Cookie control
Divendres, 28 de Febrer de 2020

Està tipa la societat espanyola de paranys i mentides de tots els nostres polítics?

18 de Juliol de 2013, per Manuel-Cruz Matute Mendizábal

Quin estiu que portem! Els pronòstics eren que no faria molta calor... Doncs això em recorda al nostre actual govern que està immers en les noves lleis que s'han d'aprovar i desenvolupar, com la modificació de les Pensions, la transparència, l'educació i la llei dels Partits Polítics. Unes altres que estan en la ment de tots, com la reforma fiscal. Tampoc vull deixar d'anomenar els casos Gürtel, Eros d'Andalusia, Urdangarín, Bárcenas, ITV i Palau de la Música a Catalunya, les accions de Bankia, Caixa de Galícia..., i si ens anem anys enrere, recordar més coses em fa posar els pèls de punta. Amb tot aquest guisat que tenim, davant la pregunta de del títol vull fer esment a la reforma de l'Administració. Quina calor que ens està caient...!
               
Siguem coherents senyors polítics de pacotilla, l'administració espanyola, que inclou l'autonòmica i la municipal, passant per les Diputacions, comarcals i les altres que no sabem, no ha fet més que elevar el nombre de persones que treballen en aquests ens, dic persones perquè està plena de familiars, amics i amigots... I això per a què ha servit? És la pregunta que ens fem tots els espanyols.

Doncs mirin senyors polítics, la resposta a la reforma de l'administració és ben senzilla: "Perquè visquin uns molts senyors a compte del treballador sense pegar ni cop, i amb pujada d'impostos". Amb això s'ha aconseguit no controlar l'administració, crear més atur, que desapareixin els diners sense que ningú ho retorni, i que es trobin els comptes a Suïssa o en paradissos fiscals. Tenim una deficient administració, en comptes d'eficient. A sobre, el poder Judicial no fa res perquè paguin aquests senyors de coll blanc per les seves actuacions, millor dit, són desaparicions de diners sense més, és el robatori organitzat.

La pregunta inicial té una resposta, la societat està més que tipa de tanta corrupció, i demana solucions, ja que cada dia els espanyols van amb una mà per davant i l'altra per darrere, perquè no sabem per on ens la posaran. Menys crear comissions, menys retallades al poble, menys robatoris, més responsabilitat. Necessitem una administració professional i separar la Justícia de l'entramat polític podrit. Sempre veiem els mateixos gossos amb diferents collarets. Neteja ètnica política a Espanya ja...! La societat ha d'aixecar la moral i la veu; el seu vot en contra de l'ètnia política corrupta espanyola. No se salva gairebé ningú! Per a més problemes surt Hisenda amb els DNIs, una de les institucions que encara no havia quedat desprestigiada per aquesta ona de corrupció econòmica, política i institucional que pateix aquest país que cada dia s'assembla més al de la Cort dels Miracles. "Ja saben, allí els cecs i els coixos que demanaven almoina de dia, a la nit corrien, bevien i ballaven en una miraculosa curació". D'igual manera, a la nostra estimada Espanya: els pillos, defraudadors, barruts, mentiders i poca-vergonyes s'assenten diàriament en les confortables butaques que decoren els limítrofs de les més altes institucions d'Estat. Veure per creure! Acompanyo un escrit de l'any 1935, segur que els sonarà:

"Tots els treballadors, davant l'angoixant situació present, han de preguntar-se a què es deu el que, malgrat els constants canvis de Govern, malgrat haver governat les esquerres, malgrat els Governs de centre i de dreta, l'atur augmenta sense parar, la carestia de vida es fa cada vegada més agobiadora i la pugna entre les classes és cada dia més aspra. És fàcil comprovar l'existència d'aquests problemes i també el seu agreujament.

Amb Governs en què figuraven ministres socialistes, totes les calamitats que aclaparen a la massa obrera no només no van tenir solució, sinó que es van aguditzar. Amb governs de dreta, tota la política s'orienta en contra dels productors, empitjoren les condicions de treball, es redueixen els jornals, augmenten les jornades, els hi persegueix, etc. Què significa aquesta coincidència en el fons dels partits polítics, siguin de dretes o siguin d'esquerres? Significa que el règim de partits és incapaç d'organitzar un sistema econòmic que posi a cobert a la massa popular d'aquestes angoixes; que tant uns partits com uns altres estan al servei del sistema capitalista.

Mentre la terrible crisi econòmica actual ha arruïnat o està en camí d'arruïnar als modestos productors, i la massa obrera sofreix com mai el malson de l'atur, la xifra dels beneficis obtinguts pels beneficiaris de l'ordre actual de coses, els amos de la Banca, és elevadíssim.

Així, la tasca urgent que tenen els productors és aquesta, destruir el sistema liberal, acabant amb les colles polítiques i els taurons de la Banca".

Encara que sembli que això és d'ahir, resulta que ho va escriure un tal José Antonio Primo de Rivera el 1935, fa 78 anys!: José Antonio (Diari 'Arriba', núm. 20, 21 de novembre de 1935). Com es pot observar, estem repetint la història mil·limètricament, la qual cosa ens fa por.

Manuel-Cruz Matute és jubilat, enginyer tècnic industrial i llicenciat en geografia.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Flavià critic  21 de Juliol de 2013

Se li veu el plumero

Las verdades a medias son mentiras, deia en Tarancon

Jaume  19 de Juliol de 2013

Totalment d'acord Sr. Matute!

És curiós veure com els joves hem d'assumir aquesta història que ens a tocat viure. Desgraciadament la tecnologia, la ciència, els estudis ens estan servint de poc ja que l'atur i la mala imatge d'aquest país ens porta a tots a un pou sense sortida.
Vostè ha fet referència a un polític feixista (ideari que ni vostè ni jo compartim), les paraules del qual són totalment aplicables avui en dia, però sincerament Sr. Matute dubto que la història es repeteixi, no crec en allò cíclic, crec que és una manera que té la vida de passar factura a tot allò que no hem fet bé.
El felicito per l'escrit i per la valentía que ha tingut d'escriure en català, espero poder anar a fer un dia un cafè amb vostè al gallego o a la mari, fins aviat!