La importància de l'exercici físic en els tractaments oncològics

Tot just fa 5 minuts han acabat una sessió d'una hora d'exercici físic i surten del gimnàs somrient. I és que cada cop més els estudis evidencien els beneficis, en tots els àmbits, de la pràctica esportiva, però encara més en les persones que han patit un càncer o que es troben en tractament oncològic. Per aquest motiu, des de fa tres anys, la Lliga contra el Càncer de la demarcació de Tarragona promou un programa amb l'objectiu de millorar la salut física i emocional de les persones que han patit aquesta malaltia.

Es reuneixen dos cops per setmana al Centre Cívic del Carme, en el cas del grup inicial, i un per al que fa a l'avançat. Sessions d'1 hora cadascuna per aconseguir una millora en la força i la massa muscular i reduir la fatiga, a més de passar-ho bé. "Els efectes secundaris del tractament oncològic són forts i els exercicis serveixen perquè millorin en diversos àmbits", explica Laia Claverias, entrenadora del programa, llicenciada en Ciències de l'Activitat Física Esportiva i màster en prescripció d'exercici físic per a la salut. Dóna el cas enguany que, en els dos grups, només hi ha dones que han patit càncer de mama, i totes "tenen unes mateixes característiques". Això fa que Claverias pugui adaptar els exercicis sempre tenint en compte les condicions de cadascuna de les participants. "Totes són diferents i tenen unes limitacions i característiques", comenta l'entrenadora, la qual expressa que, tot i tenir uns objectius generals de millora, "m'adapto a cada persona dins d'una mateixa sessió".

L'Agustina Sirgo és psiconcòloga a l'Hospital de Sant Joan de Reus i s'encarrega de la supervisió del programa de la Lliga contra Càncer així com d'animar a qui ho creu oportú de participar. "Selecciono les persones amb un perfil equilibrat i que puguin fer exercici físic personalitzat en un grup amb nivell similar". En resum es tracta de recomanar el programa a persones que són ateses al servei d'oncologia del centre sanitàri i "fer de connexió entre la Lliga i l'Hospital".

La majoria de participants han patit càncer de mama

"El càncer de mama és un dels que té més incidència en la població, sobretot en dones, i per tant la participació d'afectades és proporcional a aquest índex", argumenta Sirgo al fet que actualment totes les participants hagin sofert aquesta malaltia. Tot i això, el programa és "obert a tothom" i està encaminat al perfil de persones "que finalitzen el tractament i estan a punt de rebre l'alta per tornar a la vida quotidiana". "És l'impàs dels mesos anteriors a tornar a la rutina i el programa permet millorar en totes les línies", comenta la psiconcòloga.

Davant de l'èxit aconseguit en passades edicions, les participants va demanar poder crear el grup avançat, per tal de no deixar l'exercici físic i seguir-se veient. Abans, però, han d'haver fet el procés d'iniciació que, segons Sirgo, serveix com "empenta per tornar a fer vida normal". En aquest cas, la Laia ho adapta a les condicions de les participants, ja que no tothom assimila el tractament de la mateixa forma i cal tenir en compte la tolerància vers els efectes secundaris. "És un plus per recuperar-se totalment", diu l'Agustina.

"Per a mi va ser la incorporació a la normalitat", explica l'Antònia Maria, una de les participants en el programa, la qual assegura que "mai m'havia enganxat a l'exercici", ja que "com no tenia un objectiu clar, ho deixava estar". Comenta que ara "canvies el xip, el sistema d'alimentació i et marques unes rutines" i evidencia que, després de patir un càncer, "hi ha un abans i un després, no tot és igual i tens unes limitacions". "El fet de venir a fer gimnàstica ajuda que tinguis una dinàmica i et fa veure que ha estat un pas a la vida i que cal continuar endavant", diu l'Antònia Maria.

En aquest sentit, Laia Claverias argumenta que l'enfoc del grup novell és "fer veure que poden fer vida normal, moure el braç sense por i fer-lis veure que s'estan recuperant", mentre que l'avançat serveix per "crear adherència a l'exercici físic". D'aquesta forma, explica que cal "tenir una continuïtat en l'esport ja si no es queda en res i tornes enrere". Per Agustina Sirgo, es tracta "d'un moment molt bo" per enganxar-se a l'exercici físic "després de passar per una experiència d'aquestes característiques on fas un repàs intens a les qüestions vitals". La psiconcòloga de l'Hospital de Sant Joan expressa que, després de patir un càncer, "un es compromet al canvi cap a millor pel que fa a la gestió de l'atenció personal". "És un moment clau per aconseguir l'adherència que parlava la Laia, amb la perspectiva de fer un canvi cap a positiu".

L'exercici físic durant el tractament

Agustina Sirgo referma la importància de practicar exercici físic durant el tractament oncològic. "Si que es pot i s'ha de fer", diu. De fet, tant Sirgo com Claverias expressen que hi ha estudis que animen a fer exercici moderat i adaptat a la condició pròpia durant la quimioteràpia o radioteràpia perquè la tolerància "és molt millor". "Quan fas esport evites efectes com la fatiga i la pèrdua de massa muscular", diu l'entrenadora. És el cas de la María Àngeles, que encara es troba fent radioteràpia per un càncer de mama. "M'ha anat molt bé i m'ha fet veure que, malgrat que estigui patint un càncer, ja no em veig com una inútil", comenta alegre. Ella és una persona "molt nerviosa i alhora pessimista i ja et pots imaginar com em vaig posar quan em van dir que havia de fer quimioteràpia", diu mirant a l'Agustina i la Laia, però va decidir "fer un canvi de xip" i "forçar-me a venir perquè m'ha ajudat molt".

En moltes ocasions, s'associen els tractaments oncològics amb el cansament i Sirgo assegura que cal distingir "la fatiga del tractament amb la que es fa practicant esport, que és totalment diferent". A més, afirma amb rotunditat que la fatiga de la quimioteràpia i radioteràpia només se la pot combatre "amb exercici físic". "Culturalment tenim la idea que el malalt requereix repòs, però no és així", diu. En la mateixa línia es manifesta Laia Claverias: "No pensem en posar a córrer aquella persona, però exercici físic pot ser caminar deu minuts, per exemple". Amb tot, Agustina Sirgo posa en valor la importància dels estiraments, perquè la "mobilitat articular s'activa".

Una gran família

Les trobades al Centre Cívic del Carme van més enllà d'una hora d'exercici físic. Serveixen per riure, passar-ho bé, desconnectar i trobar-se amb persones en les mateixes condicions. "L'Agustina ha fet un grup molt homogeni i ens hem avingut", explica l'Antònia Maria, la qual s'ha trobat "amb gent que està com tu i pots intercanviar opinions".

"Som una gran família i totes ens ajudem", diu la María Ángeles. Per la seva banda, a la Llanos, una altra de les participants al programa, li va servir "per sentir-se activa, sobretot per combatre el dolor de les articulacions i portar una vida normal". Operada de poc ja va practicar esport amb una iniciativa del CAP Sant Pere durant dos mesos i després es va apuntar a natació fins que, fa poc, "vaig descobrir aquest programa i la vaig deixar de costat per venir a fer gimnàstica".

De ben segur que dia rere dia les participants noten un canvi cap a millor amb els exercicis i les correccions de la Laia. Unes sessions per recuperar l'activitat i les rutines saludables. Ara, aviat arriba l'època dels 'exàmens'. I és que Claverias les té a totes controlades de principi a fi per tal de veure el marge de millora que han obtingut durant el programa. Segur que no és poc.