Muntanya russa roig-i-negra

La temporada que està realitzant el CF Reus Deportiu està sent una autèntica muntanya russa. La irregularitat mostrada per l’equip que entrena Natxo González ha marcat les 24 jornades que s’han disputat fins ara. El malestar d’un sector de l’afició roig-i-negra es va plasmar el passat diumenge quan una part de la grada va cridar en contra de l’entrenador basc.

Després de jugar-se, gairebé, dues terceres part de campionat, el conjunt roig-i-negre ocupa el vuitè lloc a la taula classificatòria del grup tercer de la Segona B i es troba a només tres punts de la quarta posició. Una situació que pot tenir moltes lectures, però que es pot considerar bona, tot i les crítiques cap a l'equip, de cara als objectius marcats pel màxim accionista de la Societat Anònima Esportiva reusenca, Joan Oliver, a principi de temporada. Disputar la promoció d’ascens és, sense cap mena de dubtes, una llosa que pesa molt i que el futbol reusenc no s’havia plantejat fins ara.

De totes maneres el camí per arribar a aquests llocs de privilegi no està sent tan planer com molts es pensaven al començament de lliga. Una plantilla renovada amb jugadors experimentats a la categoria, la confirmació d’una connexió amb Jorge Mendes, que ha farcit l’equip de joves valors del futbol portuguès i l’arribada d'un entrenador experimentat en aquest tipus de reptes i que coneix el club de dalt a baix, com és Natxo González, eren les principals armes amb què s’afrontava un inici de campionat complicat. Ara només quedava que la pilota entrés a l’altra porteria.

El grup tercer de la Segona Divisió B, on el CF Reus Deportiu juga, obliga a lluitar contra clubs que necessiten, si o si, pujar al futbol professional per eixugar els seus deutes històrics i econòmics. A banda, aquest grup català de la Segona B sempre és complicat i enguany no convidava gaire a l’optimisme. Quatre filials d’equips que juguen a Primera Divisió (Espanyol, Vila-real, Elx i València) i dos més de Segona Divisió (Mallorca i Saragossa), així com clubs potents com l’Hèrcules, Nàstic, Alcoià o Lleida, eren, a priori, els favorits amb els quals s’hauria de lluitar.

A més, el calendari tampoc acompanyava a l’equip roig-i-negre en aquest inici de competició. En els primers 10 partits, havien de jugar, lluny del Municipal, als camps de quatre filials (Vila-real B, Espanyol B, Mallorca B i Elx Il·licità), equips amb jugadors que realitzen gran part de la pretemporada amb els primers equips, així com la visita al camp de l'Huracán (un dels aspirants a jugar, també, la desitjada promoció d’ascens).

En la jornada 10, període en el qual es fan els primers balanços de campionat, es jugava el derbi provincial a l’Estadi, amb la visita d’un Nàstic empatat al capdavant de la classificació amb el Lleida i un Reus lluny dels primers llocs. Un duel que es va decantar del cantó dels tarragonins. Però el pitjor no va ser la derrota, a casa, contra l’etern rival, sinó la imatge d’impotència que mostrar l’equip roig-i-negre.

A partir d’aquest enfrontament amb els tarragonins, es va produir un canvi d’imatge i un canvi de papers. El CF Reus Deportiu aconseguia 13 punts seguits, un fet que situava els roig-i-negres al capdavant de la taula. Aquesta situació de privilegi, en lloc de portar tranquil·litat a l’equip, va afegir més pressió a l’entorn. Una pressió que va poder amb un equip que va iniciar una caiguda lliure, i que va passar del primer lloc a allunyar-se, perillosament del seu objectiu.

Això va portar els primers nervis al voltant del CF Reus Deportiu i es començaven a sentir els primers crits en contra de l’entrenador vitorià. L'equip necessitava un canvi però, segons la directiva, la solució no passava per un relleu a la banqueta. Un treballat triomf davant l’Espanyol B semblava que aturava aquesta caiguda lliure del CF Reus Deportiu, però una nova ensopegada a Saragossa tornava a encendre les alarmes.

La direcció esportiva, encapçalada per Sergi Parés no tenia, en principi, cap intenció d’aprofitar la possibilitat de fitxar en el mercat d’hivern, però la sortida de Francis Solar, qui no va poder debutar a causa del gran rendiment que està oferint el porter barceloní Edgar Badia, va obligar a incorporar un segon porter, Rubèn Pérez, mentre que Guillem Pallisé segueix acumulant minuts al filial reusenc, el CF Reddis. A més, l'oportunitat d'incorporar a jugadors que tampoc disposaven de minuts als seus equips i que militen en categories superiors, va obrir les portes del vestidor reusenc i el CF Reus Deportiu va moure fitxa. Aprofitant aquestes oportunitats que es presentaven abans de febrer, el club incorporava a Óscar Rico del Llagostera i un altre portuguès, Ricardo Vaz, fins ara a l’Estoril.

La falta d’oportunitats de jugadors, dins del mateix Reus, que no havien disposat de molts minuts amb la samarreta roig-i-negre va obrir algunes portes i va fer que Riki, Jorge Giménez i Antxon Muneta haguessin decidit buscar-se noves oportunitats en un altre equip i deixaven, junt amb Francis, la disciplina del club reusenc.

Per la seva banda, el CF Reus Deportiu sembla que, per fi, ha trobat les peces que li faltaven i l’arribada d'Óscar Rico i el jove jugador portuguès aporta més qualitat i empenta a l’atac per les bandes. Diumenge passat, l’equip roig-i-negre, tornava a passar examen davant l’afició, i tot i mostrar-se superior al Mallorca B, la manca d’encert en els darrers metres, encara assignatura pendent d’aquest equip, va penalitzar el joc dels de Natxo González.

No tot van ser coses negatives en aquest partit, ja que en el darrer sospir s’aconseguien tres punts que semblen ser miraculosos. A més, les noves incorporacions es van deixar veure, sobretot la de l’ex del Llagostera Óscar Rico, qui va demostrar en els minuts que va jugar, que pot aportar moltes coses a aquest equip i donar moltes alegries als aficionats roig-i-negres.

Els propers quatre partits marcaran el futur d’aquest equip. Els enfrontaments contra equips del País Valencià (Eldense, Huracán, Olímpic i Elx),  han de tornar a posar el CF Reus Deportiu entre els quatre millors. D’altra banda, Natxo González segueix tenint la confiança d’una directiva que encara veu el got mig ple, mentre que el sector més crític de l'afició roig-i-negre creu que el globus es va desinflant a poc a poc.