Dimecres, 12 de Desembre de 2018

El campió menyspreat

Tot i ser el millor fondista de l'estat, el reusenc Abdessamad Oukhelfen no pot competir ni europeus ni mundials

06 de Desembre de 2018, per Joan Gomis
  • L'atleta 'Abde' Oukhelfen amb l'equip del 'Fot-li Esports!'

    LANOVA Ràdio

L'Abdessamad Oukhelfen va néixer al Marroc fa 19 anys, però des del cinc que viu a Reus. És atleta, i un dels diamants més preuats de les noves generacions. Però hi ha un assumpte que l'inquieta, perquè vol obtenir la nacionalitat espanyola. Sense aquesta acreditació, no pot anar seleccionat als europeus i als mundials tot i realitzar els millors números en la categoria absoluta de 5.000 metres, el cros. "Quan sol·licites la nacionalitat triga uns tres anys des de la que la tramités, però m'agradaria que la Federació i el Consejo superior de deportes (CSD) agilitzessin la gestió. Han parlat amb mi però encara no rebo cap solució i no puc competir al Mundial i als europeus", ha explicat al darrer 'Fot-li Esports', el programa esportiu de LANOVA Ràdio. "Porto quasi dos anys esperant la nacionalitat espanyola", ha apuntat. 

L'any passat ja el va afectar aquest assumpte extraesportiu, i és que es va classificar per als europeus sub-23 i no va poder participar-hi. Enguany "és més fort", ha superat el seu rendiment esportiu, ha fet el millor temps absolut i no podrà anar als europeus d'aquest diumenge, 9 de desembre, a la ciutat de Tilburg (a Holanda). "La meva entrenadora diu que aguanti i sigui pacient fins que arribi el moment", ha manifestat. No és tot, perquè la federació no li permet pujar al podi després de cada èxit. "Fa mal, però aquí si no ets espanyol, no hi puges", s'ha queixat. L'Abde és un campió menyspreat. Ni les seves gestes apareixen a l'historial de la federació. No anar a una competició continental o internacional perjudica la seva carrera: "Perds presència i visibilitat, espònsors de les principals marques", ha dit. Tot i això, la prestigiosa Nike vesteix el jove talent. S'ho ha guanyat a pols. 

Competir internacionalment

Tan preocupant és el tema que l'Abdessamad ha buscat alternatives, com per exemple competir amb una altra selecció. "He estat parlant amb la selecció francesa per comptar amb ells. Com que tinc família a França, vaig aconseguir que els tràmits s'agilitzessin. Potser allà me la podrien donar abans que l'espanyola. També ho vaig intentar amb la selecció marroquina. Vaig contactar amb el consolat, però la selecció africana té una altra política i és per això que vaig decidir no seguir amb el que m'oferien", ha revelat. "Jo porto a l'Estat 14 anys i prefereixo l'espanyola, però si no m'arriba, agafaré la francesa si m'arriba abans", ha avançat. 

No es rendeix

L'Abde està tranquil. "He seguit entrenant sense pensar amb el problema", ha assegurat a LAANOVA Ràdio. Si li donés voltes, el seu rendiment baixaria. L'atleta ha exposat, a banda, que el seu no és l'únic cas. D'aquesta manera, hi ha hagut casos d'alguns estrangers als quals se'ls ha concedit la nacionalitat i se'ls ha relacionat amb males praxis, com ara amb el dopatge. El club, la família i els amics l'han ajudat a tirar endavant. Sorprèn que no hagi volgut demanar l'ajuda d'un psicòleg, de fet. "Hauria d'anar al CAR de Sant Cugat becat externament, jo segueixo amb la rutina de cada dia", ha afegit. Fuig dels luxes, és humil. L'atleta compagina la seva carrera esportiva amb els estudis de Batxillerat a l'Institut Roseta Mauri de Reus. El centre educatiu li va proposar cursar l'últim curs en línia. "Vaig decidir fer l'horari que feien els meus companys", ha detallat. 

Canvi d'esport

"Sóc aquí gràcies al meu germà, al meu amic Younes i a qui va ser el seu entrenador d'atletisme als Ploms, el Barack", ha agraït el jove. L'Abde, com molts nens, jugava a futbol al Mas Iglésias, però un dia va decidir anar amb el seu germà i el Younes a la pista dels Ploms. "No m'agradava gaire", ha recordat somrient. Però la insistència del Barack va ser un motiu de pes, li va fer cas i es va decantar per l'esport individual. No s'ha equivocat. Va començar amb 13 anys, en aquesta disciplina. En tan sols sis anys, de fet, ja ha demostrat del que és capaç. No té límits. Defensa els colors de l'Igualada, però abans ho va fer amb els dels Ploms i els de l'Esportiu Penedès. S'exercita amb dues sessions al dia, tant a Vilafranca del Penedès (on fa les sessions més fortes) amb uns altres 10 o 15 atletes. Però també es deixa veure per la demarcació. 

I què pensa, quan va a córrer? "En arribar a ser un dels millors del món. Això és el que penso cada dia quan vaig entrenar", ha reblat.

Recupereu l'entrevista a l'onzè Fot-li Esports!

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges