Rubén Torres, el reusenc amb cos de ferro

Rubén Torres (Reus, 1984) ha nascut amb l'esport a les venes. Exerceix de professor d'Educació Física al Col·legi Sant Josep de Reus, i la resta del dia s'entrena per competir en proves de gran resistència física com maratons. Ara, després de molts anys plens d'esforç i sacrifici, ha aconseguit completar un dels triatlons més durs: el Datev Challenge de Roth (Alemanya), prova més coneguda com a Ironman. En l'esdeveniment esportiu hi han participat 4.500 triatletes, amb el suport d'uns 250.000 espectadors. Després del repte aconseguit, Rubén Torres es veu carregat d'energia per afrontar noves aventures.

Quan sent que està preparat per participar en un Ironman?

Em sento preparat per a fer un Ironman just en el moment en el qual m'inscric, però darrere hi ha una planificació d'uns quants anys i quan veus que els passos que fas són correctes i amb una bona progressió, em plantejo de participar en un triatló de llarga distància. Abans he fet molts triatlons de mitja distància, maratons i mitges maratons, moltes rutes cicloturistes i també entrenaments llargs a on he practicat les transicions entre modalitats.

Com es prepara una de les competicions més dures de l'esport?

Un Ironman es prepara tenint en compte molts detalls, però s'ha de tenir temps diàriament per entrenar, des d'una bona planificació individualitzada d'uns 6 mesos aproximadament, fer una prova d'esforç per saber si el cos està preparat, un ecocardiograma, una bona alimentació durant els entrenaments tastant aliments i suplements que utilitzaràs en la cursa. L'aspecte psicològic també és fonamental, ja que són moltes hores d'entrenament en què has de tirar endavant. D'altra banda, en la cursa poden sortir imprevistos, per tant la constància en el treball és clau. El descans sembla que no sigui rellevant, però és molt important per tal d'assimilar la càrrega física i augmentar el nivell físic setmana rere setmana.

Quan porta molts quilòmetres sobre les cames, en què penses per acabar la prova?

Penses a gaudir: del paisatge, dels aficionats que t'animen, en l'ambient dels pobles per on passes, també penses en els familiars, amics i en els meus alumnes que tant em van animar durant el dia a dia dels entrenaments. També recordo cançons que em motiven com les del grup Txarango, inclús penso com plantejar activitats pel pròxim curs escolar 2017-2018 (somriu). És important posar-se objectius parcials, o sigui dividir-te l'Ironman en diferents parts i sobretot pensar en l'arribada, és un focus de motivació, i més en la meva primera vegada que feia un triatló de llarga distància.

Suposo que al llarg de la prova, deu seguir una dieta molt estricta.

Sí, durant la prova segueixo una alimentació estricta que ja he provat durant els mesos previs, per no tenir problemes estomacals. La setmana prèvia ja tinc en compte els nutrients que he de prendre, durant la cursa. Prèviament a la natació hi ha ingesta de beguda isotònica, uns 500 mil·lilitres i un gel cinc minuts abans de la sortida; quan toca bicicleta prenc uns 70 grams d'hidrats de carboni (pasta) i una barreta i un gel per hora; 750 ml/hora de beguda isotònica, algun gel de cafeïna per tenir energia i no adormir-me i alguna pastilla de sals. A Roth va fer molta calor durant tota la prova, al voltant dels 32 graus. Durant la marató prenc un gel cada 5 quilòmetres. En les hores posteriors a la prova vaig menjar proteïnes, hidrats i beguda isotònica.

El triatló consta de tres modalitats: marató, natació i ciclisme. Amb quina ha donat millor resultat?

Jo crec que la natació em va sortir força bé, en sortir de l'aigua i veient el cronòmetre en 1 hora i 7 minuts en 3,8 quilòmetres i sense utilitzar els peus, tot a base de braços amb l'objectiu d'economitzar, em va sortir força bé. També en la marató fins al quilòmetre 33 vaig anar força bé, fins que vaig notar un dolor al genoll.

En aquesta prova de gran resistència física, un atleta pot lesionar-se. Viatja acompanyat de metges o fisioterapeutes?

No viatjo amb el meu fisioterapeuta particular, el Marc Bosque, però m'encantaria. El que faig és portar cremes i estris per a fer algun massatge.

Parlant de viatges. Com s'ho fa un Ironman per transportar la bicicleta?

En el meu cas vaig viatjar amb vehicle propi, amb la família i carregant tot i més. Em vaig plantejar el viatge a Roth fent dues parades a l'anada per fer una mica de turisme a Besançon (França) i Heildelberg (Alemanya); i a la tornada amb 3 parades: Zuric (Suïssa), Annecy i Montpeller (França). També es pot viatjar amb avió facturant la bicicleta o contractant una empresa que te la porta. Amb vehicle propi està molt bé, sobretot per a després de la prova, per a conèixer les ciutats i indrets per on es passa.

Al llarg de l'esdeveniment, hi ha contacte directe entre organització i participant?

Sí que hi ha contacte amb l'organització, sobretot quan vas a recollir el dorsal a la fira a on preguntes mil i una coses perquè no quedi cap dubte, també hi ha contacte en el brífing que es fa un parell de dies abans on l'organització t'explica tot el relacionat amb la prova, expliquen les transicions, els avituallaments, les sancions, també en l'avituallament post cursa, fisioterapeutes, Creu Roja i voluntaris de la transició per a recollir la bici en acabar. Els voluntaris a Roth van ser 7.000. Aquests sí que són els millors, ho donen tot per tu. Em va impactar com tot un poble es va bolcar en l'esdeveniment. També hi havia escoles senceres animant. Penso que en la terra que vivim s'hauria de potenciar el tema del voluntariat des de ben petits com també inculcar la pràctica d'activitat física diàriament.

Com és la convivència amb els altres atletes? Hi ha relació fora del circuit?

Just abans de nedar ens desitgem molta força i energia, i durant la prova si veus a alguna persona que camina o no va bé a la marató s'intenta d'animar-la. I en finalitzar l'Ironman, a l'avituallament comentes com ha anat la prova i ja quan un marxa i encara veu companys de batalla competint, s'intenta xocar la mà o animar.

Ha rebut finançament extern o ha tingut espònsors per poder tirar endavant l'aventura?

No he tingut cap ajuda ni espònsor per poder afrontar la despesa econòmica. Jo sóc amateur com la majoria (somriu). Algun descompte sí que he tingut en formar part del Club Triatló Tarragona: revisions de la bicicleta, nutricionistes, botigues, etc.

Ja pot dir que és un Ironman. Acabar la competició sent el 1.140 de 4.800 participants, no està gens malament.

Estic molt content, però m'hauria agradat treure minuts al cronòmetre en la bicicleta. També en la marató ho podia haver fet una mica millor, però era el meu primer Ironman i era una distància i un aprenentatge desconegut per a mi. Vaig anar amb el fre de mà una mica posat, però vaig acabar amb molt bones sensacions i sentint molta felicitat. Ara ja penso en el següent.

Després d'aquest Ironman, quins són els pròxims objectius?

Després d'acabar el Datev Challenge Roth, els propers objectius són la recuperació d'aquest. Un Ironman no acaba en rebre la medalla, encara segueix unes setmanes més tard. Com a proves en un futur pròxim m'agradaria participar o a l'Ironman de Calella, que està a prop de casa i econòmicament hi ha menys despesa, o el TriVitoria, que compta amb una organització i un paratge espectacular. Ja l'he fet dues vegades en mitja distància. També m'il·lusiona l'Ironman de Frankfurt (campionat europeu per excel·lència). Entremig hi haurà mitges maratons (Reus, Tarragona, Behobia, etc.) i un parell de mitges maratons que de ben segur seran Peníscola i l'Ametlla de Mar.

Quin missatge envia a tots aquells que desitgen fer un Ironman?

El missatge que envio pels qui volen fer un Ironman és que portin una molt bona base aeròbica d'anys anteriors, ja que poses en un gran estrès físic el cos. Si volen participar, que primer es facin una prova d'esforç on es descartin cardiopaties i puguin planificar uns bons entrenaments a través de les dades que dóna aquest tipus de proves. La nutrició és un element clau, ja que diàriament s'entrena i el cos necessita substrat energètic per a rendir. També els hi diria que contractessin els serveis d'un bon entrenador/a llicenciat amb activitat física i de l'esport i si pot ser amb carnet d'entrenador nacional de triatló. És important que l'entrenador sigui proper a l'atleta, que t'entengui.