Dissabte, 20 d'Abril de 2024
Ja ni me'n recordo dels anys que fa que escric articles d'opinió. Durant tot aquest temps, he meditat i fet les meves reflexions (amb més o menys encert), he narrat les meves experiències i els meus pensaments, i sempre he tingut un ull posat en allò que succeeix a llocs tan dispars (i allunyats físicament entre si) com poden ser Madrid, Atenes, Solentiname, l'Havana, Cisjordània o Sierra Leone. I ara que miro enrere, me n’adono (amb cert ressentiment) que mai he dedicat un article a la meva ciutat. I ja no puc aguantar-me més. Avui, per fi... Tarragona.
Encara que sóc granadí de naixement (i de cor), porto tant de temps establert a Tarragona que s'ha convertit en casa meva. I això, per a mi, és tot un orgull, ja que Tarragona és una ciutat fantàstica (encara que hi hagi molts que, malauradament, s'entestin a destacar només les coses negatives).
Fa tot just uns dies, les imatges de l'antiga plaça de braus plena a vessar de castellers van aparèixer en mitjans de comunicació de tot el món. El Concurs de Castells és una cosa única, i poder viure-ho en primera persona és una satisfacció d'aquestes que no es poden pagar amb diners. I què puc dir del patrimoni romà, de les festes de Santa Tecla, del barri del Serrallo, de les vistes des del Balcó del Mediterrani ... i de la seva gent. Què puc dir de la seva gent.
Però no només la ciutat és fantàstica. El territori que l'envolta és envejable. En un radi molt petit de quilòmetres pots plantar-te en llocs tan diferents com les platges de la Costa Daurada -que són de les millors del món-, les muntanyes de Siurana i Prades o Port Aventura. Pots visitar els monuments de la Ruta del Cister, gaudir d'una calçotada en el seu lloc d'origen (Valls) o beure els superbs vins del Priorat i el Montsant. Tot tan diferent, però alhora tan especial. I no oblidem que tenim un clima estable que és l'enveja de tots. Pel potencial turístic que hi ha a la província, Tarragona pot ser un motor econòmic per a tot el país. Només hem de creure'ns-ho.
En definitiva, Tarragona és la meva meravellosa ciutat. És la terra que estimo. I no obstant això, des que vaig arribar aquí, fa ja quatre dècades, he de suportar (dia sí i dia també) que sigui injustament tractada per la televisió pública catalana. Sí, aquesta que se suposa que és de tots, i no només de les persones que viuen a Barcelona i Girona. Hem de reconèixer que la cobertura mediàtica que es va fer del Concurs de Castells va ser millor que la d’altres anys, però m'agradaria veure com seria en el cas que el certamen se celebrés a la Ciutat Comtal. El tindríem fins a la sopa.
Aquesta marginació és històrica (quantes vegades haurem dit o escoltat allò de 'Tarragona només surt quan hi ha males notícies'?) fins al punt que estem anestesiats. Tanmateix, hi ha un cas sagnant que no pot quedar impune. Em refereixo a Santa Tecla, que en els últims anys s'ha convertit en una de les festes majors amb més participació de Catalunya, i no obstant això amb prou feines té una mínima presència en els mitjans públics que controla la Generalitat.
Quins són els pecats de Santa Tecla? Que se celebra a Tarragona i que coincideix en dates amb la Mercè. No sé vostès, però jo ja començo a estar fart. Tantes queixes a Barcelona amb el centralisme de Madrid, i tots dos utilitzen el mateix fuet. I és que, en el fons, no són tan diferents.
Ángel Juárez és president de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Red Internacional de Escritores por la Tierra.
Si, clar,pero....
Si clar, que si el típic i recurrent centralisme barceloní. No seré jo qui no reconeixi les belleses de la capital del la província, pero clar....Vegeu: http://sjuanpere.blogspot.com.es/2014/09/httpwww.html
F
