Dijous, 28 de Març de 2024

'Mágico', 'Tarzán' i 'Sandokán', xirigotes a Cadis

La història del proper rival del CF Reus al campionat de Lliga de Segona A

15 de Febrer de 2017, per Jordi Garcia
  • L'afició gaditana, en un partit de la temporada passada

    La Liga 123

Per a molts de nosaltres, parlar del Cádiz CF és parlar de Mágico Gonzalez, un jugador mític que va ser l'estrella dels millors anys de la història d'aquest club de futbol andalús. Però el Cádiz CF és molt més que Mágico Gonzalez i ara ho descobrirem.

De Mirandilla a Cádiz CF

En els seus orígens ja hi trobem una curiosa història. El club es va fundar al 1910 sota el nom de Mirandilla FC, una entitat estretament lligada als salesians. En aquest lligam trobem l'explicació dels seus colors groc i blau, típic de totes les escoles salesianes. Però també hi trobem una falta d'afinitat per part dels gaditans, que veien el club com massa clerical en un moment en que l'església no despertava gaire simpatia.

No va ser fins al 1936, i gràcies a una votació popular, en què es va produir el canvi de nom a Cádiz FC. El canvi de nom pretenia aconseguir que el club representés tots els gaditans. Tot i així, el nou club va mantenir els mateixos colors i segueix jugant al camp de Mirandilla. Uns ascens frustrat a Primera Divisió al 1940 va portar el club a uns anys convulsos. Va caure a categoria regional, es va unir al CD Hércules Gaditano i per una temporada, va canviar el groc de la samarreta pel lila. Tota una sèrie de desgràcies que van acabar amb el retorn a Segona Divisió i la construcció de l'estadi Ramón de Carranza el 1955 per substituir a l'antic de Mirandilla.

Ramón de Carranza

La inauguració del Ramón de Carranza va coincidir amb el primer trofeu que porta aquest nom. L'objectiu del ‘trofeo de los trofeos’ va ser el d’ajudar a pagar la costosa construcció del nou camp. El Ramón de Carranza és el torneig estiuenc per excel·lència del qual l'Atlético de Madrid és el club que n'ha obtingut més títols. Tant l'estadi com el torneig estiuenc van agafar el nom de Ramón de Carranza, un militar d'origen gallec que va ser alcalde de la ciutat durant la dictadura de Primo de Rivera i que posteriorment es va alinear amb el tropes franquistes.

L'estadi es va inaugurar amb una capacitat de 15.000 espectadors, però entre 2003 i 2012 es va fer una profunda remodelació que va deixar un aforament per 25.000 espectadors. Es pot dir que el camp es va fer de nou i que es va pagar amb la venda dels locals comercials que hi ha a l'interior del recinte. La nova edificació també inclou oficines, aparcaments i un hotel.

Els anys ‘màgics’

El club va començar a fer-se gran als anys 70 i així va arribar el primer ascens a Primera Divisió el 1977, gràcies a una victòria davant del Terrassa. Van ser uns anys en què els gaditans alternaven la Primera amb la Segona Divisió, tot guanyant-se per aquest motiu el renom del submarí groc que actualment ostenta el Vila-real. Va ser en aquest època, just després del Mundial'82 d'Espanya, quan va arribar a Cadis Jorge Alberto Gonzalez.

Mágico Gonzalez va destacar amb la selecció salvadorenya fins el punt de ser considerat el millor jugador de la història d'aquest petit país centre-americà. El Mágico Gonzalez va ser un extraordinari jugador pel qual es van interessar clubs com el París Saint Germain, la Fiorentina o el mateix FC Barcelona, amb el qual fins i tot va arribar a fer una gira per Estats Units al costat de Maradona. La seva indisciplina, però, les seves ganes de festa així com una vida poc ordenada van tallar la possibilitat d'arribar més amunt, però al mateix temps, es va guanyar una especial estima entre els aficionats del Cádiz que li perdonaven pràcticament tot per la seva gran qualitat sobre el terreny de joc.

En els seus últims anys al club va coincidir amb David Vidal, un altre mite de les banquetes amb qui va tenir una relació molt especial i de la qual se'n expliquen moltes anècdotes, com la que recorda que "Mágico, físicament, no venia a entrenar". Amb el Cádiz va jugar 203 partits, en els quals va marcar 60 gols en set temporades, dels quals 42 van ser a Primera, fet que el situa com el màxim golejador del club a la màxima categoria. Mágico Gonzalez es va retirar amb 42 anys al Salvador FC.

Però a més del Mágico, altres mites del futbol van sortir del Cádiz per fer el gran salt. És el cas del no menys peculiar Juan José ‘Sandokán’, que va jugar deu temporades a l’equip i tres al Real Madrid, o del ‘Tarzán’ Migueli , que va jugar dues temporades al club andalús i 15 amb el FC Barcelona.

L'ascens contra l'Hèrcules de la temporada passada

El final d'aquest gloriós cicle a Primera del Cádiz FC l'hem començar a buscar a la temporada 1991/92, en què va aconseguir la salvació en superar la UE Figueres en una promoció, evitant que el club empordanès aconseguís un merescut ascens a Primera Divisió. La temporada següent, ja no van estar de sort, i el Cádiz acabaria baixant a Segona.

Al 2005 hi trobem l'últim ascens a Primera del Cadiz CF. Es va produir a Chapin, al camp de l'etern rival, el Xerez CD. Però els grans deutes econòmics de la entitat no els van permetre ser competitius i van baixar a la següent temporada. El 2010 van caure al pou de la Segona B. La temporada passada, el club va aconseguir el retorn a Segona A en superar en l'última eliminatòria a l'Hèrcules d'Alacant amb un gol de Dani Güiza, sumant així la seva 41a temporada a la categoria de plata del futbol estatal.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics