-
El públic ha estat atent al pregó de Francesc Xavier Grau
ACN
Grau ha anunciat a l'inici del pregó que, potser en contra del que molts pensaven, no parlaria de la universitat, sinó "del món i Tarragona". I per trencar el gel, ha citat un fragment de Tudícides del 431 abans de Crist que li ha servit per concloure que "som en una època en la qual els estats-nació comencen a perdre sentit i, davant la immensitat global, emergeixen les ciutats i les seves regions d'influència". És en aquest escenari, ha augurat, "que a Tarragona se li obren grans oportunitats".
El que ha estat durant vuit anys rector de la URV ha plantejat també, a llarg termini, "un govern mundial, democràtic", que "faci complir regles de joc que evitin l'actual imperi dels interessos econòmics supranacionals i faci possible el compliment de la Declaració Universal dels Drets Humans", tot i ser "ben conscient del nivell d'utopia que això incorpora", ha assenyalat.
Així mateix, ha criticat la "dinàmica defensiva dels estats-nació" dels darrers anys, i ha exposat que "cap dels estats europeus, ni Alemanya, té la dimensió suficient, ni econòmica, ni tecnològica, ni humana, per representar i fer prevaler enfront de la resta del món els interessos de la seva societat".
En un dels moments més distesos del discurs, Grau ha posat damunt la taula la "dificultat d'harmonització d'actuacions amb la segona ciutat, en dimensió d'aquesta regió: Reus". En aquesta línia ha dit que cal "superar la dificultat" ja que, "amb Tarragona al capdavant d'una àrea metropolitana formalment constituïda a partir de la nostra realitat", ha afirmat, "la nostra regió pot servir de gran contrapès a la forta tendència d'identificació de Catalunya amb Barcelona.
Finalment, el pregoner ha apuntat que Tarragona ha de "trobar la manera de contribuir a projectar Catalunya al món com una d'aquestes àrees 'locals' a escala mundial equilibrada, rica i diversa". En aquest moment ha enumerat els que, per ell, són els valors del territori, com "una bona dimensió econòmica, riquesa cultural o infraestructures d'impacte mundial".
Una història d'estudi i universitat
Nascut a Lleida el 1958, Francesc Xavier Grau és doctor en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona (UB) i catedràtic de Mecànica de Fluids a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química (ETSEQ) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), universitat de la qual va ser rector des del juny de 2006 fins al juny de 2014.
La seva investigació se centra en la física, la modelització matemàtica i el control de la transferència de calor, la matèria i la quantitat de moviment en equipaments i fluxos industrials i també en el medi ambient. És autor o coautor de més de vuitanta publicacions en llibres i revistes científiques, i ha estat l'investigador principal de divuit projectes i ajuts a la recerca. Com a professor, ha participat en la configuració del model educatiu de l'ETSEQ, que ha rebut diversos premis de qualitat i distincions en l'àmbit universitari.
A més, ha treballat com a investigador a l'Institut de Mecànica de Fluids de l'Institut Nacional Politècnic de Tolosa (França), al Centre per a la Recerca en la Turbulència de NASA a Ames (Estats Units) i al Departament d'Enginyeria Mecànica de la Universitat d'Stanford (Estats Units). També ha participat activament en l'establiment de programes de formació sobre temes científics, adreçats al públic en general i particularment als nens i als joves, i ha impulsat especialment les relacions entre universitat i societat i entre indústria i societat.
El protocol de la festa
Abans de la lectura del pregó, l'historiador Salvador J. Rovira Gómez ha recollit el premi 'El Balcó', atorgat per Òmnium Cultural del Tarragonès des de fa 37 anys. Al final, i com marca la tradició, s'han pogut sentir els tocs de pregó, realitzats pels trompeters municipals des del balcó de l'ajuntament, i el repic general de campanes de la catedral de Tarragona. Finalment, i per posar el punt i final a l'acte, l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i el pregoner han fet onejar la bandera de la ciutat han encès la segona tronada de la festa, especialment eixordadora, disparada per la Pirotècnia Martí de Borriana -guanyadora del 24è Concurs Internacional de Focs Artificials, celebrat al juliol-.
