Dijous, 28 de Març de 2024

L'èxit del reusenc Adrià Català a Itàlia

Entrevistem el porter de l'Amatori Wasken Lodi, que suma quatre títols a l'equip de la Llombardia

26 de Maig de 2018, per Joan Gomis
  • Adrià Català (estirat en primera pla) ha aixecat l'scudetto per segona temporada consecutiva

    Cedida

  • Adrià Català sota els pals

    Cedida

  • Adrià Català amb el títol de lliga 17-18 guanyat davant el Forte di Marmi

    Cedida

  • Català és un ídol de l'afició del Lodi

    Cedida

  • L'afició del Lodi celebrant el títol de lliga a la plaça de la Victòria

    Cedida

Adrià Català (Reus, 1994) va iniciar el primer contacte amb els patins amb 3 anys al Reus Deportiu, i després d'un pas pel Cambrils, Ploms, i de nou Cambrils, va retornar al conjunt roig-i-negre fins a arribar al primer equip amb 16 anys com a porter suplent de Trabal i més endavant de Molina. Català tenia l'ambició de menjar-se el món, de disputar més minuts, de gaudir de l'hoquei sota els tres pals impedint les dianes dels rivals. Quan va rebre la trucada del Lodi italià el 2014 no s'ho va pensar dues vegades, i l'aventura li ha retornat en forma de títols la seva passió per aquest esport: ni més ni menys que 4 títols en 4 temporades. El primer any va ser discret, l'equip s'estava preparant per entrar a l'etapa més daurada. Els títols han anat caient. Català amb el conjunt de la Llombardia va alçar primer la Copa d'Itàlia (2015-2016); la lliga (2016-2017); la Supercopa (2016-2017) i ha revalidat el títol de lliga en aquesta última campanya (2017-2018) en superar el Forte dei Marmi al play-off per tres victòries a zero. Ara, el jove reusenc posa fi a la seva etapa a Lodi i fitxa pel Trissino de Manolo Barceló, un repte il·lusionant. 

N'ets conscient que formes part de l'etapa daurada de l'Amatori Lodi?

Sí, una mica, quan jo vaig anar a Lodi l'equip no era el mateix, ningú s'esperava que anés tan bé. D'un any per l'altre, vam fer tres fitxatges molt bons i vam guanyar la Copa d'Itàlia i posteriorment vam arribar a la final de la lliga, però Pedro Gil amb el Forte dei Marmi ens va deixar sense el títol. El Lodi és un històric a Itàlia, però no ha guanyat tants títols com en aquesta època. Tot el que han guanyat ha estat amb diferents porters, tinc la sort que sóc el porter que més n'ha aixecat.

Quan abandones la disciplina del Reus i fitxes pel conjunt italià, realment penses que en tan sols 4 temporades guanyaries tants títols i a més dues lligues consecutives?

No ho hauria dit mai. Jo vaig anar a Lodi amb l'objectiu de jugar. Fa uns anys el Lodi va patir una crisi econòmica, recordo que amb el Reus vam disputar una final a 8 de la Copa d'Europa a Lodi, jo era el tercer porter, en aquell temps. El Lodi tenia molts diners, més dels que té ara, però els va gastar malament i va arrossegar uns deutes, però igualment vaig decidir fitxar perquè volia tenir minuts. Al primer any vam quedar novens. I d'un any a l'altre vam lluitar pels títols, no ho hauria dit mai.

Per què apostes pel Lodi i no per un altre equip?

No tenia gaires més ofertes, a mi m'agradava l'experiència de jugar a Itàlia. Recordo que a la final a 8 a Lodi no vaig viatjar, però l'any següent sí que hi vaig anar per jugar un amistós, jo era el porter suplent, i recordo que anant pels carrers la gent ens aturava dient-nos, "Vosaltres sou del Reus", em va impressionar com vivien l'hoquei. Quan vaig tornar a casa, vaig pensar que un dia m'agradaria jugar a Itàlia. Un dia la directiva del Lodi em va trucar, em pensava que era una broma, però no m'ho vaig pensar dues vegades i vaig fer cap al nord d'Itàlia. 

Alceu la lliga la temporada 2016-2017 i 2017-2018 en un format de play-off entre 8, per aconseguir el títol. Creus que és el millor sistema per l'hoquei on no es premia tant la regularitat del líder?

Jo crec que si, s'hauria de fer a tot arreu. Sí que a vegades pot ser injust, però és molt bonic, el moment que arriba el play-off dones un plus. Nosaltres contra el Viareggio quasi marxem eliminats cap a casa, com t'equivoquis un dia... Estàs entre les cordes, és el bonic de l'hoquei.

Consideres que amb l'hegemonia del FC Barcelona, l'OK lliga hauria de tornar al format play-off?

Sí, és difícil guanyar el Barça, però a vegades amb un play-off omples un pavelló i pots plantar cara. El Barça pot trobar un Reus, un Liceo, un Noia, que a casa amb el pavelló ple pot esgarrapar un partit i estar viu en la lluita pel títol.

Com heu celebrat la lliga guanyada aquest dissabte, se segueix alguna tradició?

Casualment els tres títols (Copa, Lliga i Supercopa) els hem guanyat a Forte dei Marmi, i aquest és el primer que guanyem a Lodi. La gent ho va anar a celebrar a la plaça de la Victòria. Nosaltres vam anar a un restaurant i l'afició estava esperant a la plaça per celebrar-ho plegats, però al veure que no veníem es van apropar al bar per donar caliu i cridar. Demà dimecres farem una rua per la ciutat.

Ara l'equip ja deu pensar a aixecar també la Supercopa fent el doblet com en la temporada 2016-2017, no?

L'any que ve no segueixo a Lodi, vaig al Trissino, no la jugaré, però em faria gràcia que guanyés el Lodi. Han estat quatre anys molt bonics, marxo amb grans amistats i molt bons records. Els equips de la lliga italiana només poden tenir tres estrangers. Del Lodi marxa el jugador Giulio Cocco al Porto, i per substituir-lo no troben cap italià amb el seu nivell, i si trobaven un estranger, el primer que saltava era jo. A la plantilla hi ha dos portuguesos i jo. Jugaré al Trissino, equip que dirigirà Manolo Barceló (ex tècnic del Lloret i del Reus Deportiu). El Lodi m'ho va comunicar tard i vaig haver de buscar equip. Barceló quan ho va saber em va trucar, em va agradar la proposta, tenen un bon projecte, tenen ganes de fer-ho bé. No podia esperar més perquè tenia el risc de quedar-me sense equip. He firmat per un any.

 Com valores el teu paper en aquest equip guanyador?

M'he sentit important. L'any passat vam guanyar als penals, aquesta temporada amb el Viareggio al play-off també. La gent agraeix la teva tasca. He millorat respecte a el primer any a Itàlia, però és cert, que si tens davant una plantilla bona, sempre estàs més tranquil i ajuda a créixer. Quan l'equip m'ha necessitat he respost.

Com és la figura d'un porter a l'hoquei italià? Canvia si es juga a l'Estat espanyol o a Portugal?

L'hoquei a Itàlia és diferent. A Espanya és tot més tàctic, més preparat i els jugadors no arrisquen tant. Aquí, sí que és cert que els play-offs els prepares més, però al llarg de la lliga regular l'hoquei és més tècnic, hi ha més uns contra uns, més individualitats i arriben més boles als porters.

Com viu la ciutat de Lodi l'hoquei? Ets un ídol de l'afició?

A Itàlia, també hi ha pavellons buits, però aquí és impressionant. Vas pel carrer i la gent t'atura, et coneix, et saluden, et segueixen a tot arreu. Salvant les distàncies, és com si fossis un futbolista reconegut. Quan vam guanyar la copa a Forte dei Marmi (2015-2016) van venir cinc-centes persones, el dia de la lliga també tres-centes, vam anar a la Corunya per jugar davant el Liceo i van venir vint persones; és brutal, aquí tenen molta passió. És pràcticament el que tenen, és l'esport de la ciutat. 

Sí, la gent m'aprecia molt després de quatre anys, el fet de guanyar també ajuda. M'he involucrat molt, entreno els porters, allà a on vaig m'agrada estar amb la gent del club i donar un cop de mà. Jo vaig arribar a Lodi amb 20 anys, i algunes famílies m'acollien els diumenges quan em trobava sol, sempre estava acompanyat, em portaven a dinar, sempre he trobat gent disponible per a tot.

Ets lluny de casa, però l'equip llueix els colors de la senyera.

Són els colors de la ciutat, l'escut és una bandera groga amb una creu vermella. Fa gràcia, és bonic que l'equip jugui amb aquesta equipació. Hi ha alguns que porten estelades i tot. Aquí a la Lombardia, la zona més rica econòmicament del país, s'ha fet un referèndum per aconseguir la independència econòmica i estan també involucrats amb el procés independentista de Catalunya, estan al corrent de tot. Jo també sóc independentista, però m'allunyo, no penso en política. Em sento molt identificat aquí.

Ara marxes al Trissino en el moment més dolç de la teva carrera esportiva, has pensat mai tornar a l'OK Lliga?

Sempre penso a jugar al millor equip possible. Sóc jove i no em fa res jugar a 1000 quilòmetres, aquí em falta la família i els amics, però sempre que puc m'escapo per veure'ls. Algun dia, m'agradaria tornar a l'OK lliga, espero que passi. Aprofito el moment, ara Trissino. Esportivament i econòmicament està bé.

Has rebut alguna oferta del Reus per tornar al club on et vas formar?

No. Em faria molta gràcia, però és difícil.

Vius al nord d'Itàlia des de fa 4 anys. Complementes l'hoquei amb estudis o treball?

Entreno els porters de la base del club i faig classes de castellà a dos nens. Parlem i els ajudo a fer els deures. Aquí, a Itàlia, a l'escola, estudien italià, anglès i poden decidir com a tercera llengua el castellà o el francès.

Com es viu a Lodi? Quines són les teves distraccions?

A Lodi, tenim una plantilla jove amb promeses. Visc amb el Giulio Cocco, Gonçalo Pinto i Andrea Malagoli, tres companys d'equip. Anem a dinar junts, el club amb els espònsors ens paguen els menjars, cada dia tenim un restaurant on anar. Els diumenges anem al centre comercial. Som joves, ens ho passem molt bé, és la segona colla d'amics.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Adrià Català porter hoquei patins Amatori Wasken Lodi scudetto lliga italiana Diari Reus Digital
Adrià Català porter hoquei patins Amatori Wasken Lodi scudetto lliga italiana Diari Reus Digital
Adrià Català porter hoquei patins Amatori Wasken Lodi scudetto lliga italiana Diari Reus Digital
Adrià Català porter hoquei patins Amatori Wasken Lodi scudetto lliga italiana Diari Reus Digital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics