Un homenatge a la Mediterrània, al patrimoni romà i a l’esport protagonitzen l’obertura de Tarragona 2018

La Mediterrània, el patrimoni romà de Tarraco i l’esport han protagonitzat l’espectacle inaugural dels XVIII Jocs Mediterranis de Tarragona 2018 que s’ha celebrat aquest divendres a la nit al Nou Estadi de la ciutat. L’acte ha comptat amb la desfilada de més de 2.500 atletes pertanyents a 26 delegacions, actuacions musicals i un muntatge escènic com a fil conductor. Uns paracaigudistes de l’exèrcit espanyol han fet “aterrar” la bandera dels Jocs Mediterranis al camp, on onejarà durant deu dies. Per la seva banda, el rei Felip VI ha declarat els Jocs com a inaugurats en una breu intervenció feta des de la llotja on ha expressat la seva “enhorabona” per l’organització. En el torn dels parlaments, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha cridat a “no tancar els ulls” a les persones refugiades que creuen la Mediterrània buscant “un futur millor”. Per la seva banda, el president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, Amar Addadi, ha agraït els esforços fets per tirar endavant el projecte malgrat les “turbulències polítiques” que van obligar a ajornar els Jocs durant un any. Malgrat els bons auguris de l’organització, finalment el Nou Estadi no s’ha omplert -la xifra oficial és que hi ha assistit més de 9.000 espectadors- i s’hi han pogut veure moltes localitats buides. 

La cerimònia inaugural ha pivotat sobre l’esport, el mar i la cultura mediterrània. Titulada ‘Somnis de pedra i aigua’ i produïda per Focus, ha estat inspirada en les ruïnes romanes. De fet, enmig de l’estadi s’hi ha situat un gran escenari que ha reproduït les ruïnes d’un ‘Impluvium’, l’estructura domèstica de cases romanes, dissenyada per a recollir l’aigua de la pluja i repartir-la enmig d’un sofisticat sistema de canalitzacions. 

La cantant Lucrecia ha arrencat amb la cançó de ‘Tarracus’, una cançó que pren el nom de la mascota d’aquests Jocs Mediterranis, i Àngels López ha ofert al públic la interpretació de ‘Mediterráneo’. Seguidament, uns 200 nens i nens han omplert la gespa per cantar l’himne ‘Juguem per viure’, escrit i composat pel col·lectiu Petit Taller de Cançons (PeTaCa). En acabar, una representació de 100 voluntaris -dels 3.500 amb què compten els Jocs- ha servit per donar el tret de sortida a la desfilada dels atletes. 

Uns 2.500 esportistes dels 26 països participants a l’esdeveniment han desfilat pel Nou Estadi. La delegació de Grècia ha estat la primera i Espanya, encapçalada per la badalonina Mireia Belmonte, la darrera, i la que s’ha endut més aplaudiments. El públic també ha traslladat el seu escalf a delegacions com la siriana, que participen als Jocs amb 31 membres, malgrat el conflicte obert en aquest país. 

Després d’una breu actuació del cantant Antonio Orozco, dos paracaigudistes de de la Patrulla Acrobàtica de Paracaigudistes de l’Exèrcit de l’Aire han saltat i fet de guies a un tercer que ha fet “aterrat” al Nou Estadi la bandera dels Jocs Mediterranis. Els receptors de la bandera han estat els esportistes Santiago Esteva, Albert Duch, Sílvia Fontana, Jesús Ángel García Bragado, Bito Fuster i Carme Rams, els quals l’han desplegat i han iniciat un recorregut per l’estadi, fins que el cos de gal·la de la Guàrdia Urbana l’ha hissat al pal, on onejarà fins a la cerimònia de cloenda de diumenge vinent. 

“Els jocs de la pau i el diàleg"

Ja en el torn dels parlaments, l’alcalde Ballesteros ha subratllat que aquests dies Tarragona és la capital del Mediterrani, el qual ha definit com “la nostra gran pàtria comuna”. El batlle ha afirmat també que Tarragona és “el paradigma de l’ampli ventall del món mediterrani perquè cada onada del mar ha forjat la nostra identitat plural, respectuosa i solidària”, amb la qual cosa ha reivindicat que aquests han de ser “els jocs de la pau i el diàleg”. 

Ballesteros ha constatat que l’ànima mediterrània no només són vestigis dels monuments, sinó “l’esperança d’aquells que esperen una oportunitat: els refugiats”, una menció que ha arrencat els aplaudiments del públic. “Dels refugiades i refugiades que continuen creuant aquest mar nostre a la recerca d’un futur millor per a ells i els seus fills i filles”, ha afegit l’alcalde, qui ha afirmat també que una societat que “ha conegut l’estigma de la guerra i coneix l’angoixa de l’èxode, no pot tancar els ulls a aquesta realitat”.  

Al seu torn, el president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM), Amar Addadi,  ha agraït “de tot cor” a tots aquells que han participat en l’organització de Tarragona 2018. “Malgrat les turbulències van seguir ferms perquè quest projecte seguís endavant”, ha reconegut. Addadi també ha explicitat el seu agraïment al rei Felip VI, pel seu “suport” als Jocs, i ha desitjat que aquests siguin un gran èxit. “Visca els Jocs Mediterranis!”, ha conclòs el president del CIJM. 

Cap a dos quarts d’onze de la nit, el rei Felip VI ha declarat els Jocs com a inaugurats en una breu intervenció feta des de la llotja on ha expressat la seva “enhorabona” per l’organització.

Aplaudiments i crits de ‘Visca el rei’ 

En clau política, l’acte ha estat marcat per l’expectació de la trobada entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el rei Felip VI, que finalment s’ha acabat produint i durant la qual el cap de l’executiu ha lliurat al monarca els informes del Síndic de Greuges i el llibre ‘Dies que duraran anys’, de Jordi Borràs. 

L’alcalde Ballesteros ja havia avançat que una possible xiulada al rei caldria emmarcar-la en la llibertat d’expressió, però durant l’acte s’han sentit diversos crits de suport al monarca com ara ‘Visca el rei!’ i també consignes de ‘Yo soy español!”. Tot i això, els aplaudiments al monarca també han anat acompanyats d’alguns xiulets, com els dels regidors de la CUP, que han exhibit pancartes de “Llibertat presos polítics”.

El president Torra també s’ha endut una xiulada d’una part del públic quan l’alcalde Ballesteros l’ha esmentat en començar el seu discurs institucional. A l’estadi hi ha predominat l’exhibició de banderes espanyoles, amb alguna estelada testimonial, i crits com ‘Yo soy español!”.

Protagonisme per l’aigua, la humanitat i la natura

La recta final de la cerimònia ha tingut l’aigua, la humanitat i la natura com a protagonista. Les portadores de l’aigua de la Mediterrània duta simbòlicament per tots els països participants l’han vessat, una a una, dins unes mans situades als laterals dels escenaris. 

Un grup de nens han sortit a jugar a les restes de l’’Impluvium’, l’edificació que en el seu dia els romans van aixecar en honor a la ‘Deessa de la vida’, per jugar al joc de la baldufa. Els efectes visuals han donat pas a l’aparició de la deessa, interpretada per la soprano Begoña Alberdi. Amb la seva actuació, les columnes han agafat vida i han iniciat una coreografia que les ha elevat a diverses alçades, mentre un grup de persones misterioses ha entrat en escena tot simulant formacions de pedres. 

Seguidament, s’han portat a terme coreografies en honor a la l’aigua, la naturalesa i la humanitat. Pedres i plantes s’han convertit en persones, han unit les seves mans i han escenificat la unió dels països mediterranis formant una gran cadena. Un espectacle pirotècnic i una nova interpretació de Lucrecia, amb la cançó ‘Mi gente’, acompanyada de Tarracvs, ha clos l’acte després de dues hores. 

Localitats buides al Nou Estadi

Tot i que l’alcalde Ballesteros havia assegurat aquest divendres al matí que “tot estava venut” per a la cerimònia inaugural, aquest acte -amb entrades que oscil·laven entre els 15 i els 80 euros- ha deixat una imatge de nombroses localitats buides al Nou Estadi. Segons l’organització, l’assistència ha estat de més de 9.000 persones, tot i que la capacitat era d’unes 14.000. Les mateixes fonts han indicat que el Nou Estadi ha aplegat a més de 800 voluntaris, més de 200 periodistes acreditats -80 d’internacionals- i 2.500 atletes a la desfilada, dels més de 3.600 que competeixen en les diferents disciplines esportives.