Innova, de somni polític a malson judicial

Després d’un mes de calma obligada a causa del tancament dels jutjats d’instrucció de Reus, aquest setembre es torna a posar damunt la taula l’estat del macrocas Innova així com la situació procesal en la qual es troben els seus protagonistes involuntaris. Amb la reincorporació a la feina del jutge instructor Diego Álvarez de Juan és més que probable que la propera tardor es vegi sacsejada informativament per les successives obertures del secret de sumari d’algunes de les peces separades que conformen aquest cas o, fins i tot, que la instrucció acabi deparant alguna darrera sorpresa judicial.

Fins a la data, Álvarez ja ha aixecat el secret de sumari de dues peces, la 2 i la 8, relacionades amb els encàrrecs a l’arquitecte Jorge Basteteza. Sembla, doncs, que el cas Innova cada cop s’apropa més a l’hora de la veritat, en la qual la instrucció haurà finalitzat completament i els imputats podran conèixer la magnitud processal a la qual s’enfrontaran. Amb aquest reportatge Reusdigital.cat recupera les principals claus d’un procés que ja afecta a mig centenar d’imputats entre polítics, càrrecs de confiança i tècnics i que ha sacsejat la política nacional i, especialment, la de les comarques del sud de Catalunya.

L’origen

La primera empresa municipal de Reus, l’hospital de Sant Joan, es va constituir el 1987. La fórmula de la societat anònima municipal (SAM) volia establir una gestió professionalitzada d’aquest equipament, amb criteris empresarials en la relació cost/servei i comptant amb l’imprescindible concert del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Ben aviat, el model de les SAM’s es va estendre a la gestió d’un gran nombre de serveis, des de l’abastiment d’aigua als aparcaments municipals, cosa que va fer necessària replantejar la fórmula i dotar-la d’una coherència organitzativa. D’aquesta forma, va néixer Innova, el març de 2002. La constitució del hòlding municipal d’empreses va comptar amb el suport unànime dels cinc grups municipals presents al consistori reusenc, PSC, CiU, PP, ERC i ICV-EUiA. El pas pel hòlding del primer director -Ricard Massot, que havia estat lligat a la gerència d’Aigües de Reus- va ser fugaç i el 2004 Josep Prat –que havia estat vinculat a la gestió de l’hospital Sant Joan de Reus- va convertir-se en el nou director general del grup d’empreses reusenques.  A grans trets, el hòlding volia aprofitar-se dels avantatges del dret mercantil privat per poder endeutar-se i fer inversions.

Les successives transformacions

Per definició, el hòlding Innova suposava una nova aposta en el camí de la racionalització i optimització de recursos municipals. En el mandat municipal 2007-2011, el veto a l’entrada al consell d’administració del regidor de la CORI -un singular Ariel Santamaria, alter ego d’un Elvis Presley a la reusenca- va començar a esquerdar la unanimitat al voltant d’aquesta eina de gestió. 

Posteriorment, el 2008 es crea l’Entitat Pública Empresarial Local Innova (EPEL Innova), que aplegava les empreses que tenien majoritàriament ingressos provinents de recursos públics i en la qual el regidor autoanomenat juantxi sí que aconsegueix entrar. Finalment, el 2010 Innova es transforma en societat anònima per, teòricament, reforçar els mecanismes de control de la gestió i facilitar l’entrada de consellers independents als òrgans de govern de l’entitat.

Multitud d’empreses municipals

Fins el 2011, Innova estava constituïda per una vintena de societats anònimes especialitzades en temes diversos. Les empreses que formaven part del grup a finals del passat mandat municipal eren les següents: Aparcaments i Mercats de Reus SAM; Aigües de Reus Empresa Municipal, SA; Gestió Ambiental i Abastament, SA; Sanejament Ambiental, SA; Gestió Urbanística Pública, SA; Gestió de Serveis Funeraris Reus, SA; Reus Desenvolupament Econòmic, SA; Hospital de Sant Joan de Reus, SAM; Gestió Comarcal Hospitalària, SA; Sagessa, Assistència Sanitària i Social, SA; Grup d’Atenció Primària de Salut, SA; Gestió Integral Sanitària i Assistencial, AIE; Centre MQ Reus, SA; Centre Oftalmològic de Reus, SL;  Ginsa, Serveis Integrals de Gestió, SA; Laboratori de Referència Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, SL; Imatge Mèdica Intercentres, SL; Reus Transport Públic, SA;  i Reus Esport i Lleure, SA.

L’inici del procés judicial

El gener de 2012, la CUP va presentar una denúncia a la fiscalia de l’Audiència Nacional per les incompatibilitats del president d’Innova, Josep Prat, amb altres càrrecs en empreses públiques i privades, entre els quals, la presidència de l’Institut Català de la Salut (ICS) i la vicepresidència d'USP, un dels majors grups sanitaris privats d'Espanya. Com a conseqüència de les pressions exercides, Prat va dimitir com a director general d’INNOVA i USP, i, malgrat que inicialment es va mantenir com a president de l’ICS, també va deixar aquest càrrec.

La denúncia va anar seguida d’una altra interposada per la formació Ara Reus -de la qual en formen part Jordi Cervera i Misericòrdia Fargas, consellers a la vegada del mateix hòlding municipal- contra el mateix Prat i Carles Manté, exdirector del CatSalut i expresident de Shirota, als qui acusaven de presumpta estafa, apropiació indeguda i malversació de fons públics.

A partir de la dimissió de la persona que havia pilotat la nau del hòlding d’empreses reusenc durant 8 anys, la taca d’oli territorial i política del cas Innova no ha parat de créixer i ha traspassat, fins i tot, les fronteres del municipi. Malgrat que la majoria de les peces es troba actualment sota secret de sumari, les informacions parcials que s’han fet públiques han encès totes les alarmes sobre els presumptes mal usos que podrien haver-se donat en la gestió d’aquest hòlding.

Les factures de Manté i Shirota, les peces principals

La peça principal de cas Innova fa referència els pagaments que el hòlding municipal presidit per Josep Prat va fer a Carles Manté, exdirector del CatSalut i expresident de Shirota, entre 2003 i 2007, en concepte de tasques de consultoria a la seva empresa i la de la seva dona, CCM Estratègies i Salut, uns treballs que presumptament mai es van fer. Es van generar factures en quatre anys que ascendien a un import de 720.000 euros sense IVA. Al febrer de 2013, la Guàrdia Civil va escorcollar el domicili de Prat, a Tarragona, i el de Manté, a Mataró, i va detenir-los per malversació de fons. Aquesta peça continua sota secret de sumari i el ministeri d'Hisenda ja ha qualificat "d'il·legals" els pagaments de Prat a Manté.

El nom del descobridor dels aliments probiòtics, el japonès Minoru Shirota, va servir per batejar un dels projectes que s’ha demostrat més polèmic de l’entramat d’Innova. Nascut d’un projecte CENIT (Consorcios Estratégicos Nacionales de Investigación Tecnológica del Ministeri d’Indústria), Shirota Functional Foods SL (SFF) es va crear com a una societat mixta encarregada de fer propostes innovadores en l’àmbit alimentari a partir de la fruita seca.

L’empresa, però, s’ha acabat convertint en un veritable maldecap pels membres del govern anterior (PSC, ERC i ICV-EUiA) que van votar la concessió d’un aval de 3,2 milions d’euros pel projecte, però també per altres responsables polítics de l’actual govern com la segona tinent d’alcalde, Teresa Gomis (CiU), que està imputada per la dissolució de l’empresa. Entre d’altres professionals de prestigi hi havia l’exrector de la URV, Lluís Arola, fitxat per dirigir el projecte científic de la que es venia com a empresa innovadora i que ha estat imputat en la causa.

Els passos que han portat al jutjat a l’equip de govern al complet de l’alcalde Lluís Miquel Pérez comencen en el consell d’administració d’Innova del 30 de març de 2007 quan es decideix la participació del hòlding en una empresa mixta de la qual l’Ajuntament de Reus no tenia la majoria del capital, únicament un 45,8%, via l’hòlding i l’hospital Sant Joan de Reus. L’empresa privada Morella Nuts, la URV i Tecnoparc completaven l’accionariat de l’empresa. Malgrat no tenir majoria a la societat, el consell d’administració d’Innova va autoritzar un aval del 100% del crèdit, acord que el 29 de febrer de 2008 els regidors de govern van ratificar en la junta general del plenari municipal. Dos anys després, el 19 de febrer de 2010 el mateix consell d’administració va acordar convertir en préstec participatiu l’aval d’Innova de 3 milions d’euros. 

Malgrat que l’abril de 2010 l’empresa inaugurava unes instal·lacions pioneres a l’Estat espanyol a l’àrea del Tecnoparc de Reusm amb el missatge que Shirota representava un nou camí en I+D, l’explosió del cas Innova ben aviat va suposar la tomba d’un projecte empresarial discutible des del vessant públic, i que va acabar amb la dissolució de l’empresa.

Innova traspassa fronteres

El secret de sumari que es manté en la majoria de les peces del macrocas fa difícil establir quines proves i acusacions estan actualment fonamentades i si és possible que es puguin derivar noves investigacions de la informació instruïda fins a la data. No obstant això, a ningú se li escapa que hi ha un tema recorrent en tota la instrucció del cas: la implicació de diferents responsables i gestors del món de la sanitat del país. Deixant de banda Prat, que compatibilitzava responsabilitats públiques i privades en aquest terreny, la confirmació d’aquesta connexió és la imputació de persones com Carles Manté, Jorge Basteteza i Bernando Coslado, cadascú imputat en diferents peces d’aquest cas.

Concretament, l’antic gerent d’infraestructures de l’àrea de Patrimoni del Servei Català de la Salut, Jorge Batesteza, està imputat a la número 2. Se l’acusa de blanqueig per cobrar 387.000 injustificats per tasques d’assessorament tècnic a Sagessa, societat inclosa al hòlding d’Innova en les obres de construcció del nou Hospital de Sant Joan, entre els anys 2007 i 2010. Aquesta és precisament una de les peces separades sobre la qual s’ha aixecat el secret de sumari.

La tercera i la quarta peces secretes estan també relacionades amb el món sanitari local. La tercera afecta a l’hospital de Sant Joan de Reus i presumptament podria trobar irregularitats en els tributs i les contractacions d’aquest centre sanitari reusenc, mentre que la quarta es relaciona amb el Centre MQ Reus, un altre centre sanitari de la ciutat, que presumptament podria haver representat pagaments o incompatibilitats en la gestió. El jutge també ha requerit informació a l'Hospital de la Santa Creu de Jesús de Tortosa.

La cinquena peça estaria investigant si el nomenament de Prat i la compaginació de càrrecs públics i privats era ajustada a dret o va incórrer en incompatibilitats de les quals es podrien derivar algun delicte.

Carles Manté, imputat pel tema de les factures, també ho és de la sisena peça separada d'Innova, perquè en el registre realitzat per la Guàrdia Civil al seu domicili, el 27 de febrer de 2013, es va trobar informació que apuntaria a que pogués estar coaccionant l’alcalde de Reus Carles Pellicer i la segona tinent d’alcalde, Teresa Gomis. El seu objectiu seria aconseguir d'ells actuacions en defensa dels interessos d'alguns imputats en aquestes diligències prèvies. Algunes fonts apunten a que els indicis trobats fins a la data farien difícil que aquesta peça acabés essent jutjada als tribunals.

D’altra banda, la peça número set del macrocas té com a protagonista el president d’ambulàncies Baix Ebre, Bernardo Coslado, que hauria pagat, com a mínim, 4.915,88 euros per influir en el concurs de públic d’adjudicació del servei d’ambulàncies quan Prat era encara president de l’ICS. Aquest pagament s’hauria fet a través de l’empresa Wanplais SL, dedicada a activitats immobiliàries, la prestació de serveis administratius i comptables, l'explotació i el comerç de productes agrícoles, i en la qual els quatre fills de Prat havien ocupat càrrecs en els darrers anys.

Una de les peces que ha aixecat més cua és la vuit per possibles irregularitats en l'adjudicació, la construcció i la posada en marxa del CAR de Vila-seca al 2006, per part de Jorge Basteteza. L’obra, que va costar 11,2 milions d'euros, ha implicat també la imputació de set membres de l’equip de govern del municipi tarragoní, entre els quals, l’encara alcalde i president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet.

La complexitat de les peces obertes fins a la data i el gran nombre d’actors implicats fa difícil saber si a partir de la instrucció realitzada es trobaran nous indicis que generin noves peces o ampliïn les actualment obertes.  

Nova desfilada d'imputats en les properes setmanes

La reincorporació a la feina del jutge Diego Álvarez de Juan es preveu poc plàcida. La previsió és que a principis de la setmana vinent l'Audiència Provincial resolgui el recurs presentat per Josep Poblet i la resta de regidors vila-secans per a que la peça es traslladi al jutjat de Tarragona, demarcació en la qual s’inclouria Vila-seca.

Pel que fa la peça separada segona, de la que s'ha aixecat el secret de sumari, el proper 16 i 17 de setembre estan previstes les declaracions de l’exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez; de l’exdirectora economicofinancera d’Innova, Ester Ventura; de la secretària d’Innova, Natàlia Torrell; l’exdirector d’obres i projectes d'Innova, José Vicente Gómez Rebollo i Sergi Luqui, d’Euroconsults. Tots ells han estat, recentment, imputats en aquesta peça on fins ara els principals encausats eren Prat i Batesteza.

D’altra banda, a hores d'ara el jutjat resta pendent del dipòsit de les fiances corresponents als imputats de les peces 2 i 8. Això representa que Prat i Batesteza haurien de fer front a una fiança d'1,5 milions d'euros per cap o recórrer la decisió judicial, cosa que podria passar en els propers dies. Pel que fa a la peça 8, Batesteza i els membres del consistori vila-secà amb el seu alcalde, Josep Poblet, també hauran de fer front a 280.000 euros de fiança tot i que, actualment, l'Audiència Provincial està pendent de la resolució sobre el tribunal que ha de dirimir aquest tema judicialment.

L’estat judicial del cas

Hores d’ara, el cas Innova sembla no tenir aturador: acumula quaranta-vuit imputacions i vuit peces separades que s'investiguen sota secret de sumari, mentre que s’ha aixecat part del secret de sumari en el cas dels pagaments irregulars de CCM Estratègies i Salut. De les paraules del sumari se'n deriva que l'exdirector d'Innova, Josep Prat, Manté i Batesteza, s'haurien conxorxat per donar una única versió dels fets investigats, el que suposaria uns delictes addicionals als que ja se'ls acusa de falsificació de documents i estafa processal.

El procés ha anat dilatant-se en el temps perquè s’han anat acumulant peces derivades de la pròpia investigació. El titular del jutjat número 3, Guillermo Peral, qui va començar a instruir el cas, ha renunciat finalment a la seva plaça i romandrà al Jutjat de Tarragona, després de traslladar-s’hi fa un any. Aquest fet implica la propera convocatòria d’un concurs per cobrir-la. Diego Álvarez de Juan, substitut de Toral, segueix sent l’actual principal magistrat de les diligències, i recentment ha comptat amb el reforç del jutge Fernández Mata. Sembla bastant probable que la majoria de les peces investigades acabin jutjant-se, davant l’elevat temps d’investigació que ha dut a terme el magistrat principal. En aquest sentit, l’Ajuntament de Reus ha sol·licitat que Innova sigui sotmès al veredicte d’un jurat popular, a través d'un escrit presentat al Jutjat d'Instrucció número 3 de Reus.

La reestructuració del govern municipal

L’Ajuntament va aprovar el 31 de març la reestructuració del hòlding, amb els vots dels partits que integren el govern municipal, CiU i PP, i Ara Reus, de l’oposició.

Aquest fet implica, a la pràctica, que EPEL Innova desaparegui i es dugui a terme una reestructuració del conglomerat empresarial, passant de deu a quatre societats. La decisió, però, ha estat condicionada per la nova llei de racionalització de l'Estat espanyol (LARSAL), que contempla que els ajuntaments amb una ràtio d'endeutament elevat no puguin tenir accés al crèdit i corren el perill de perdre competències que no són pròpies i que han estat delegades per la Generalitat, en matèria d'educació, benestar social, sanitat o consum.

L'acord entre el govern municipal i Ara Reus contempla la creació de tres empreses, Reus Serveis Municipals, que inclourà Aremsa i Gesfursa; Reus Transport Públic, i Reus Esport i Lleure. A banda, es mantindrà el Grup Salut. Amb aquest aprimament, el consistori passaria del 134% a un 80% de la ràtio d'endeutament i obtindria una major capacitat financera per demanar crèdits, oferir serveis o invertir els romanents de tresoreria en projectes propis.

En aquest nou entramat queda a l’aire el futur de Redessa, societat depenent de Reus Serveis Municipals, que gestiona la Fira de Reus i va estrenar instal·lacions al 2010. El crèdit que es va demanar per finançar el nou complex s’ha de retornar amb el cànon anual de Metrovacesa, l’adjudicatària del nou centre comercial, un fet que, a priori, s’hauria de dur a terme tot i els problemes de tresoreria que han mantingut el projecte encallat fins ara.

Un altre canvi significatiu és el finançament entre empreses. Fins ara, les societats d’Innova que no podien fer front als deutes amb els seus propis ingressos havien de dependre del 'cash pooling' o caixa única, que es nodria dels excedents de caixa de cadascuna de les societats. Aquest sistema, però, implicava que les no deficitàries deixaven de fer front a les seves obligacions de gestió, com pagar a proveïdors, l'IVA, les nòmines o la Seguretat Social, per a sufragar el deute de les deficitàries.

Un desequilibri a la balança que posava en el punt de mira la viabilitat i la gestió de determinades empreses, i comprometia el destí de les inversions de les més rendibles. Amb el nou sistema, el ‘Cash Pooling’ queda, a la pràctica, oficialitzat. La creació de les tres macroempreses, on cada una d’elles engloba societats amb activitats diverses, implicarà que aquelles societats del mateix grup que siguin deficitàries podran ser finançades amb les del mateix grup que aportin beneficis.

Les sorpreses d’Innova

Malgrat el seu passat històric i el seu actual pes comarcal, Reus no deixa de ser una ciutat relativament petita en la qual és fàcil tenir coneixença amb algun dels 48 imputats del cas Innova, especialment si es té en compte que no només es troba imputat l’anterior alcalde, Lluis Miquel Pérez, sinó també l’equip de govern al complet entre els anys 2007 i 2011. La paradoxa és que el cas no només ha posat en dubte el darrer govern tripartit de Reus sinó que ha afectat també a l’actual govern per la dissolució de l’empresa Shirota Functional Foods.

El que ha estat una sorpresa inesperada és que la vuitena peça de la instrucció hagi afectat també els membres de la comissió de govern d’un altre ajuntament, el de Vila-seca, de signe polític totalment diferent al que tenia el consistori reusenc en el moment de decidir sobre l’aval a Shirota. A aquesta situació, se suma que el cas afecta a hores d’ara al mateix president de la Diputació de Tarragona i alhora alcalde de Vila-seca, Josep Poblet. Per una d’aquelles caramboles que té la vida, l’esposa de Poblet, Ester Ventura, també es troba imputada per delictes d’estafa i malversació en qualitat d’exdirectora economicofinancera d’Innova.

Ventura, a més, ha estat protagonista d’una de les errades estratègiques més importants de la defensa dels imputats. I és que la seva temptativa d’intentar esquivar la premsa li ha comportat ser acusada de desobediència per part del jutge en incomplir l’ordre per a que sortís per la porta principal, i no pas pel pàrquing com va acabar fent acompanyada de la seva advocada Olga Vázquez.