Cookie control
Diumenge, 27 de Setembre de 2020

Quan el CF Reus Deportiu va estrenar el 'Camp Nou'

Repassem la història de l'últim estadi roig-i-negre

10 d'Agost de 2020, per Fabio Castellano
  • Imatge de la inauguració del 'Camp nou' del CF Reus Deportiu, el 1977

    Arxiu Niepce

  • Una altra imatge de la inauguració

    Arxiu

  • Cartell de la festa d'inauguració del 'Camp nou'

    Arxiu

  • Imatge de la col·locació de la primera pedra del camp

    Arxiu Niepce

  • Una imatge del 'Camp nou', per acabar, de l'any 1972

    Arxiu Niepce

El 'Camp Nou' del CF Reus Deportiu va ser inaugurat el 12 d'octubre de 1977 amb actes festius, la presència dels Gegants, de bandes de música i de colles sardanistes. Per posar-hi la cirereta, s'hi va disputar un amistós contra el Barça (0-1). La primera pedra, per cert, es va col·locar el maig de 1976. L'equip hi va poder jugar fins al gener de 2018 (l'últim matx va ser contra el Numancia de Sòria, contra el qual es va empatar 1-1 en l'últim sospir), quan va ser expulsat de la Segona divisió per decisió de la La Liga profesional de fútbol, la LFP de Javier Tebas.

L'estadi té una capacitat aproximada de 4.500 espectadors i és el quart que ha tingut l'equip roig-i-negre. En aquest article volem repassar com es va gestar l'arribada del CF Reus Deportiu als terrenys de la carretera d'Alcolea i quines han estat les altres llars de l'equip. 

Camí de l'Aleixar i carrer de Gaudí

El primer camp del club va ser el de la carretera de Salou, espai on es va jugar entre els anys 1913 i 1919. Posteriorment van arribar els camps del camí de l'Aleixar (entre 1919 i 1927) i del carrer de Gaudí (del 1927 al 1978) fins anar a la zona del carrer de Recasens i Mercadé. Ha estat en aquest últim on s'hi han viscut els més grans èxits del club: nou temporades a la Segona B i dues i mitja a la categoria de plata del futbol estatal. L'estadi ha acollit també diversos partits dels Jocs del Mediterrani de 2018, relatius a la fase de grups, la semifinal i la final. 

L'any 1977 es van requalificar els terrenys del carrer de Gaudí per tal d'urbanitzar-los. El Reus Deportiu de futbol, que s'havia desvinculat jurídicament del club roig-i-negre l'any 1951, va haver de trobar unes noves instal·lacions on disputar els seus compromisos, ja que no podia seguir a les usades fins llavors.

Sota la directiva de Salvador Batlle, el club de futbol va decidir marxar cap a la carretera d'Alcolea, en un espai que pertanyia al Reus Deportiu i, on ja s'havia construït en els temps d'Andreu Olesti com a president. Les dues parts van acordar un preu de lloguer d'1 pesseta l'any i la condició de no canviar ni els colors ni l'escut del club.

Un cop allà, el Reus Deportiu de futbol va decidir fer diverses remodelacions, com és el cas de les graderies. El projecte inicial tenia l'objectiu d'aconseguir una capacitat per a 14.000 persones, una xifra semblant a la de l'estadi del Gimnàstic de Tarragona, però finalment s'hi va acabar construint un complex amb una capacitat més reduïda.

El primer ascens a la Segona B

Consolidat a la Tercera divisió a finals dels anys 70, el CF Reus Deportiu va proposar-se pujar a la Segona B. La fita va arribar la campanya 1980/ 1981, en proclamar-se campió per davant del Figueres i del Badalona. En un 'camp nou' ple de gom a gom, el conjunt roig-i-negre es va desfer de l'Arosa en les eliminatòries d'ascens i va ascendir. Les cròniques de l'època assenyalen que, per fer ambient, a l'estadi hi va haver 'majorettes', tambors i bandes de cornetes. 

Com a anècota, cal subratllar que a la recerca de més fons (la massa social seguia sent petita), va ser a la campanya 1982/ 1983, consumat el descens a Tercera, quan es va jugar un matx davant la Cultural Leonesa en què l'entrada va ser de franc. Després, però, van passar una safata entre el públic perquè aquest fes aportacions voluntàries. Es van recollir 700.000 pessetes (més de 4.000 euros), quan la recaptació habitual era de 100.000 pessetes (600 euros). 

A mans del consistori

Tal i com es recull al llibre 'Història il·lustrada del Reus Deportiu. 1909-2000' (Albert Arnavat, Montserrat Pagès i Jordi Gimeno), el 18 de setembre de 1987 va aparèixer publicat al Butlletí oficial de la demarcació de Tarragona (BOPT) l'anunci de subhasta dels solars que el Reus Deportiu tenia al carrer de Gaudí, per la hipoteca contreta amb la constructora Copisa, i presumptament signada per l'antic president, Joan Basora.

Copisa va accedir a reduir el 75% del deute del Reus Deportiu si l'Ajuntament requalificava de finca rústica a urbana els terrenys que el club pretenia vendre. El febrer de 1989, finalment, es va fer oficial la requalificació dels terrenys del Reus Deportiu i d'aquesta manera es van poder vendre els terrenys que van servir per eixugar el deute pendent.

El 7 d'octubre de 1994, el president del CF Reus, Pere Vinaixa, i l'alcalde, Josep Abelló, van segellar l'acord de municipalització per un període inicial de 10 anys. 

La marxa a Riudoms que no va ser

Amb l'ascens a la Segona A i la consolidació esportiva a la categoria, cal destacar que la directiva roig-i-negra va anunciar la seva marxa del llavors ja anomenat Estadi Municipal l'abril de 2018. La cúpula del club, amb Joan Oliver i Xavier Llastarri al capdavant, va argumentar que sortia més a compte endeutar-se amb la construcció d'un nou equipament (perquè es podria finançar l'operació) que no pas fer una sèrie de remodelacions al camp, per exigències de la LFP. El màxim accionista i el president van apuntar a uns terrenys a Riudoms. 

El cas és que en uns mesos el club ni tan sols va poder inscriure tots els jugadors per problemes amb La Liga i les seves fitxes. Tot plegat va desembocar, com tots recordem, en un trist final que l'actual propietari, Clifton Onolfo, no ha contribuït precisament a millorar. Aquest, per cert, va presentar-se als aficionats tot anunciant la construcció d'un nou estadi "amb motius gaudinians" amb capacitat per a 18.000 aficionats. 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

cf reus deportiu estadi inauguració 1977 reusdigital
cf reus deportiu estadi inauguració 1977 reusdigital
cf reus deportiu estadi primera pedra reusdigital
cf reus deportiu estadi camp nou reusdigital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics