Els darrers encreuaments entre Reus i Nàstic no han estat precisament favorables als interessos de l'equip roig-i-negre. L'últim duel, disputat a Tarragona fa dues temporades, es va acabar amb un 1-0 a l'electrònic força injust. Mesos enrere, al Baix Camp, els de Vicente Moreno es van passejar i van vèncer còmodament (0-2) un Reus en què de manera incomprensible el portuguès Guedes va ser el '9' titular. Per tant, i si vull gaudir de dolços records, he de tirar enrere. Era el gener de 2003 i tots dos conjunts es van trobar a Reus en un derbi que va aixecar una gran expectació perquè des de l'últim a la categoria havien passat 20 anys. El camp es va omplir i les càmeres de Televisió de Catalunya en van ser testimonis. Un exgrana, Félix Prieto, va ser l'estrella del partit.
El gol el va fer un exgrana
Prieto havia arribat a les files reusenques al mercat d'hivern i va debutar aquella gèlida tarda de la nit de Reis. Tècnic i amb gol, el salmantí havia estat quatre temporades al Nàstic (entre 1998 i 2002) i després havia passat pel Ciudad de Murcia. Aquell CF Reus Deportiu, de fet, s'havia construït amb diverses peces amb passat grana. És el cas del francès Rondeleare, un lateral amb ànima d'extrem que es va convertir en un dels pilars dels ganxets i que fins i tot havia arribat a disputar partits de la Ligue 1 gala amb el Metz. Ivan Cristino, un elegant migcampista, s'havia format al futbol base nastiquer.
El Nàstic havia baixat a Segona B i l'exigència era alta. Pinilla seguia sent el referent tarragoní. El CF Reus, per la seva part, era a la part baixa de la taula. La primera part no va ser gens atractiva. D'ocasions se'n van veure poques i, si haig de ser sincer, l'únic que recordo com si fos ara és el fred que tots vam passar. Assegut al lateral, a tocar de la porteria que dóna on ara hi tenim l'autovia, vaig poder veure la diana de Prieto de ben a prop. El tècnic Gonzalvo el va fer sortir a la gespa a la segona part i no sé com, a la banda, va fer una genialitat de les seves i va marcar un autèntic golàs, amb rosca inclosa. Pocs gols he celebrat com aquell. Era el minut 80' del matx i el Nàstic va abaixar els braços. Arribar i moldre, això de Prieto.
L'equip va acabar tornant a Tercera
Tots sabíem que seria difícil mantenir la categoria. Se'ns va dir que l'objectiu era passar per la Segona B per no haver-s'hi de quedar, perquè l'objectiu era ni més ni menys que la Segona A. L'equip que va assolir l'ascens va ser trinxat i es van fer una colla de fitxatges que un cop al camp no van funcionar. Rubio va ser destituït. L'exemple de més trist record roig-i-negre és el de Jose Mari, que havia arribat a jugar en aquell 'Dream Team' blaugrana i que al CF Reus va completar un any simplement desastrós. No obstant això, aquella nit de Reis la vam celebrar de valent i sense veu. Aquell Nadal, els roig-i-negres em van fer el millor regal possible.
El futbol, però, massa sovint amarg, va voler que el descens a Tercera es consumés precisament contra el Nàstic, a la segona volta, en un partit que es va acabar 1-1 i que es va haver de jugar al Mini Estadi de Barcelona perquè als grana els havien tancat el camp. En ambdues ocasions, l'afició grana que em vaig trobar va ser de tot menys amable i cordial. No vull pas generalitzar, seria injust. El cas, això sí, és que anys després algunes d'aquelles actituds s'han anat repetint en contextos com tertúlies i transmissions. Per tot plegat, espero que el proper diumenge els Carbia, Querol, Folch o Chrisantus emulin Prieto i em facin reviure aquella freda (però càlida) nit de Reis de 2003.
Amb aquest article, Reusdigital.cat inicia la cobertura del derbi de la demarcació. Els periodistes Marià Arbonès, Josep Gallofré i Enrique Canovaca signaran altres peces amb els seus records dels enfrontaments entre ambdós clubs.
