-
Ismael Moyano, posa per a l'Esportiu sota els pals de la porteria del municipal de Reus
Judith Fernàndez
La plantilla del Reus va tornar ahir als entrenaments amb un objectiu entre cella i cella: capgirar el 0-1 en contra del partit a Ferrol i continuar batallant per pujar a segona. La solidesa a casa és el principal argument dels roig-i-negres, tal com exposa un dels puntals, Ismael Moyano (Mollet del Vallès, 13-04-1983), que està disputant el seu setè playoff a la divisió de plata –anteriorment n'havia jugat amb la Grama, el Sant Andreu i l'Hospi– i té la fita de culminar aquesta trajectòria amb un ascens que li falta.
Com està l'equip?
A Ferrol no vam complir l'objectiu de marcar i vam caure, però no ens hem de lamentar més. Sabem que amb un gol empatem i amb dos, si no ens marquen, passem, així que diumenge, a un quart d'una del migdia, al municipal sortiran onze futbolistes disposats a menjar-se el camp i a capgirar l'eliminatòria. Tenim l'avantatge que, com a locals, som molt forts.
Això és cert. El rendiment a casa els avala. Quin duel s'espera?
Sabem que serà un partit de molta tensió, hem de dominar tots els registres i serà important tenir un punt de paciència i fer el primer gol abans de voler marcar el segon.
Caldrà vigilar de no encaixar, perquè això els podria sentenciar...
Sí, el Racing de Ferrol vindrà a tancar-se i buscarà el contraatac. Haurem d'estar molt fins en la sortida de pilota i també quan la tinguem als peus. Quan hi hagi pèrdues, d'altra banda, la gent del darrere haurem de fer vigilàncies perquè no hi hagi contraatacs, que és el màxim perill del rival.
El Reus, en tot cas, disposa de bons futbolistes per trencar línies quan el contrari es tanca.
Sí, i de fet crec que al final som un equip molt complet en totes les facetes, sabem jugar de diferents maneres i som camaleònics. Serà un partit bonic.
Què els ha dit el ‘mister'?
Ens ha expressat el que sent. Ell està convençut que amb el rendiment a casa i les ganes que hi posem, havent vist el rival en viu, passarem l'eliminatòria.
Té molt de bagatge en promocions. A vostè aquesta experiència també el fa ser optimista?
Al final hauré jugat set play-off i el que manen són els detalls, però aquest grup està convençut i molt unit. Juguem a casa, a la mateixa hora que ens entrenem i amb la gespa regada. A més, la calor que farà aquí no té res a veure amb la de Galícia, i físicament vam acabar millor nosaltres que ells. Són factors que intentarem aprofitar, i confiem que donin resultat.
Fins a quin punt és important tenir experiència en el ‘play-off'?
El fet d'haver viscut tantes promocions et permet haver vist situacions de tots els colors, i els jugadors més joves sempre poden tenir alguna miqueta més de neguit que en el meu cas. Tots, però, tenim la mateixa il·lusió. Un cop al camp, et deixes anar.
Nervis a banda, no és en aquests escenaris quan surten els que tenen fusta de futbolista?
Sí, i al nostre equip hi ha jugadors capaços de marcar la diferència. Estic convençut que diumenge obriran el pot de les essències, trauran la seva màgia i ens portaran a la següent fase.
En cap de les sis promocions anteriors ha pujat. M'imagino que es voldrà treure una espina...
I tant. Una de les meves frases quan vaig arribar era que venia a fer play-off i a pujar. Ja tinc 32 anys, i si vull arribar a jugar a segona A ha de ser pujant-hi amb el meu equip. Espero que la setena sigui la bona.
Després de tants intents, potser seria just, no?
Sí, aquest és el meu tercer play-off seguit, i fins ara ha estat molt dur arribar fins al final de les promocions i veure que qui es queda a les portes ets tu. Tenir aquest desenllaç és trist, però ara torno a disposar d'oportunitats i espero que la puguem aprofitar.
Aquest Reus té alguna cosa que li faci pensar que enguany sí?
Jo confio molt en el grup, hi ha gent molt bona, amb qualitat, humil i treballadora. Ara bé, pots posar-ho tot i després t'ha d'acompanyar un punt de sort. Esperem tenir-lo i que hi hagi la fortuna d'anar superant eliminatòries.
Al darrere de tot també hi ha l'anhel de jugar a segona A en algun punt de la seva carrera?
Sí, tot futbolista vol créixer i a segona A tot està un esglaó per sobre. Tinc 32 anys, però no penso que ho hagi fet tot encara. Els futbolistes tenim data de caducitat, jo em sento jove i fort, i tinc la mateixa il·lusió de fer el salt de categoria que un nano de vint anys.
