Dilluns, 20 de Novembre de 2017

Gus Ledes: 'Soc el primer sorprès'

Poc acostumat a fer gols, n’ha fet cinc i és el pitxitxi del Reus

11 de Novembre de 2017, per Jesús Jordi/ L'Esportiu
  • Gus Ledes, després d'un entrenament

    Judith Fernàndez/ El Punt Avui

Gus Ledes (Braga, 1992) és una de les sorpreses del Reus. Mig centre poc acostumat a fer gols, ja n’ha marcat cinc, tants com en els sis cursos anteriors, i és el màxim golejador de l’equip. Nascut a Portugal i criat al Brasil, el Barça el va descobrir quan tenia dotze anys i jugava a l’escola de futbol del seu pare, i se’l va endur per polir-lo. Ara, al Reus, mostra l’estil característic de qui ha estat quasi una dècada al planter blaugrana i la maduresa del que no ho ha tingut fàcil i ha hagut d’espavilar-se lluny de can Barça.

No es pot queixar de com van ara mateix les coses en l’aspecte col·lectiu i en el personal, no?

Sí, l’equip està fent bons partits. De fet, fins ara, tot i que potser els resultats no eren tan bons, l’equip ja jugava bé. I en l’aspecte personal estic molt content per marcar gols i ajudar l’equip.

Quin és el secret del Reus, que ja és molt més a prop de la zona alta que de la de descens?

El treball diari, de tots els jugadors, dels que participen més i dels que participen menys. Durant la setmana treballem fort per millorar i en els partits es recullen els fruits.

Fins a quin punt és clau que sigui un equip molt treballat i amb les idees clares des de fa uns anys?

Molt. Es nota que hi ha una base, que és un equip molt ben treballat, en què els jugadors tenen molt clar a què es juga. A més, aquest any l’equip ha sabut entendre les noves idees i per això estem fent les coses bé.

Ha estat fàcil l’adaptació en aquest equip tan fet?

Sí, els companys m’han ajudat molt, el grup és molt bo. La por que tens quan arribes a un equip nou és què t’hi trobaràs. Però el grup és espectacular, l’ambient és boníssim i crec que es nota.

Pot ser ambiciós el Reus?

Sí, tenim qualitat per fer coses importants, però sempre amb el treball com a base. Hem demostrat que és molt difícil que ens guanyin. Tots els equips, també els capdavanters, pateixen molt contra nosaltres. És el camí a seguir.

Vostè no acostuma a fer gols, però ja n’ha fet cinc, tots força bonics, i és el màxim golejador de l’equip. Com s’ho explica?

La veritat és que ni jo ho sé explicar, soc el primer sorprès. Estic en un moment molt bo, d’aquells en què tot et surt bé. Esperem que aquest moment s’allargui i pugui continuar ajudant l’equip.

El sistema de López Garai, amb tres migcampistes, dos extrems i un punta, el beneficia?

Sí, és més o menys el sistema amb el qual vaig jugar molts anys al Barça. M’agrada, m’hi sento còmode. El mister em dona llibertat i confiança, i això em dona tranquil·litat i ho fa tot més fàcil.

A vostè el Barça el va descobrir amb dotze anys quan era al Brasil. Com és per a un nen brasiler fitxar per un club com el Barça?

Un somni. Jo veia el Barça per la televisió, veia Ronaldinho, Deco, Eto’o... Aspirava a arribar a algun equip gran del Brasil, però no m’imaginava jugar al Barça. Vaig poder fer aquest pas, molt gran, i a partir d’aquí vaig poder viure el somni, veure tots aquests jugadors de prop, aprendre d’ells... Un privilegi que vaig tenir la sort de viure. Estic molt agraït.

Per tant, el Barça ha estat clau en la seva carrera, no?

Sí, al Barça li dec el meu estil i com entenc el futbol. Quan vaig deixar el Barça vaig haver de canviar la manera de jugar, ja que tot és diferent fora d’allà, però la meva base és el Barça.

Amb quins jugadors va coincidir i amb quins manté el contacte?

La meva generació és la de Muniesa, Sergi Roberto, Rafinha, Thiago, Bartra, Tello, Dos Santos... Una molt bona generació. Avui tinc una relació d’amistat molt bona amb Rafinha.

El moment més complicat al Barça és quan per edat toca pujar al primer equip? És quan s’acaba la seva etapa al Barça...

És complicat, però tots els que comencem des de baix ho sabem, que només hi arriben un o dos. Estic molt content dels anys que hi vaig passar però el futbol no s’acaba allà, la vida continua i vaig prendre un altre rumb.

Va anar al Rio Ave de la primera divisió portuguesa, on no va tenir gaire sort, i després el va fitxar el Celta per jugar al filial. Un pas enrere però important?

Sí, va ser molt important. Jo estava passant un moment molt difícil a Portugal, jugava poc i no tenia confiança. Al Celta em vaig tornar a sentir jugador, vaig recuperar la confiança. Els dec molt perquè van confiar en mi quan estava en el pitjor moment.

Sortir del Barça serveix també per madurar?

Sí, perquè molta gent que és al Barça no és gaire conscient del que hi ha fora. Ens deien que ja ho veuríem quan sortíssim, però quan ets jove no en fas cas. Però quan surts t’adones que és un altre món, hi ha dificultats que al Barça no tens, despertes a la vida, a la realitat del futbol. M’ha servit per madurar com a persona i jugador, i ara m’adono que tot, també els moments dolents en què patia, m’ha servit. I és per tot això que ara estic en el millor moment.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)