Cookie control
Dimarts, 16 de Juliol de 2019

Joan Ferraté, deu anys després

01 de Febrer de 2013, per Xavier Filella

Joan Ferraté i Soler va néixer a Reus el 1924 i morí a Barcelona el 12 de gener de 2003. Aquestes darreres setmanes l'hem pogut recordar a Reus en la sessió En Veu Alta que el Centre de Lectura li dedicà. Josep Murgades en va fer una brillant presentació subratllant que tota literatura està inspirada en la mateixa literatura i les actrius del col·lectiu En Veu Alta en llegiren alguns dels poemes inclosos al Catàleg General 1952-1981.

Entre el públic assistent Jaume Aguadé i el seu amic i company d'estudis al col•legi dels padres de la Sagrada Família, Xavier Amorós. Precisament ha estat Amorós qui ens ha donat més pistes de la formació dels germans Ferraté, dels seus estudis a Reus, de les seves estades al Mas del Picarany i també de la seva saga familiar, burgesa, empresarial. Gràcies a ell podem entendre l'alt nivell intel·lectual que assoliren el Joan i el Gabriel i la influència que irradiaven a la germana petita: l'Amàlia Ferraté. La major part de la seva formació la van rebre a casa seva i quan van arribar a l'escola ja amb nou o deu anys estaven molt més il·lustrats i preparats que els companys amb qui es trobarien. Podem conèixer una mica més de Joan i de Gabriel Ferrater repassant els llibres de memòries “Temps estranys” o llegint el darrer article que Xavier Amorós els va dedicar amb motiu del Seminari Gosar Poder que sobre Gabriel Ferrater es va celebrar l'any passat al Centre i que ha estat publicat al número 123 de les Edicions del Centre de Lectura: “El Ferrater i els Ferraté de Reus”.

Joan Ferraté va anar a estudiar a Barcelona i l'any 1953, es va llicenciar en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona, però les circumstàncies el portaren a exercir la docència primer a Cuba i finalment a Canadà, a la Universitat d'Alberta, on va donar classes de literatura espanyola i de literatura comparada fins que es va jubilar l'any 1985.

Durant anys va conrear la crítica literària, un camp on hi va fer una gran aportació, la traducció i la poesia. El seu ample coneixement de la literatura universal, lector contumaç, ell mateix deia que estava “podrit” de literatura, li permeté veure les coses des d'una perspectiva literària universal.

La seva producció poètica és la que va donar motiu a la lectura En Veu Alta d'alguns dels seus poemes aplegats al Catàleg General 1952-1981, sobre el qual l'any 1997 l'Associació d'Estudis Reusencs publicà un important estudi de Víctor Obiols: “Elements intertextuals en l'obra poètica de Joan Ferraté”.

Aquest passat mes de gener coincidint amb els deu anys de la seva mort s'han fet diverses activitats culturals al voltant de la seva figura i a la revista digital elnuvol.com, amb l'encapçalament “10 anys sense Joan Ferraté”, s'hi van publicar diversos articles de Salvador Oliva, Victor Obiols, Jordi Gràcia i Enric Blanes, Joan de Dios Monterde i Bernat Puigtobella que enriqueixen els estudis de la “jornada i evocació” que l'any 2004, amb motiu de la seva mort, va organitzar a Barcelona, amb la col"laboració de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus, l'Aula Carles Riba i la Residència d'Investigadors i on hi van participar: Carles Miralles, Víctor Obiols, Jordi Cornudella, Ramon Gomis, Francesc Parcerisas, Pep Vila, Laureà Bonet, Jordi Amat, Jordi Gràcia, Jordi Malé i Josep Murgades.

Amb la publicació de les actes d'aquesta jornada del 27 de febrer de 2004 dedicada a Joan Ferraté ens podem fer cabal de la importància i transcendència d'un personalitat com la de Joan Ferraté, no tan conegut en l'àmbit català com el seu germà Gabriel però d'un nivell intel·lectual universal.

Joan Ferraté va tornar a Reus el 28 de gener de 1987 amb motiu de la inauguració de l'Institut Gabriel Ferrater que porta el nom del seu germà.

Unes setmanes abans de morir, va manifestar que volia deixar una part de la seva biblioteca al Centre de Lectura, però l'acordada entrevista amb la delegació reusenca no va poder tenir lloc degut a la seva mort sobtada uns dies abans de la trobada prevista. Ara la deixa i documentació de Joan Ferraté està a cura de Jordi Cornudella, marmessor del seu llegat.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges