Cookie control
Dilluns, 16 de Setembre de 2019

Néixer, créixer i morir; el destí de molts clubs de futbol

22 d'Agost de 2019, per Jordi Garcia Arnau
  • El vell estadi murcià de La Condomina

    vikipedia.org

El més que incert futur del CF Reus Deportiu fa que ens fixem en  d'altres clubs de futbol que han passat per situacions igualment complicades i que han abocat el club a la desaparició. Hem volgut veure com se n'ha sortit la ciutat que els acollia i si ha aconseguit fer reviure...o no, la flama del futbol entre els seus aficionats.

D'entrada, cal dir, que no sempre un deute important aboca un club a la desaparició. Fixem-nos en diversos casos; el CF Reus Deportiu té un deute d'uns 8 milions d'euros, una quantitat elevada però assumible si  es competeix a Segona A i es reben els diners de les televisions. En canvi, en el R. Zaragoza, amb un deute de 81 milions d'euros, segueix viu i competint a Segona A. Però a Segona B ja és molt més complicat o impossible, com el cas de la UD Salamanca, que va desaparèixer desprésde 90 anys d'història amb un deute de 23 milions d'euros. D'altres, com l'Hèrcules d'Alacant, segueix competint a Segona B, amb un deute de 4 milions d'euros.

Sovint, la desaparició d'un club provoca la fundació de nous clubs que  reinvindiquen ser els hereus de l'anterior. Això ha passat a Salamanca, a Logronyo o a Almeria. Tant Unionistas com CF Salmantino, tots dos a Segona B, s'erigeixen com a hereus de la UD Salamanca. El mateix passa a  Logronyo on la SD Logroñés i el UD Logroñés volen ser els hereus del CD Logroñés de l'estimat Tato Abadia i del mític estadi de Les Gaunas, lloc, per cert, el CF Reus hi va jugar per últim cop al 2005. Queda una mica més lluny el cas de l'AD Almeria, que va desaparèixer el 1982. Van  mirar d'ocupar el seu lloc l'Almeria CF i el CP Almeria abans de decidir unir-se i agafar la denominació d'UD Almeria, al 2001, amb qui  han competit els últims anys a Segona A.

No és el més habitual, però a vegades la fundació d'un club nou per la desaparició de l'antic acaba en èxit...Ni que només sigui momentani. Seria el cas del CD Málaga, desaparegut al 1992 i refundat com a Málaga CF, que va aconseguir arribar jugar els quarts de final de la Champions de la ma del xeic Abdullah Al Zani. Tanmateix, però, no va durar gaire l'alegria a una Rosaleda que ara torna a veure partits de Segona A i on han hagut de patir derrotes inesperades com la que el CF Reus Deportiu els va inflingir per 0 a 3, poc abans de l'expulsió dels roig-i-negres de la competició ara fa vuit mesos.

Málaga té la sort de tenir més de mig milió d'habitants i això els facilita tenir una massa d'aficionats per jugar sempre al futbol professional. Aquest, però, no és el cas d'Almedralejo, que amb poc més 30.000 habitants va veure com el CF Extremadura aconseguia dos ascensos a Primera Divisió els anys 1996 i 1998 per acabar desapareixent al 2010. L'Extremadura UD n'agafava el relleu, aconseguint retornar al futbol professional la temporada passada. Un últim detall, Eibar i Almendralejo tenen l'honor de ser les ciutats més petites en col·locar els seus equips a la Primera Divisió.

La desaparició de clubs a Extremadura ha estat força habitual: a més a més de l'esmentat cas del CF Extremadura, també cal afegir-hi el CD Badajoz i el CP Mérida que també va aconseguir jugar a la Primera Divisió a la dècada dels 90.

Un cas encara més curiós és del CF Ciudad de Murcia, fundat el 1999 i que va aconseguir l'ascens a Segona A el 2003. El 2007, el president del CP Granada74 va comprar el CF Ciudad de Múrcia a Segona Divisió i se'l va endur a Andalusia, però una pèssima gestió esportiva va fer que encadenés tres descensos consecutius que abocarien el Granada74 CF a la desaparició. Recordem que el CF Ciudad de Murcia jugava a la vella Condomina, el mateix camp on juga l'actual UCAM de Murcia i on el CF Reus hi va aconseguir guanyar l'octubre del 2016 per 0 a 2. Anys després, el Ciudad de Murcia va resorgir gràcies a una iniciativa popular d’accionariat.

Al nord de la península, també hi trobem desaparicions com la del Sestao, al 1996, refundat com a Sestao River en honor al River Plate; la SD Compostela, que no aconsegueix aixecar el cap i segueix jugant a Tercera Divisió, o bé el Real Burgos, desaparegut al 1994 i refundat com a Burgos CF, el qual tampoc ha pogut tornar a reviure els moments de glòria del vell Plantío.

A Catalunya, ens trobem dos casos ben coneguts: la UE Lleida i la UE   Figueres. La UE Lleida va desaparèixer al 2011 i la Federació en va subhastar al seva plaça a Segona B. Sisco Pujol, president de l'EFAC Almacelles, la va comprar fundant el Lleida Esportiu. Casualment, el primer partit del nou Lleida Esportiu el va jugar contra el CF Reus, el 21 d'agost del 2011, i els ganxets van aconseguir guanyar per 1 a 3. Per desgràcia, el cas de l'UE Figueres no van ser tan exitós com el del Lleida. Després d'acaronar el somni de l'ascens a Primera Divisió en una eliminatòria contra el Cadiz CF al 1992, els problemes econòmics va dur la venda del club empordanès al 2007 a l'empresari d'apostes Enric Flix, qui un any més tard s'enduria l'equip a Castelldefels sota la denominació de MiApuesta Castelldefels. La UE Figures va haver de començar des de Tercera Territorial i encadenant ascensos va aconseguir retornar a la Tercera Divisió, categoria en la qual juga actualment.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Edu  22 d'Agost de 2019

Un relat que desperta esperances

Bon article, molt documentat, que permet concebre esperances. Depén de la ciutat de Reus tornar a tenir futbol professional. De moment les expectatives estan en la Fundació i els equips juvenils i amateurs

Enric  22 d'Agost de 2019

i el Reus que

Pues el Reus esperando los correspondientes descensos para poder enfrentarse en competicion oficial al centenario Reddis sera espectacular ver enfrentados como los viejos tiempos, que duelo nos esperar