Tota una vida navegant amb èxit en el món de la vela

D’on li ve la passió per la vela?

El meu pare era entrenador nacional de l'equip espanyol  i va ser ell qui em va endinsar en aquest món. Als 4 anys ja em va posar a entrenar a Comarruga. Després em van comprar una embarcació i ja vaig començar a fer competicions a nivell nacional i internacional i fins ara.

En què consisteixen les regates?

Una regata és una cursa de vela. Hi ha regates que són de llarga distància, com pot ser la Volvo Ocean Race o la Barcelona World Race, amb les que pots donar la volta al món o fer etapes llargues com el Mediterrani. Després hi ha unes altres regates, que són les que jo faig més sovint, que consisteixen en un recorregut de boies. Totes les embarcacions han de sortir al mateix temps, per això hi ha un compte enrere, i han de donar dos o tres voltes al recorregut segons indiquin les instruccions de regata. Qui arribi primer, guanya. En aquest tipus de regates fem 3 o 4 proves diàries durant tres, quatre o cinc dies, depèn del campionat. També he fet algunes regates de llarga distància com la Ruta de la Sal, que consisteix en anar fins a Eivissa, però per temps m'és més complicat, perquè potser has d'estar uns mesos fora de casa i és més difícil compaginar-ho amb altres coses.

Quina modalitat de vela practica i en quina categoria?

Competeixo amb catamarà i normalment és doble, tot i que a vegades també competim amb una embarcació individual o amb embarcacions grans de 5 o 6 persones. Estic en la categoria Catamarà Fórmula 18, que equival a una embarcació de 18 peus, que són aproximadament 6 metres, porta més de 40 metres quadrats de vela, hi van dos persones i es mou molt ràpid. Jo diria que actualment a títol olímpic el catamarà és la classe en què hi ha més nivell, ja que els millors regatistes de tot el món estan competint en aquesta classe.

Per vostè, quan va passar de ser un hobby a una activitat més seriosa, la vela?

Vaig començar a competir més professionalment als 14 o 15 anys, cosa que significa que no m'havia de pagar jo les coses, em convidaven als llocs, em pagaven l'allotjament i em començaven a pagar alguns diners. Vaig començar el mundial amb un equip de Canadà. Allà m'ho van pagar tot i des de llavors he anat fent nom.

A quins clubs ha pertangut i a quin pertany actualment?

Vaig començar de ben petit al Club Nàutic Comarruga, després vaig passar a Club Nàutic Sitges i d'allà al Club Nàutic Garraf. Encara estic competint per Garraf, però ara ha obert el Club Nàutic Tenis Calafell, on jo entreno i tinc algunes subvencions i, per tant, l'any que ve ja competiré per Calafell.

A quina edat va guanyar el seu primer títol i què va suposar aquella victòria?

Vam guanyar diversos títols internacionals amb el meu germà petit quan jo tenia 8 o 9 anys. A nivell més reconegut, vaig guanyar el Campionat de Catalunya quan tenia 13 anys. Va ser el primer que vaig guanyar i va ser molt satisfactori, perquè estava competint en una classe on la mitjana d'edat són 25 o 30 anys i jo era molt petit. Va ser una mica xocant perquè la gent no entenia com algú tan jove podia estar al davant.

Aquest només va ser el primer d'una llarga llista de  trofeus.

Sí, he guanyat Campionats de Catalunya, Campionats d'Espanya i Copes d'Espanya. Aquest any hem quedat en 7a posició al mundial Hobie Wild Cat i creiem que l'any que ve ho podem fer millor. Vam tenir certs problemes el primer dia però vam acabar navegant molt bé. A l'últim europeu vaig quedar 13è. De regates internacionals júniors en vam guanyar bastantes i de trofeus locals en vam guanyar molts.

Com ha estat l'experiència d'entrar dins el top 10 del mundial Hobie Wild Cat?

En el campionat mundial de Hobie Wild Cat només competim els Catamarans de Fórmula 18 de la marca amb la qual jo competeixo. Va ser una mica inesperat, perquè  venia d'un altre mundial de fórmula 18 que es va fer a Alemanya i quan vaig tornar ens van trucar a mi i el meu company dient que ens deixaven una embarcació per competir. El dia abans vam decidir que hi anàvem, ja que havíem estat entrenant abans.

El primer dia no va anar gaire bé, però poc a poc va anar pujant el vent i vam anar fent-ho millor cada dia. Vam fer resultats entre els tres primers, així que estem molt contents. Vam quedar en 7a posició i és el cop que he quedat més amunt en un mundial absolut. L'experiència ha estat molt positiva perquè creiem que si entrenem, l'any que ve podem fer-ho millor i potser col·locar-nos entre els 5 primers. Al mundial d'Alemanya anava 13è però vam trencar l'embarcació, ja que vam tenir una col·lisió amb una altra embarcació per culpa nostra i vam haver de retirar-nos de la competició.

Quina serà la seva pròxima fita?

Ara tinc el campionat d'Espanya Garraf del 17 al 20 de setembre i després tinc una oferta per anar a Istanbul, tot i que no sé si hi podré anar. Al novembre me'n vaig al Carib amb una altra regata internacional.

Es veu participant en uns jocs olímpics en un futur?

Sí, és un projecte que sempre m'ha cridat l'atenció. Per motius personals ara a Río m'ha estat impossible. Tampoc m'ho vaig plantejar perquè em van coincidir amb coses personals que no em van deixar entrar en aquest projecte, però en un futur, potser Tokyo o potser els següents, sí que m'agradaria.

Quin és el procés que hauria de seguir per optar a participar als Jocs Olímpics?

El Catamarà Olímpic és una classe mixta, que vol dir que han de navegar un noi i una noia, així que el primer que hauria de fer és buscar una noia amb qui començar a entrenar i navegar. En aquests moments és complicat, perquè normalment les noies de més al nord tenen cossos molt més grans i llavors tenen certa avantatge, perquè el catamarà és una embarcació molt exigent físicament i a Espanya gairebé totes les noies competeixen amb embarcacions que no necessiten tanta força. Un cop triada la parella, hi ha una campanya pre-olímpica on es fan una sèrie de proves en les que s'ha de classificar el país. En cas de quedar classificat, és el Comitè de l'Equip Olímpic qui decideix qui va a les Olimpíades i qui hi va com a número 2.

Vostè forma part de l'equip nacional.

Sí. Dins la vela hi ha un rànquing, ja que hi ha una sèrie de proves que són puntuables, que són sobretot el Campionat i la Copa d'Espanya i les proves internacionals. L'any passat, junt al meu company, vam passar com a número 1 i ara vaig anar al mundial com a número 2 de la Selecció Espanyola de Catamarà Fórmula 18.

Què és el més dur de la competició de vela?

El més dur és quan portes molt de temps preparant-te per una competició i les coses no van bé. Em va passar l'any passat amb l'Europeu, que se celebrava a Castelldefels. Vam estar entrenant moltíssim, volíem fer-ho molt bé i el meu company es va posar molt malalt la setmana abans, motiu pel qual no vam poder participar. Però aquest any hem anat al mundial entrenant menys i ha sortit millor.

En què consisteix l’entrenament d’un esportista d’elit de regata?

Depèn molt sobretot del tipus d'embarcació, ja que n'hi ha algunes que exigeixen passar més hores a l'aigua i d'altres que necessiten molt més entrenament físic, com seria anar al gimnàs o sortir a córrer. Principalment, el primer que has de treballar és agilitat i pes, perquè el contrapès del vent sempre el fas amb el teu cos, llavors segons l'embarcació amb què navegues has d'estar amb un pes o amb un altre. Si vas amb un mateix company normalment estàs equilibrat, però si vas canviant de company potser has de pesar 70 quilos en una competició i al cap de tres setmanes en tens una altra en què has de pesar 80, per això has d'entrenar molt. També es necessita molt de físic, ja que són proves llargues. Normalment cada dia estàs 5 o 6 hores a l'aigua, i això vol dir que has de poder aguantar un ritme fort durant molta estona.

Ara estic entrenant menys per la feina però lo normal és entrenar 5 o 6 hores. Normalment m'aixeco, vaig al gimnàs, després vaig a l'aigua, dino, torno a l'aigua i finalment un altre cop al gimnàs. Després veig tots els vídeos del què he estat entrenant, ja que quan ens preparen per alguna competició important ens gravem per veure els errors, la coordinació...

Ha estat dur compaginar la carrera d’ADE amb els entrenaments?

La veritat és que vaig fer Administració i Direcció d'Empreses perquè era un tema que m'agradava molt i no em costava gens posar-m'hi quan arribava a casa. Anava a entrenar i quan arribava em posava a estudiar. Tenia una beca que em permetia ser més flexible amb els horaris i els exàmens, llavors sempre que tenia entrenaments intentava que em passessin tots els apunts per poder preparar-m'ho després.

Què és el millor i el pitjor de ser un esportista d’elit de regates?

El millor és la satisfacció i la recompensa que obtens després de tots els entrenaments. També agafes moltes responsabilitats. L'esport et curteix i t'ensenya molt a la vida, ja que saps que per aconseguir allò que vols has de lluitar molt. El pitjor és que quan era més petit havia d'entrenar els caps de setmana i tots els meus amics quedaven i jo no hi podia anar perquè havia d'entrenar. Va ser potser la pitjor etapa, ja que vaig estar a punt de deixar-ho perquè no podia fer res mai.

Què li ha ensenyat aquest esport?

Que per aconseguir alguna cosa has de lluitar-la i que el primer és l'esportivitat i el companyerisme. A vegades hem viscut situacions molt greus en què algú ha tingut un cop i ens estàvem jugant un campionat nacional. És un moment que dius: què faig, guanyo o l'ajudo? Al final t'ensenya que has de tenir prioritats a la vida i que per molt important que sigui o molta il·lusió que et faci alguna cosa en concret n'hi ha d'altres que van primer.

Quina és la clau de l’èxit per triomfar en aquest esport? Es pot viure de la vela?

Constància, entrenament i sobretot tenir un bon entrenador i fer-li cas. És un esport del que no viu molta gent com en el futbol, però sí que els que estan al capdamunt de tot es dediquen només a això i guanyen molts diners.

Ara regenta diverses empreses relacionades amb el món dels esports aquàtics.

Sí. Una d'elles és Sailing Experience, una empresa d'importació de catamarans. També tenim l'Escola de Calafell i ara estem constituint una empresa de motos d'aigua a Coma-ruga. És un sector amb moltes oportunitats i, com que nosaltres des de petits l'hem viscut, ha estat molt fàcil introduir-nos-hi. Mon pare en portava una, va morir l'any passat i vaig agafar les rendes de la seva empresa. Aquest any hem obert les altres dues i estan funcionant, ja que la d'importació de catamarans sempre ha estat a Calafell i la gent ja ho coneix.