Divendres, 29 de Març de 2024

Herrera avisa que una 'solució autoritària' no serà perdurable

El portaveu d'ICV-EUiA retreu al Congrés que faci "com qui sent ploure" en la demanda de Catalunya i no s'opti "de forma intel·ligent" pel diàleg

08 d'Abril de 2014, per ACN
  • Joan Herrera

    ACN

Herrera ha estructurat el seu discurs -s'ha allargat més del que tocava i ha rebut un toc d'atenció del president de la cambra, Jesús Posada- en quatre grans blocs: "per què som aquí, què proposem, què esperem i què tenim", en el que ha qualificat d'acte "de pedagogia" cap a Espanya.

El líder d'ICV, i tercer dels diputats catalans en intervenir per defensar la petició del Parlament, ha retrets als diputats espanyols, que majoritàriament votarà en contra de la demanda, que es negui al diàleg amb Catalunya per poder celebrar una consulta en un marc legal pactat amb l'estat. "Aquest conflicte pot tenir una solució democràtica o autoritària, però les autoritàries no són mai perdurables quan hi ha una majoria política i social com a Catalunya que no ho acceptarà". En aquest sentit, els ha advertit: "Poden dilatar el debat, però no parar-lo; el més intel·ligent és encarar el repte, com és tardin més difícil ho tindran" per convèncer els catalans.

Fan com "qui sent ploure"

Herrera ha apel·lat a un acord com els que han assolit el Regne Unit i Escòcia o el Canadà i el Quebec al seu moment. I per això -a l'hora de justificar 'què tenim'- els ha retret que hagin optat per "no fer el raonable ni intel·ligent, que utilitzin el partidisme de sempre i que no hagin complert amb l'obligació democràtica d'acceptar el diàleg i d'asseure-'s a negociar".

Per això ha recriminat que el Congrés i el govern espanyol hagin fet "com qui sent ploure", que hagin entomat la demanda de Catalunya "com un caprici" i que ho interpretin com si fos tan sols un projecte del president de la Generalitat i de CDC, Artur Mas. És a dir, "sense entendre que és més plural i social" i sense adonar-se per tant que va acompanyat d'una de les mobilitzacions socials "més intensa i extensa" que s'ha viscut mai a Catalunya.

Per això ha recriminat també al PSOE que ara "avanci cap allò que és antic" i que la dreta no sigui "més britànica". I ha conclòs: "El seu 'no' no empetitirà el problema sinó que engrandirà la distància". Per això els ha suggerit que haver permès la consulta hauria obert la porta a molts catalans a tornar a apostar de nou per un model federal, tot i que per alguns "arribaria tard". Herrera, que és conscient que el 'no' s'imposarà, ha lamentat que no puguin moure fitxa perquè "són presoners de l'anticatalanisme, no poden perquè la seva política partidista és negar-ho, no canalitzar-ho".

Qui trenca Espanya és qui no vol el dret a decidir

Herrera ha assegurat que "qui trenca Espanya" és qui no reconeix l'estat plurinacional ni el dret a decidir, qui opta per rescatar bancs i no persones, ha apuntat Herrera, en un discurs també amb reivindicacions socials.

Per això ha recordat que PP i PSOE no responen a la pluralitat de l'estat i ha tingut així un gest cap a grups de la cambra espanyola com Izquierda Plural o Nafarroa Bai, ha dit, que donaran suport a la demanda del Parlament. Responen, ha recordat Herrera, als quatre de cada deu espanyols que segons les enquestes veuen amb bons ulls la consulta.

De fet, ha recordat que la demanda de Catalunya és una petició de CiU, ERC i ICV-EUiA però que la consulta té també el suport de la CUP i de la majoria de la societat civil, i que a més, "el programa electoral del PSC ho reclamava per la via legal".

La Constitució, l'autogovern i els catalans

Herrera ha recordat que la Constitució de 1978 va tenir el suport majoritari del poble català a diferència, ha dit, a diferència del que demanava José Maria Aznar. Herrera ha fet una crida a tenir en compte la trajectòria d'autogovern de Catalunya i a "les raspallades i les sentències" que van originar una "profunda desafecció amb l'estat" . "Si la Constitució ?només admet el dret d'autonomia en els termes fixats per la sentència del Tribunal Constitucional amb l'Estatut, els catalans no poden considerar la Constitució com a pròpia", ha apuntat.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics