-
Gerard Boyer
Expliqui'ns quin tipus de mostra presentarà.
Una exposició fotogràfica sobre el Complex Educatiu de Tarragona, antiga Universitat Laboral. El treball, '1993', conté 17 fotografies en format quadrat i en blanc i negre, utilizant diferents tècniques d'impressió, i de diferents tamanys. Mostren la necessitat de comprendre millor el territori que ens envolta i al qual pertanyem, tant físicament, com emocionalment. Encara que de vegades pugui semblar el contrari, és el resultat de realitzar diferents aproximacions sobre un lloc concret i que encara està en actiu.
Com ha de ser la cultura en temps de crisi?
Quina diferència existeix entre temps de crisi i no crisi? Són molts elements que afecten al teixit cultural, no només la capacitat dels autors, també tota la resta d'agents han d'interactuar. La cultura, en la societat que vivim actualment, ha de ser democratitzada i oberta, no es poden posar barreres. Diuen que els temps de crisi són temps de regeneració d'idees, potser haurem de mirar com ens adaptem a aquesta nova època que ens toca viure, i com podem lluitar per ella.
Per què es tendeix a concebre l'art contemporani com minoritari, és a dir, poc accessible al públic en general?
L'art no és que sigui poc accessible, cadascú fa el que li convé.
Art i crítica social van, necessàriament, lligats de la mà?
No crec que existeixi un lligam entre ambdues coses.
És necessari marxar a l'estranger per guanyar-se la vida? S'ho planteja?
No és necessari, i tampoc m'ho plantejo. S'ha de lluitar.
Quina vinculació té la seva obra al territori?
Per ara, la vinculació és proporcional al territori sentimental i íntim. Això es tradueix en treballs que fluctuen entre el merament reprensetatiu lligat al territori, i els moments viscuts en ells.
Com valora la seva participació al 'Breathing Time'?
Positiva, és una experiència molt bona, que ens dona la possibilitat d'exposar al públic.
