Se'n va el director d'orquestra

El CF Reus ha perdut, amb la marxa de Vítor Silva, força més que un futbolista. El portuguès ha estat el mag, la brúixola, el director d'orquestra, el líder. De les seves botes n'ha sorgit el futbol més bell practicat les últimes temporades, i del seu talent n'han nascut gols que quedaran per sempre en la memòria roig-i-negra. Les dianes al 'Mini', contra el Barça B, al Sardinero contra el Racing o al Nou Estadi, ara fa uns mesos al derbi contra el Nàstic són alguns dels instants de glòria que el migcampista ha brindat als seguidors. Després de 98 partits amb la samarreta del CF Reus, i a causa del conflicte generat per la imposició del límit salarial de La Liga, el capità lusità ha deixat l'entitat. I ho ha fet a mitjanit, quan ha expirat el 'mercato', i amb llàgrimes als ulls, segons els aficionats que l'han vist pujar al seu cotxe. 

Un físic delicat

Vítor Silva va arribar al CF Reus quan aquest era a la Segona B, de la mà del representant Jorge Mendes des de l'Sporting de Lisboa. El seu fitxatge va causar cert estupor, ja que es tractava d'un futbolista amb cert cartell que havia canviat la primera portuguesa per la categoria de bronze del futbol estatal. De fet, temps enrere se l'havia situat en l'òrbita del Benfica i de l'Espanyol. Format al Penafiel, va brillar al Paços de Ferreira i es va distingir com un futbolista elegant i tècnic, amb una excel·lent visió de joc i talent per veure i calcular l'última passada i, per acabar-ho d'adobar, amb bon xut. A Reus, d'entrada, no s'hi va trobar del tot còmode. Se'l va veure lent, fins i tot apàtic. A poc a poc, però, i amb el repte de la Segona A a l'horitzó, Silva va carregar-se l'equip a l'esquena sempre que el físic el va acompanar. 

En aquest sentit, el seu paper va ser clau en l'èpica segona volta que l'equip va fer la temporada de l'ascens, la 2015/ 2016. En l'eliminatòria directa per pujar contra el Racing, de fet, va ser quan es va veure que Silva és un futbolista de grans escenaris. Al mític i atrotinat Sardinero, el portuguès va fer una actuació espectacular. Va repartir joc, va incorporar-se amb criteri des de la segona línia i va anul·lar la pressió càntabra. La campanya següent, ja a La Liga 123, i cada cop amb molèsties físiques més freqüents, la seva aportació al bloc de Natxo González es va reduir. Amb tot, va tornar quan més se'l va necessitar. A la segona volta, quan més nervis hi havia, la seva recuperació va servir de bàlsam a l'equip i va guiar l'equip en les victòries que van segellar la permanència. Amb intermitències, també va tenir un rol prou destacat a les ordres de López Garai. 

És per això que Parés i Llastarri van acabar per entendre que tenir Silva a la plantilla era un luxe del qual presumir, ni que fos tan sols per gaudir-ne entre 15 i 20 partits per temporada. Aquesta devia de ser de ben segur la idea de Bartolo, frustrada ara per la crisi de les inscripcions que el club no ha sabut o pogut resoldre a temps. Silva s'ha desvinculat del CF Reus, el club on potser hauria pogut retirar-se. El club que ja era a casa seva. L'equip del qual era capità. Els grans clubs, se sol dir, acomiaden els ídols com cal. És una llàstima que ara el CF Reus havia començat a créixer, el seu millor jugador hagi hagut d'anar-se'n plorant com un marrec.