Dimarts, 23 d'Abril de 2024

Gasol o la insuportable il·legitimitat dels catalans renegats

12 d'Agost de 2008, per Víctor Terradellas i Maré

El discurs del políticament correcte ha planat sense vergonya sobre l’anunci de Pau Gasol en què reivindica la responsabilitat de "ser español". Així, fins i tot des dels sectors independentistes s’ha destacat la legitimitat del jugador català, mal que li pesi, i s’ha renunciat a qualsevol crítica sobre el seu pronunciament públic. No hi estem d’acord. Gens.

Malgrat els gairebé tres segles de dominació espanyola sobre Catalunya, encara avui no és possible parlar d’una trobada fraternal i volguda entre catalans i espanyols. Més encara, el repàs d’aquests tres segles en parla insistentment de vexacions, negacions i opressió. Ens parla de prohibicions lingüístiques, polítiques, administratives i institucionals. Ens parla d’ofegament econòmic i de colonitzacions amb clara vocació i promoció política. Ens parla de bombardeigs, morts i assassinats.

Avui Espanya mira d’oferir una cara més amable. Però és una cara que no amaga que els catalans tenen deures i els espanyols drets; que els catalans paguen i els espanyols cobren; que les seves institucions són intocables –sigui reials, constitucionals o històriques-, mentre les nostres són risibles, qüestionables i obviables…

En aquest context, renegar de la pròpia nacionalitat en favor de la nacionalitat opressora es pot entendre a partir de la covardia pròpia de l’ésser humà, en el marc de les petites misèries que atorga el benestar material, en el marc del genocidi silent i benestant que exerceixen les companyies transnacional que controlen el món de l’esport… Però mai es pot entendre com un acte lliure i legítim.

Acceptar la legitimitat de la renúncia és donar la raó als qui van tenyir de sang la Catalunya de 1714 fins a la de 1939, és donar raó a la força per sobre de la força de la raó; és com assimilar els ressistents europeus enfront dels col·laboracionistes pronazis.

Pau Gasol és lliure de sentir-se espanyol però, com bé diu, en aquest camí assumeix la responsabilitat de totes les atrocitats i de totes les opressions que Espanya ha exercit sobre la seva terra.

A Pau Gasol, però, no li queda ni el consol de saber que el consideraran un dels seus. La seva renúncia no li permet ni esborrar la seva ‘taca’ de naixement. Mai. Sempre serà l’indi renegat. Sempre serà l’espanyol que guanya medalles i el català que perd la final de l’NBA.

La seva declaració és impròpia i il·legítima. Afegeix una mica més de llàstima i de dolor sobre el nostre poble i ignomínia sobre el seu nom. Ni aigua.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (24)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Petronila  24 de Maig de 2018

Infàmies

No es poden dir més bestieses en un sol article

Carles  22 d'Agost de 2008

Sou d´un retrassat que avergonyeix!!!!

 El Gasol a tingut la sort de fer una cosa que els hi convindria molt a una colla de limitats de mires que fa tremolar!!!! VIATJAR!!! VEURE MÓN!!! NO RECREAR-VOS EN LA VOSTRA IRREALITAT VIRTUAL QUE MAI HA EXISTIT!!!!! ESTEU A L´EDAT MITJANA!!!!

jaume  16 d'Agost de 2008

Qui causa la mala llet?

 Artemi, només fer-li saber que en opinió meua és molt pitjor i incendiària l'actitud del PSOE (contemporitzadors amb els més radicals, no ens enganyéssim) que l'actitud dels mateixos Losantos, COPE i companyia. Aquests q diuen no ser nacionalistes espanyols però resulta que després monten GALS, ens exprimeixen econòmicament (per què no ho fan als andalussos, o als navarressos?) i al cap i a la fi són els primers interessats en mantenir una situació que perjudica enormement a les classes populars catalanes i a la seva cada cop més apurada classe mitja. Jo ja entenc que els que podeu pagar-vos autopistes, una mútua per sanitat privada o porteu els vostres fills a col·legis concertats podeu suportar molt millor el fet de eprtanyer a Espanya, la qüestió és saber si ens interesses gaire les actituds com la d'alguns que només volen mantenir la situació actual. Ah, i la frustració i l'emprenyament el causen els que menteixen i no compleixen els seus acords polítics, llegeixis ZP i bona part de la classe política catalana.

Aristarc  16 d'Agost de 2008

La Llum

 No siguem pessimistes, la vida és curta, construim un País nou,sense guerres ...potser algun dia...
trobarem el nostre destí.

JOSEP M  16 d'Agost de 2008

NACIONALISME CATALÀ

 L'article esmenta una actitud d'un personatge, Pau Gassol.Podem estar-hi o no d'acord, però la llibertat d'escollir lliurament s'en diu Democràcia, i aquesta decissió personal, intrensferible es inviolable. Hem de respectar el dret a decidir en tots els ámbits, com volem que ens el respectin a nosaltres. Personalment mai m'he sentit Espanyol, tota la meva vida he lluitat contra el colonialisme que oprimeix la meva identitat catalana, i lluito cada dia per una Catalunya Lliure i sobirana.
Aixó, no hem fa cec peró, si en Pau vol ser el que vulgui, és el seu problema, i el nostre es demostrar el que realment volem com a nació quant votem a una opció política.
Tenyir de sang Catalunya, ho van fer els propis elements de FAI, POUM,PC,Anarquiistes, com l'assessinat dels germans Badia,"El terrorista de la FAI Justo Bueno Pérez els va tirotejar quan sortien de dinar de casa un familiar el 28 d’abril de 1936.
L'assassinat de religiosos, de persones creients, de periodistes, es faria larga la llista, això al bandol Republicà.
Els Nacionals també varen assassinar, molts amb la col.laboració de Catalans.No ens podem permetre no ser objectius. Volem una Catalunya Lliure per que volem formar part de la comunitat de nacions lliures, per que ens assisteix els DRETS HISTÒRICS, com les Constitucions Catalanes mai abolides, no més es podien fer per expressa reunió de corts Catalanes, no pel decret de Nova Planta. Nosaltres defensem el Dret de Decidir, respectant els altres, encara que no hi estiguem d'acord. Sense ràncunies ni males llets, entreu al web www.rcgirona.cat i veureu una manera de fer política diferent.
No ens hem de preocupar pels demés, ens hem de preocupar pel que nosaltres realment volem ser.CATALANS PLENAMENT LLIURES!!

ARTEMI  16 d'Agost de 2008

Per al Sr. Tarradelles

Jo durant un temps de la meva vida vaig ser nacionalista "estándar" dels de molt cridar i poc pensar, però ara puc dir que aquest tipus de atavisme primitiu que és desprén de les seves paraules ja no va amb mi. Per començar, i que no hi hagi mal entesos, dir que mai m'he sentit, ni em sento espanyol, per educació i per convicció. I a més, deixar molt clar que soc dels que s'irriten profundament amb els tics autoritaris i les mentides compulsives de certes emisores episcopals, diaris o partits polítics, a l'hora que certes actutituts del govern central vers Catalunya em provoquen indignació. Però, una vegada dit això, vull fer constar que aquest discurs altament xenòfob que articula contra un esportista que mai s'ha declarat políticament (i si ho hagués fet, què passa?) que tan sols fa un anunci corporatiu del Ministerio de Cultura y Deportes (està en el seu dret), fa que cada día em senti més allunyat del nacionalisme català més ranci, que vosté representa. El de l'estelada i la consigna buida. Un nacionalisme que només aporta un emprenyament perpetu contra el sistema i una impotècia reprimida per canviar res que genera una mala llet "in secula seculorum". Només és posa l'accent en els problemes i els agravis amb un llenguatge bel.licista propi dels liders balcànics de fa uns anys, i en canvi no es busca aportar possibles sol.lucions. Ho reconec, en aquest sentit soc un cada día més escèptic, i crec que aquest tipus de nacionalisme de pa sucat amb oli ha fet tant mal a Catalunya com l'opressió de l'espanyolisme radical. Si crec en alguna cosa és en una visió més pragmàtica del "conflicte". Una doctrina ben estructurada i amb lògica del segle XXI, com la que desenvolupen amb dades i possibles sol.lucions, i no amb proclames incendiaries i vacues gent com l'Alfons López Tena o l'Hector López Bofill. Gent que defensa el dret d'autodeterminació amb la lògica i no amb les visceres. Ah, i si algú és vol sentir espanyol en aquest païs globalitzat que s'hi senti. Per aquest fet subjectiu de sentir-se o no sentir-se d'una nació o d'una altra, crec que ningú te la superioritat moral per posar un estigma a sobre a una altra persona, que això és el que feien als "ghettos" de Varsòvia. El que queda clar és que aquest tipus de discursos com el seu és donar munició als de l'altre cantó de la trinxera. Al final un es dona compte que és veritat allò que els extrems es toquen, i que entre gent com vosté i els Jiménez Losantos de torn no hi ha tanta diferència. VISCA CATALUNYA LLIURE (D'INTOLERANTS).

Abel  15 d'Agost de 2008

Pesats

Si Carles, a mi espanya em cansa molt, per sort en aquestes olimpiades pel q es veu comença el seu declivi esportiu i no haurem d'aguantar altre cop el seu discrus tan reiteratiu i pesat.

Carles  15 d'Agost de 2008

Qué cansinos!!!!!!!!

 Qué cansinos!!!!!!!

ganxet emprenyat  14 d'Agost de 2008

Pel Josep!!!!!!

 Mira Josep, El Gasol pot sentirse espanyol i per aixo no es un covard. El problema es que si Gasol es espanyol hem prohibeix a mi i molts com jo a ser catalans i tenir seleccions catalanes. Llavors qui es dictador?
A mi no hem preocupen tots els que son espanyols o els que volen ser espanyols ( Ronaldinho per exemple). a mi hem preocupen els espanyols que mo hem deixen ser catala.
Si els espanyols creieu amb la democracia per què no deixeu que Ibarretxe faci la consulta al poble? I podriem seguir......pero no val la pena, por què no enteneu res o no voleu entrendre res.

Jaume  14 d'Agost de 2008

Els espanyols ens voleu fer combregar amb rodes de molí

 Josep, el problema és que els que promouen la selecció espanyola han prohibit que la meva selecció, la catalana, pugui participar en competicions oficials. I encara parleu de dictadura d'allò políticament correcte? I encara voleu que ens sumem a la marea roja, molts dels seus integrants són uns autèntics delinqüents com es va demostrar després de la victòria de la "selección" a l'europeu de futbol?