-
Estadi del Valladolid
LaLiga
El dia de Reis torna l'activitat a la lliga de futbol i ho fa amb interessantíssim Real Valladolid vs CF Reus Deportiu. Un altre enfrontament d'altura contra el club més important de la comunitat de Castella i Lleó. Quaranta-dues temporades a Primera Divisió i trenta-dues a Segona A l'avalen com el tretzè millor club de futbol espanyol. Igual que el Real Zaragoza o Mallorca, el Real Valladolid també és dins el selecte grup d'equips de Segona A que han disputat competicions europees, arribant al 1990 als quarts de final de la Recopa. També han jugat dues finals de Copa d'Espanya i té un únic títol, el de la Copa de la Lliga de 1984.
Però més enllà de títols, el fet que va donar més ressonància internacional al Real Valladolid va ser el protagonitzat pel jugador del R. Madrid, Michel. El centrecampista madrileny va fer tres tocaments als genitals del colombià Valderrama que jugava el seu segon partit amb la samarreta del Valladolid. L'incident, captat per les càmeres de televisió, va fer la volta al món i encara avui és recordat amb humor.
El CF Reus Deportiu jugarà per primera vegada al Nou Zorrilla, un estadi que es va construir coincidint amb el mundial de futbol de 1982 i amb una capacitat inicial per 33.000 espectadors, l'únic completament nou que es va fer per aquell Campionat Mundial conegut pel 'Naranjito'. L'estadi es va vestir de gala per acollir la final de Copa de 1982 entre el Real Madrid i l'Sporting de Gijón, una nit fred a Zorrila en què es va guanyar la denominació d'estadi de la Pulmonia amb el que es coneix popularment. Però tot i la fredor climàtica de l'estadi, està clar que el Nou Zorrilla va representar l'inici de l'etapa més exitosa del Real Valladolid. L'estadi es va reformar el 1996 perdent aforament i quedant-se amb només 26.512 localitats totes assegudes. El 1999 va ser el primer d'Espanya en tenir calefacció, una mesura que buscava perdre l'apel·latiu d'estadi de la pulmonia.
Com tants altres clubs, el Real Valladolid és el fruit de la fusió de club anteriors, el Real Unión Deportiva i el Club Deportivo Español. La seva fundació va ser el 1928 i ja al 1947 aconseguia el seu primer ascens a Primera Divisió. De la mà del mític Helenio Herrera (H.H.) aconseguia salvar la categoria sense dificultats en el seu debut a la màxima categoria. A partir d'aquí van viure una primera etapa gloriosa que els va portar a jugar la final de Copa de 1950 en què van perdre a la pròrroga davant l'At. de Bilbao de Zarra. Però com acostuma a passar les dificultats econòmiques van portar l'equip al descens el 1958.
El Real Valladolid es convertí en un equip "ascensor" que va veure el retorn a la banqueta d'Helenio Herrera i la contractació d'Antoni Ramallets,'"el gat de Maracanà', amb el que van aconseguir la millor classificació de la història a Primera amb un quart lloc. La inestabilitat del club es va veure agreujada la temporada 1969/70 quan el club va baixar a Tercera Divisió. El descens va encendre les alarmes a la ciutat i per evitar una desbandada de socis es va convertir a Concha Velasco en 'madrina' del Real Valladolid. El pas per Tercera va ser fugaç i el retorn a Segona va permetre a una de la seva principal perla, Julio Cardeñosa, fer el salt al Real Betis per 15 milions de pessetes.
No va ser fins al 1980 quan el club tornaria a estabilitzar-se a la Primera Divisió. Es va fer un projecte ambiciós que va deixar petit el vell estadi del Paseo de Zorrilla inaugurat el 1940 i que agafa el nom del famós poeta i dramaturg castellà del segle XIX nascut a la capital castellana. On hi havia l'antic Zorrilla, ara s'hi aixeca un 'Corte Inglés'.
L'únic títol oficial que llueix a les vitrines del club és la Copa de la Lliga aconseguida el 1984 davant l'At. de Madrid. El títol els permeté debutar en competicions europees, concretament en la desapareguda Copa de la UEFA, davant el HNK Rijeka. Els èxits esportius d'un equip en el qual destacaven els joves Eusebio, Fernando Hierro o Juan Carlos van continuar amb Vicente Cantatore a la banqueta. El 1989 jugaven i perdien, la seva segona final de Copa, en aquest cas davant el Real Madrid. El subcampionat de Copa els permeté jugar la Recopa en què van fer un paper molt destacat en caure eliminats davant l'AS Mónaco en els quarts de final de la competició.
Tot i les dificultats econòmiques i algun descens, el Real Valladolid continuava sent un club potent i aconseguia tornar a jugar la UEFA la temporada 1996/97. Però de mica en mica, la flama de l''EuroPucela' s'anava apagant i entre 2003 i 2007 jugaria a Segona A. El 2007 torna a Primera de la mà de Mendilibar, l'ascens arriba amb una temporada brillant en què el club aconsegueix un rècord històric de punts a Segona. Però l'estança a Primera només va durar tres temporades. El club tornava als seus orígens com a equip ascensor i els períodes a Primera eren cada vegada més curts. L'últim l'hem de buscar entre 2012 i 2014 en què l'equip castellà va fer una temporada molt dolenta en la que va quedar penúltim per davant del Real Betis.
