Passió nastiquera per Máyor

És nastiquera, però segueix gairebé tots els partits del CF Reus Deportiu. Els seus ulls, amb tot, segueixen amb especial atenció una de les peces roig-i-negres a la gespa. "El segueixo des de la seva etapa a Las Palmas. És un molt bon jugador", diu del golejador alacantí Máyor. "Quan va quedar lliure vaig parlar amb el nostre 'presi' per tal que el fitxés el Nàstic, però mira, finalment ha acabat al nostre màxim rival", comenta entre rialles. Producte d'aquesta passió, aquesta temporada ja ha estat a l'Estadi en unes quantes ocasions. Coneixedora del joc dels de González, en conseqüència, pronostica que "l'equip se salvarà".

Codina, l'altre ídol

"Juga bé a l'espai i d'esquena a porteria, té gol i experiència", segueix. Per tant, a Pérez no l'ha sorprès que el tècnic basc hagi fet confiança al també ex de l'Alcorcón i s'hagi acabat convertit en el referent en atac del conjunt del Baix Camp, si bé no entén que no llenci els penals. "Els llença bé", assegura. "De fet, ara per ara si ell no marca sembla que no ho faci ningú altre, amb l'excepció de Folch i Querol", matisa. 'No Máyor, no party', en efecte. L'ariet d'Asp, però, no és l'únic ídol de la nastiquera que defensa el club roig-i-negre. "Sí, Codina també m'agrada molt. Segueixo els seus passos des dels temps del Castilla", revela aquesta tarragonina de cor madridista.

Ja és mala sort, doncs, per a una devota nastiquera com ella, que un parell dels seus referents futbolístics militin a les files del CF Reus. "Sí, és cert, però almenys tinc la sort de tenir-los a prop i poder-los veure sovint", celebra amb un somriure. I què li sembla, que altres homes com Benito, Carbia i Querol, de passat grana, siguin ara a la capital del Baix Camp? "És lògic, de fet", diu. "El món del futbol és petit i al final tots volen jugar. I, les coses com siguin, el Reus els ha donat l'oportunitat de brillar", admet. Ara bé, creu que al juny hi haurà sortides importants. "Ens va passar el mateix a nosaltres, l'any passat, perquè Naranjo o Aburjania van tenir ofertes suculentes", afegeix.

El millor regal d'aniversari

"El millor per a tots dos equips és que ens mantinguem a Segona A", apunta Pérez sobre el proper derbi i el complicat final de temporada que ambdós conjunts tenen per endavant. "La rivalitat hi és, però al final és el de menys", fa constar. Que pensi així, malgrat tot, i que hagi vist "quasi tots" els encontres del Reus no fa, ni de bon tros, que el seu cor bategui roig-i-negre. "Ui, no, no. No us vull cap mal, però jo sóc del Nàstic", exclama. La seva debilitat grana de passat reusenc, per cert, és Álex López.

Pérez, que també practica el futbol i ha estat àrbitre en categories inferiors, està d'enhorabona perquè acaba de celebrar l'aniversari. "Doncs no, encara no he pogut conèixer personalment 'Máyor'", lamenta. Per tant, el millors dels regals seria poder compartir uns minuts de conversa amb el veterà jugador. "Que què li diria? Ni idea. Però m'encantaria poder parlar una estona amb ell de futbol, del seu estil i de la seva trajectòria", explica. Qui ho sap, si quan ha bufat les espelmes del pastís ha demanat aquest desig. I qui ho sap, si finalment es complirà.