Reus, París i el Nou Estadi de Tarragona

Amb la lluna reflectida a la platja de Tarragona de fons, es va veure un pas més en la història dels derbis entre Reus i Nàstic. Al voltant d'11.000 espectadors, dels quals la majoria eren i són amants del futbol, van fer acte de presència en un partit, en el qual ja des de l'inici s'ensumava la rivalitat entre totes dues aficions. Estadi ple i una olla de pressió per als de Xavi Bartolo, que amb l'himne del Nàstic i la sortida dels jugadors es podia llegir una pancarta amb l'escrit: 'La vostra platja, la vostra història'. Com deia el gran metge i polític xilè: 'La història és nostra i la fan els pobles'. En aquest cas, sí. La història és nostra, és a dir, del Reus, tant del club com de la ciutat. El relat que ha construït l'equip cada vegada és més gran i aquest diumenge se'n va posar una pedra més.

Artiz López Garai va mirar-se l'encontre des de lluny. El tècnic basc estava situat a tribuna alta, gairebé tocant a les cabines de premsa. Lloc privilegiat per assaborir el bon joc que van desplegar els seus futbolistes durant la major part dels primers 45 minuts. Vítor Silva i Juan Domínguez exhibien el seu talent i la seva experiència sobre el gran coliseu romà de Tarragona. El glamur de París plasmat sobre la gespa del Nou Estadi. Les combinacions entre els jugadors reusencs i la solidesa defensiva va marcar el ritme del partit i, per moments, van emmudir Tarragona. Era l'excel·lència d'aquells que saben que és un matx de vital importància.

Epíleg màgic del mag de Penafiel

El preludi de la història va arribar en forma de gol. Al minut 38, Juan Domínguez posava el 0 a 1. El Reus jugava amb criteri i arribava un premi més que merescut. Tot i la diana, els roig-i-negres no van abaixar la guàrdia i continuaven creient i persistint en la història. Tots dos equips van agafar el camí de vestidors amb diferents sensacions. Els de Reus, havien fet els deures amb nota, mentre que els de Tarragona estaven en la línia del suspens. A la represa tot continuava igual, els reusencs amb el marcador a favor i els xiulets i els càntics en contra de l'etern rival. Es podien palpar els nervis dels jugadors granes. Els crits que durant tot el partit anaven dirigits als futbolistes reusencs, ara canviaven de direcció. El Nou Estadi es començava a impacientar.

L'esport de la pilota inventat a Anglaterra té la capacitat, sigui per bé o per mal, que encara que un equip domini el partit, un gol del rival pot aparèixer en qualsevol jugada aïllada. No cal dir res més. Al minut 72, Álvaro Vázquez va posar la igualada a l'encontre. Faltava el millor, la cirereta del pastís. Encara no s'havia vist el millor de la nit. La platja al fons de l'estadi va ser un espectador de luxe per veure l'obra d'art que va dibuixar en forma de paràbola Vítor Silva. El migcampista portuguès va esvair qualsevol intent de reacció grana. Ell sol va dictar sentència. Era ja el minut 84, poc més va poder fer un Nàstic molt espès. El gol de Vítor era l'epíleg perfecte a uns 90 minuts de color roig-i-negre.

El temps afegit va servir per allargar una mica més un altre partit històric del CF Reus en terres tarragonines. L'equip ja ha conquerit el Nou estadi de Tarragona unes quantes ocasions, i qui sap si algun dia conquerirà el Parc dels Prínceps de París.