Cookie control
Dimecres, 01 d'Abril de 2020

El valor de qui emergeix

Jorge i Querol han tornat aquest estiu al Reus, el club que els va fer de plataforma, consolidats en el futbol professional i assumint el rol de fer valdre aquesta experiència

25 de Juliol de 2016, per Rubèn Miró/ L'Esportiu.cat
  • Jorge Díaz, durant l'estada a Rialp

    CF Reus Deportiu

Jorge Díaz, David Querol, Reus Deportiu i Lliga de Futbol Professional. Avui, aquests quatre noms plegats tenen tot el sentit del món. Fa un lustre, quan l'extrem i el davanter van coincidir en aquell equip de tercera divisió dirigit per Santi Castillejo, pensar en un escenari com l'actual, en què tingués algun tipus de lògica unir aquests conceptes, era utòpic. Però la utopia és ben real. El Reus jugarà l'any que ve a segona A i Jorge i Querol formaran part de l'equip com a membres amb experiència en la categoria. Una recompensa justa a dues trajectòries que van començar al Baix Camp i que van seguir camins distants fins a retrobar-se de nou. Aquest cop, a les ordres Natxo González.

Jorge i Querol són dos futbolistes que han arribat al futbol professional d'una manera molt atípica. No s'han format en cap gran filial. L'uruguaià no va començar a jugar amb regularitat fins que el van descobrir a les platges de Cambrils amb 16 anys, i Querol va trigar moltíssim a abandonar l'equip del seu barri, l'Unió Astorga. Tots dos, en els inicis, van compaginar el futbol amb altres treballs, que calia guanyar-se la vida. I tots dos tenen padrins esportius reconeguts en el futbol tarragoní: l'èxit de Jorge no s'entén sense la figura de l'actual tècnic del cadet del Barça, Franc Artiga, i en l'eclosió de Querol hi tenen molt a veure Ramon Maria Calderé i Santi Castillejo.

Jorge Díaz va començar a prendre's seriosament el futbol quan ja era gran. Va fer les seves primeres passes molt tard, quan ja havia complert els 16 anys, però la seva trajectòria va ser meteòrica. Qui li va donar l'oportunitat i va ser pacient amb ell –l'uruguaià va tenir problemes burocràtics i també una disciplina que s'havia de modelar– va ser Franc Artiga. El va fer debutar amb el Cambrils i se'l va endur a l'Amposta, on va lluir a tercera. El Reus va incorporar-lo i va formar part de l'equip de l'ascens, aquell en què també hi havia Querol. Després, va jugar mig curs a segona B amb els roig-i-negres i va fitxar per l'Espanyol B. Va vestir un any de blanc-i-blau i va estar dos cursos i mig a l'Albacete, on va fer el gran salt. Així, va arribar l'oportunitat del Saragossa l'estiu passat, però no va tenir continuïtat i ara busca reivindicar-se a prop de casa.

Querol, més que reivindicar-se, vol continuar creixent a la categoria després de les dues campanyes al Llagostera. Qui li havia de dir al davanter que encadenaria tres temporades en el futbol professional quan, l'any 2008, va traure el cap per primer cop a tercera divisió. Abans, sempre havia estat a l'equip del seu barri, l'Unió Astorga, ja que només pensava a disfrutar: “Jo el que volia era jugar a futbol amb els meus amics, i allà m'ho passava bé, per això no marxava.” Calderé el va convèncer perquè fitxés pel Reus i el va fer debutar. Amb Castillejo, va créixer. Del club roig-i-negre va marxar al filial del Betis, va tornar a casa per jugar al Nàstic i, l'estiu del 2014, va posar rumb a Llagostera, on ha jugat 65 partits i ha fet 12 gols, una xifra que ara només pensa a eixamplar davant dels seus.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics