, els futbolistes són objectes de consum.

Sí, són mitjans per incitar a la gent a consumir. Són utilitzats per això. Els premis individuals per qui és el millor i aquestes històries no són res més que una fàbrica de consumidors.

I la televisió també provoca aquesta situació...

Clar que sí. Utilitzen el futbol, i la resta de la programació, per incitar al consum.

Creu que s'usa el futbol per evadir els grans problemes de la societat actual?

El futbol utilitza el poder per això, per dormir a la gent i anestesiar-la, i evadir-la dels problemes reals. No ho aconsegueix, però ho intenta. Els grans mitjans de comunicació, controlats per les grans empreses, intenten que la gent pensi com ho fa l'opressor, que tingui el mateix punt de vista. Fan que no pensi, i la transforma en consumidor amb valors de la classe dominant.

Vostè va començar a jugar a futbol a la sisena divisió argentina...

Sí. Hem d'anar gairebé a la prehistòria... Va ser al Villa Mitre, un barri dels voltants de Bahía Blanca. Allà vaig començar a jugar, tenia 12 anys.

Abans de marxar al gran rival...

No ho puc oblidar...(riu). Vaig marxar quan tenia 23 anys a l'Olimpo, el club més poderós de Bahía Blanca, i que actualment milita a la Primera Divisió argentina. Allà vaig acabar la meva breu i intranscendent carrera com a jugador de futbol.

Em dóna la sensació que aquell futbol era molt diferent de l'actual.

En general, sí. Abans hi havia un concepte del futbol on el joc tenia un valor superior al resultat. Et donava prestigi i respecte. Et permetia poder estar orgullós. Ara el joc s'ha deixat de banda, només interessa el resultat i com aconseguir-lo és indiferent, almenys per al pensament dominant.

Parlem de la seva etapa a les banquetes. Va estar al costat de Menotti al Barça i a la selecció argentina, com va ser l'experiència?

Vaig aprendre d'ell des que el vaig conèixer i ho continuo fent. Tant al Barça com a la selecció argentina anava a veure els rivals. Era una tasca marginal, mentre feia el curs d'entrenador, però em servia per aprendre l'ofici.

I va treballar amb Diego Armando Maradona, tota una experiència.

Era una persona molt feliç quan tenia una pilota als peus i jugava a futbol. Era l'únic lloc on trobava la plena felicitat. Un jugador molt lligat a la creativitat, gaudia de cada partit. No tenia cap relació amb la fama en el moment de jugar, ho feia per l'equip, per gaudir i sentir-se bé. Era un creador, un jugador que tenia la relació més íntima que he vist mai amb la pilota. Era meravellós. Ara queden pocs jugadors amb aquestes virtuts.

Maradona, Messi, o fins i tot Higuaín...A tots ens vénen els mateixos jugadors al cap, però hi ha algun oblidat del futbol argentí?

Sí, com sempre. Un que no es té en compte i va ser una estrella és Mario Kempes. Era molt humil, no el va atropellar la fama. Un altre era Ermindo Oneda. Jugava a River Plate i a la selecció, i posteriorment a l'Uruguai. Tenia un talent extraordinari i no va tenir la fortuna de competir en un equip guanyador, i per això és un dels grans oblidats. Després de Maradona ha estat el jugador més talentós d'Argentina.

Vostè arriba als anys 90 al Tenerife, amb Jorge Valdano. La primera temporada el salven del descens, i en la segona fan història.

Sí, va ser així. Vam fer unes grans temporades per números i joc. Aquell Tenerife jugava molt bé al futbol i la gent gaudia. Com acostuma a passar, també aconseguia resultats favorables gràcies a aquestes bones pràctiques.

I al Real Madrid els incorporen per trencar amb els triomfs del 'Dream Team'...

Correcte. Òbviament també era un equip que jugava bé al futbol. A més, vam guanyar campionats amb l'essència del Madrid. Teníem l'exigència de qualsevol equip gran, guanyar i practicar bon joc.

En aquest sentit, què prefereix, bon joc o resultats?

No estan divorciats. Vull bon joc i resultats. És com si em preguntes si prefereixo la cama dreta o l'esquerra. Com ho faig per triar?

L'entenc, però actualment hi ha una tendència a ser resultadista.

Però és un error! No hi ha cap recepta per guanyar, i hi ha diferents maneres de perdre. El futbol és un joc on també es guanya jugant malament, però més cops fent-ho bé, com demostren les estadístiques a llarg termini.

Per tant, com és el futbol per Ángel Cappa?

El futbol per a mi té un significat molt especial, el qual li dóna el bon joc. Fa que ens sentim bé i aconseguim un lloc de respecte dins de la societat. Al meu barri el noi més respectat no era el més fort sinó el que jugava millor al futbol. No ho separo pas de guanyar, que ho volíem fer sempre. El que passa és que hi havia un altre concepte de què significava vèncer.

Quan jugava a futbol sala de petit vam vèncer 17 a 4, i l'entrenador ens va renyar perquè havíem jugat molt malament. Allà vam rebre la primera lliçó. Un valor així actualment no es té en compte.

Troba a faltar que els futbolistes es posicionin políticament?

Fa falta en la majoria de la gent, i sobretot en els joves. Sempre han pres posició política una minoria. El futbolista no està lluny d'aquesta situació, i ja n'hi ha alguns que tenen una posició política que respon de la classe social d'on surten.

Vostè, mentre era entrenador va viure el cop d'estat de Jorge Rafael Videla.

Sí, va coincidir el cop d'estat quan era entrenador, i jo militava al moviment 'Peronismo de base'. Ja s'esperava aquell cop d'estat després de la mort de Perón. Hi va haver un govern de transició cap als militars, i ja ho oloràvem. El que no esperàvem eren les accions que es van portar a terme per reprimir el que quedava d'esperança de canvi.

I el 1978,  enmig del poder militar, se celebra el Mundial a l'Argentina. Com s'entén aquest fet?

Abans de la dictadura, l'Argentina ja era seu del Mundial. Jo ja estava a Espanya i formava part d'un grup que es deia 'Boicot al Mundial'. Tot i això, va ser una vàlvula d'escapament per al poble argentí, en el marc de tota la tristesa que es vivia en aquell moment. No em va estranyar pas que se celebrés, la FIFA sempre està amb el poder econòmic, per descomptat.

Un dirigent de la FIFA al Mundial de Brasil va dir que era millor un president fort que la democràcia, perquè si no sempre es destapen contractes corruptes de grans empreses en aquests tipus d'esdeveniments. La FIFA estarà sempre amb les dictadures repressores.

Podem dir que Ángel Cappa està definitivament retirat de les banquetes?

Sí, totalment. Ho vaig fer fa 4 o 5 anys. Vaig respondre, no sense disgust, a les lleis de la biologia, ja tinc massa anys per respondre amb el mateix entusiasme que quan era jove.