Un cavall desbocat

Pocs motius per a l'esperança tenen a l'Osasuna. Amb un triomf en tota la lliga i a vuit punts de la salvació, la situació del conjunt navarrès, que ja acumula tres entrenadors aquest curs, és delicada, però en plena depressió hi ha un home que es rebel·la, que està estirant el carro i és el principal argument al qual s'aferren els rojillos: Sergio León. El futbolista andalús (Palma del Río, Còrdova, 1989) s'ha convertit en una de les revelacions del campionat, amb actuacions portentoses, com la que va fer el cap de setmana passat contra el Real Madrid menjant-se dos centrals, Sergio Ramos i Varane, i marcant set dianes fins ara.

“De seguida veus que és un jugador diferent”, assegura Santi Castillejo, que el va dirigir al Reus i també al Llagostera. Sergio León ha demostrat a tot arreu on ha anat que té un talent especial, però ha trigat molt a mostrar-se al cim; no s'ha estrenat a primera fins als 27 anys. I és que el futbol no és només jugar a pilota. Amb ser bo no n'hi ha prou, la història està farcida de jugadors de moltíssima qualitat que no han acabat d'explotar tot el seu potencial per haver descuidat altres qüestions futbolístiques, i a l'atacant andalús va estar a punt de passar-li això mateix. “Sempre havia estat un futbolista que basava el seu joc en el talent individual”, indica Miguel Valenzuela, encarregat del planter del Betis quan León hi va arribar amb quinze anys. “Tenia una baixa formació tàctica, perquè, clar, al seu poble, a Palma del Río, era el millor, i el seu equip jugava per ell”, afegeix Valenzuela. Era un cavall desbocat; exhibia qualitat pels quatre costats, però a fogonades, desequilibrava, però li faltava pausa; no aconseguia rendir útilment per a l'equip. “Nois com ell, que són tan bons, acostumen a jugar al seu aire, amb poc rigor tàctic, i al principi va ser complicat. Defensar, adaptar-se al sistema de joc, jugar en equip, buscar la millor opció, passar-la al company en comptes de buscar la jugada individual... li va costar acceptar el nivell d'exigència al principi”, rebla l'ex-verd-i-blanc.

Del Betis, tot i arribar a debutar amb el primer equip a través de Víctor Fernández el 2010, en va haver de marxar sense aspiracions d'assentar-s'hi. El Reus va ser el seu destí. “Tenia allò que no s'ensenya, qualitat individual. Tècnicament era molt bo, però li costava una mica entendre el futbol. Havia d'aconseguir posar a disposició de l'equip tot allò bo que tenia dins”, assevera Castillejo, el preparador d'aquell conjunt. Dos bons anys i mig a la ciutat reusenca el van portar a l'Elx, on va jugar un curs al filial, i després va anar cedit al Llagostera, a segona A. El jugador, però, seguia sense estar fet per a l'elit, li faltava acabar de madurar, i va ser en el seu retorn a terres catalanes on ho va fer. “Quan fa el clic, per ser un jugador molt important, és a partir de la segona volta. Fa gols i tàcticament s'aplica molt més i treballa molt més per a l'equip”, manifesta Gerard Escoda, el secretari tècnic del club blaugrana, que coneixia perfectament, ja que precisament també l'havia fitxat al Reus. “Jo a ell sempre li deia que de gols sempre en farà, perquè és un do que té, i que sempre generarà ocasions, perquè és molt bo... Aquest Sergio León tothom el coneixia... El Sergio León desconegut és el que aquí li vam treure, el que treballa per a l'equip, el que és més solidari, el que sap posicionar-se quan l'equip està defensant... Són una sèrie de coneixements i actituds que l'han fet créixer com a jugador”, diu. A Llagostera va acabar amb 9 dianes, la campanya següent va tornar a l'Elx i va fer un altre gran pas sent pitxitxi de segona amb 22, números i rendiment que van desembocar en el seu fitxatge per l'Osasuna, on està mostrant que, ara sí, ja és un producte acabat.

“Ha tingut un període d'aprenentatge molt important, de molt de temps de maduració. S'ha convertit en un jugador molt complet i molt interessant: assumeix responsabilitat, ve a rebre, colpeja amb les dues cames, té bon desmarcatge s'associa, genera espais, sap driblar...”, assegura Valenzuela. “És més que un davanter centre, no només té olfacte i gol, és capaç de fabricar-se els seus gols”, afirma Castillejo. “Ara mateix no sabem quin és el límit d'aquest jugador, als seus 28 anys està en plena maduresa i penso, a més, que no ha tocat sostre”, expressa Escoda. Sergio León va en boca de tothom, ell ja només pensa en clau d'equip: “De res em serveix marcar gols si no és per ajudar. No m'importa sumar per mi, no guanyaré la Pilota d'Or.” Ara el que està desbocat és el seu futbol.