Dijous, 28 de Març de 2024

'Fracking', l'enèsima esquerda europea

Arran de la profunda divisió interna entre els estats membre, la Comissió Europea ha evitat regular la polèmica tècnica d'extracció d'hidrocarburs

21 de Maig de 2014, per ACN
  • Una imatge d'arxiu d'activistes del moviment 'Aturem el fracking' de Vic

    ACN

La crisi diplomàtica entre la Unió Europea i el Kremlin arran del conflicte a Ucraïna ha posat de manifest la dependència energètica europea. L'amenaça de talls de subministrament del gas rus, que proveeix una tercera part del que es consumeix al club dels 28, ha fet tremolar els països centreeuropeus, els més vulnerables en matèria energètica. Unes pors que, de retruc, han alimentat el debat en torn al 'fracking', la tècnica d'extracció de gas natural per mitjà de la fracturació de les roques del subsòl. Per tal d'alliberar el gas no convencional (d'esquist o de pissarra) atrapat a la roca, es perfora el subsòl fins a 5.000 metres en vertical i entre 2.000 i 5.000 metres en horitzontal, i s'injecten a pressió grans quantitats d'aigua i sorra i components químics.

"És una aberració. Un error total", assegura en una entrevista a l'ACN l'eurodiputat candidat del Partit dels Verds a la presidència de la Comissió Europea, José Bové, que adverteix dels riscos mediambientals d'aquesta pràctica. "Per fer la fracturació hidràulica s'ha d'utilitzar molta aigua" i a més, diu, genera pol·lució. L'expert de l'Institut de Dret de l'Energia i Recursos Naturals de la Queen Mary University de Londres, Loukas Mistelis, apunta un altre perill: la contaminació d'aqüífers a partir de l'alliberament de substàncies radioactives procedents de l'ús d'aquesta tècnica.

Discrepàncies entre la comunitat científica

La comunitat científica no acaba de posar-se d'acord sobre els riscos del 'fracking'. Mentre que alguns estudis reconeixen els danys descrits per Bové i Mistelis, d'altres parlen inclús dels efectes directes sobre la població que viu a prop dels pous explorats: trastorns gastrointestinals, sinusitis o pèrdua del son. I n'hi ha, en canvi, que fins i tot en veuen beneficis. És el cas de l'influent comitè de savis per al canvi climàtic IPCC (Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic, en la seva traducció al català), que conclou que el 'fracking' contribueix positivament en la lluita contra l'escalfament global.

L'organització IPCC dependent de les Nacions Unides, que aplega investigadors i economistes, diu que la fracturació hidràulica és una "tecnologia pont" entre l'energia convencional -centrals nuclears o carbó- i les renovables i que, per tant, pot reduir "significativament" els gasos d'efecte hivernacle. El gas no convencional, segons aquest estudi publicat a l'abril, proveirà energia les properes dècades, durant les quals els investigadors podran treballar en el desenvolupament d'algun sistema que atrapi el CO2.

El Regne Unit i Polònia, abanderats del 'fracking'


Un informe que ha donat ales al primer ministre britànic David Cameron, que recolza sense fissures la tècnica del 'fracking', i això malgrat que el seu país no presenta problemes energètics. El govern del Regne Unit ha anunciat que el 64% del seu subsòl té gas d'esquist que podria extreure's mitjançant aquesta tecnologia. Es tracta d'una invitació en tota regla a les companyies internacionals perquè sol·licitin llicències per a la seva extracció.

Cameron ha reiterat en diverses ocasions que té "el deure" d'explorar les reserves i, fins i tot, va pressionar a la Comissió Europea perquè no limités aquesta pràctica. "És essencial que la UE minimitzi les normes i els costos en la indústria i els consumidors per no introduir incertesa en la legislació", expressava el 'premier' britànic en una carta remesa al president Jose Manuel Durao Barroso.

Però qui realment lidera les activitats del 'fracking' a la Unió Europea és Polònia, que vol tallar d'arrel la seva dependència energètica de Rússia, gràcies a l'ús d'aquesta controvertida tècnica. "Amb zones poc poblades, Polònia pot assumir els riscos del 'fracking', que és considerat pel govern com una oportunitat", explica l'expert Mistelis. Tant és així que l'executiu ha autoritzat a explorar la presència de gas no convencional al 85% del subsòl nacional. De moment, Polònia ha aconseguit reduir dràsticament el preu del gas, que ja és quatre vegades més barat que l'europeu. "La sensació és que el 'fracking' té molts més beneficis que riscos, i això que els perills no són insignificants", resumeix el doctor de la Queen Mary University de Londres, Loukas Mistelis.

El model polonès, que compta amb el 75% del suport ciutadà, sembla emular el 'boom' dels Estats Units, que als anys 40 van iniciar una revolució gasística, precisament, amb l'objectiu d'abaixar costos. A un ritme anual d'un milió de pràctiques de fracturació hidràulica (de prop de les 2.500.000 que es fan a nivell mundial), el gas natural nord-americà costa ara una tercera part del d'Europa i una cinquena part que el del Japó, segons dades de l'Agència Internacional de l'Energia. Alguns experts apunten que els Estats Units són a punt d'assolir la plena independència energètica gràcies a aquesta tecnologia.

Prohibicions totals a França i Bulgària

"Cada estat federal dels Estats Units té una visió diferent sobre el 'fracking'. També passa al Canadà", apunta Mistelis tractant de treure importància a les divisions existents al conjunt de la Unió Europea en torn a la matèria.

El cas és que en territori continental, França i Bulgària es troben en la cara oposada de la moneda i ja han reconegut legalment els riscos que comporta la fracturació hidràulica. Són els dos únics estats europeus que l'han prohibida totalment. Per a Mistelis, el cas búlgar respon a les pressions del 'lobby' nuclear i a la temença d'un increment de l'activitat sísmica a la zona.

"Els Balcans -Grècia, Itàlia, Bulgària, Turquia, etc.- han estat una zona de moviments sísmics. I la por és molt més alta que, per exemple, al Regne Unit, que no té risc de terratrèmols", afirma el doctor. El cert, però, és que alguns estudis assenyalen que el 'fracking' pot causar petits sismes, fins i tot en països on tradicionalment no se'n registraven. Mistelis matisa que els tremolors "no són perceptibles per a la població, perquè es troben per sota del llindar mínim que marca l'escala de Richter".

Espanya, l'estat de les 17 legislacions


Tot i que encara no s'ha realitzat cap prospecció a través de la fracturació hidràulica, l'Estat espanyol és partidari d'investigar el potencial del subsòl i explotar els jaciments en cas de contenir aquests hidrocarburs. Es creu que la conca basca-cantàbrica és la més rica. El titular d'Energia està decidit a donar cobertura legal a la polèmica tècnica d'extracció de gas, però compta amb l'oposició ciutadana i de diversos governs autonòmics. Entre d'altres, de Catalunya, que al febrer va convertir-se en la quarta comunitat de l'Estat, després de Cantàbria, la Rioja i Navarra, en prohibir el 'fracking'.

L'executiu català havia estat denegant fins aleshores totes les peticions de llicències per aquesta tècnica. Finalment, el Parlament va aprovar una modificació de la normativa urbanística per impedir la fracturació hidràulica sempre que pugui tenir "efectes negatius sobre les característiques geològiques, paisatgístiques o socioeconòmiques".

El Col·legi de Geòlegs de l'Estat ha demanat al govern que reguli el 'fracking' per evitar 17 legislacions autonòmiques diferents. "És preocupant que no hi hagi consens i que cada comunitat ho reguli a la seva manera", lamentava fa unes setmanes el president de l'entitat, que recorda que a l'Estat hi ha en tràmit 100 permisos d'exploració d'hidrocarburs.

La Comissió Europea en passa de puntetes

I entre tanta divisió entre els estats membres, tant l'Eurocambra com les entitats ecologistes i els moviments ciutadans reclamaven a la Comissió Europea que es pronunciés clarament al respecte i posés un cert ordre en la matèria. Les expectatives, però, no van veure's acomplertes. Brussel·les va evitar generar més polèmica optant per una solució pragmàtica: limitar-se a emetre unes recomanacions generals sobre 'fracking'. Al gener va publicar un text, en el marc de l'estratègia comunitària sobre reptes energètics i mediambientals per als propers 20 anys, que inclou principis com "planejar els desenvolupaments i avaluar els possibles efectes abans de concedir llicències" o bé "avaluar amb cura l'impacte mediambiental i els seus riscos".

El comissari de Medi Ambient, Janez Potocnik, explicava recentment que "el gas no convencional ('gas shale', en anglès) genera esperances en algunes parts d'Europa, mentre que és una font de preocupació pública en d'altres indrets. La Comissió tracta de respondre a totes les demandes amb una sèrie de principis que els estats membre estan convidats a seguir".

Què s'espera de la UE?

Però amb unes recomanacions poc concretes i tractant-se d'un afer estratègic en termes geopolítics, pocs creuen que la posició de la Comissió seguirà immòbil. Per a l'expert de la Queen Mary University de Londres Loukas Mistelis, també director de l'Escola d'Arbitratge Internacional, és qüestió de temps que Brussel·les acabi reconeixent la seva aposta a favor del 'fracking'. "Europa té molts problemes relacionats amb l'energia. La majoria de recursos provenen de l'est", recorda. I la crisi amb Rússia neguiteja els dirigents europeus, que es veurien abocats a trobar una solució efectiva que abarateixi costos per poder competir a escala internacional. "El gas podria venir d'altres parts del món, sobretot d'Orient Mitjà, però les infraestructures són més complexes del que s'esperava i trigarien més temps", apunta el doctor Mistelis.

En canvi, l'europarlamentari francès i candidat a la presidència de la Comissió, juntament amb Ska Keller pel Partit dels Verds, José Bové, creu que la UE ha d'acabar escoltant "la majoria de ciutadans europeus, que no ho volen" i, per tant, prohibir la pràctica del 'fracking'. "Cal que hi hagi un debat global sobre l'energia a nivell europeu, i que esdevingui una competència europea", afegeix.

Bové no només alerta dels riscos mediambientals de la fracturació hidràulica, sinó també de la "catàstrofe econòmica" que pot suposar per als agricultors, perquè assegura, es destrueix la superfície rural o agrícola.
En qualsevol cas, la Comissió Europea revisarà d'aquí a un any l'estat de les legislacions mediambientals. En cas de no estar conforme amb com els estats membre s'han adaptat als criteris de Brussel·les, podria legislar la controvertida matèria.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics