Cookie control
Diumenge, 17 de Novembre de 2019

Identitat, nacionalitat i passaport

14 de Març de 2014, per Jordi Garcia Arnau

Massa sovint s'intenta confondre al ciutadà català d'origen espanyol sobre quina seria la seva identitat nacional si Catalunya arribés a ser Estat independent. Evidentment, això es fa de manera absolutament interessada, tenint en compte la gran quantitat de ciutadans catalans que tenen el seus orígens familiars fora del Principat i que serien decisius en un possible referèndum. En aquest sentit, cal tenir en compte que a l'Estat espanyol molesta més un independentista català que parli en castellà que no pas un independentista català de soca-rel, i això ho saben bé els de la plataforma Suma-te.

Si ens atenem al Codi Civil espanyol i als processos d'independència més recents, es pot afirmar que en el moment en que Catalunya es proclamés independent, tots els ciutadans catalans amb nacionalitat espanyola i que tinguessin veïnatge administratiu a Catalunya, inclosos els originaris d'altres països, obtindrien la nova nacionalitat catalana. A partir d'aquí, també ho serien els espanyols residents a l'estranger que van tenir a Catalunya el seu darrer veïnatge administratiu. També caldria determinar les condicions per adquirir la nacionalitat catalana per dret de sang a fills o nets de l'exili franquista i que ara viuen a Sudamèrica o altres llocs d'Europa.

Des d'ERC també s'ha proposat que els ciutadans balears i valencians amb nacionalitat espanyola, puguin accedir a la nacionalitat catalana, tot compartint-la amb l'espanyola. Però recordem que això seria un dret i no pas una obligació. Ho dic perquè en diaris digitals de Mallorca aquesta proposta ha aixecat polseguera entre els sectors més anticatalanistes i intolerants que confonen drets amb obligacions amb l’objectiu de fer-nos passar per imperialistes. Suposo que és perquè en la seva mentalitat reduccionista i uniformitzadora no toleren que els seus conciutadans més implicats amb el país i amb la cultura local, puguin desitjar tenir la nacionalitat catalana.

Ara bé, també hi hauran casos de ciutadans catalans que puguin renunciar a la nacionalitat catalana i seguir conservant l'espanyola i alhora, seguir vivint en una Catalunya independent. Jo en conec algun d'aquests, i segur que no hi hauria cap problema; o es que n'hi ha algun en que entre nosaltres visquin ciutadans amb nacionalitat austríaca, noruega o alemanya? Ser català ha de ser un dret i no pas una obligació, com també hauria de ser un dret ser espanyol, tot i que ells ens obliguen a ser el que no volem ser i no som.

És a dir, i resumint, un ciutadà de la nova Catalunya independent podria tenir únicament la nacionalitat catalana tot renunciant a l'espanyola; podria tenir únicament l'espanyola renunciant a la catalana o podria tenir doble nacionalitat, catalana i espanyola; la doble nacionalitat és un fet freqüent en ciutadans espanyols amb altres països iberoamericans, és a dir que tinguin com a llengua oficial el castellà o el portuguès. I també ho és amb antigues ‘colònies’ com Filipines i Guinea i ....amb Andorra, actualment, únic estat del món que té el català com a idioma oficial.

Tot i així, cal recordar que són les legislacions de cada país les que fixen quines nacionalitats són compatibles amb la seva; però algú imagina que l'Estat espanyol negués la nacionalitat espanyola a ciutadans catalans que volen continuar sent espanyols?

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics