Divendres, 29 de Març de 2024

Jordi Folck: ‘Els llibres per a infants són un invent de les editorials’

12 d'Abril de 2014, per Enrique Canovaca
  • Jordi Folck

    Cedida

Què l’ha portat a escriure un llibre sobre la intolerància social?  No creu que precisament els nens son els membres més tolerants de la nostra societat?

En temps conflictius com els actuals, de crisi social i econòmica passa desapercebut, sovint el món dels infants. Els adults creuen que, ocupats com estan en el seu horari escolar, amb deures, horaris, exàmens i vacances programades ho tenen tot resolt, que a ells no els arriba la remor de la tempesta. Però en aquest microcosmos, una reproducció del món dels adults en petit, es produeixen les mateixes oscil.lacions i, de vegades, més ferèstegues. Els éssers més creatius del món –escolteu a Ken Robinson-  són els infants i també els més expressius. En aquesta rauxa de vitalitat poden arribar a ser cruels. Han heretat patrons de conducta i una veu, que no es pròpia, de casa seva  i reprodueixen esquemes ja vistos.  El rebuig per aquell infant que és diferent, que procedeix de Romania,  de Bulgària o del Marroc, per aquell noiet rodanxó o, fins i tot, per l’estudiós, per tot aquell que no respon als cànons prefabricats, és evident en qualsevol escola per molt que els docents realitzin un treball memorable d’educació en la convivència. 

La història d’un infant de deu anys que arriba de Polònia a una escola catalana i que, essent zombi, serà rebutjat, perseguit, especialment per un company i finalment expulsat de la comunitat és una paràbola, una faula sobre els perills de la intolerància que passen sovint desapercebuts. Els infants, com a grans actors –el sistema educatiu encara no els ha tallat les ales- son capaços d’una subtilesa, d’una retòrica pròpia. Certament els infants són esponges i encara més, per aquesta raó cal educar-los en la consciència de la seva igualtat i de la no diferència.

Què ha de tenir un llibre infantil per a agradar als nens?

Un bon llibre no ha d’agradar només als nens sinó als adults. La literatura és bona o és dolenta però és literatura. Els llibres per a infants són un invent de les editorials per encaixar-los en col·leccions què han de llegir els uns o els altres. Un bon llibre ha de ser gaudit en família i perquè sigui així ha de respectar l’edat lectora i els nivells de coneixement del més petit però alhora oferint un subtext, un “entre línies” que enriqueixi a l’adult. Quins ingredients necessitaria un llibre per a agradar: un ús intel·ligent i ric del llenguatge, una trama innovadora, original, no previsible, un bon sentit del ritme, la capacitat de despertar emocions, d’ensenyar, d’educar, d’entretenir, de divertir, de provocar al pensament, de fer acréixer al lector i que, en enllestir el llibre et quedi amb ganes de continuar... amb un altre llibre. La biografia personal de cadascú es limita a sis o vuit llibres com a molt, llibres que van marcar la seva infantesa. Aquests sis o vuit llibres podrien correspondre’s a aquest cànon.

Què en pensa del moment que es viu a nivell cultural al Camp de Tarragona?

Visc a cavall entre Barcelona i Reus i gaudeixo, per raons obvies, més de la cultura barcelonina però me n’adono que Reus, que va ser la segona ciutat més important de Catalunya, viu en decliu en el terreny cultural. Una ciutat rica en associacionisme, en colles, en penyes, en institucions, en centres educatius, en biblioteques i, allò més important, en idees, viu un període llarg de hibernació de la qual sembla no voler despertar. A la ciutat es segueix el programa d’actes elaborat des de fa anys i no s’ha innovat. No és una qüestió econòmica per molts que les arques municipals de l’Ajuntament de Reus hagin estat saquejades per l’anterior equip de govern. És una qüestió de voluntat i de coneixement. Els polítics locals acostumen a envoltar-se de persones mediocres que no els facin ombra i el resultat és una cultura paupèrrima on el borni és el Rei. I no passaria res, en allò de benvingudes les diferències però el borni també necessita intel·ligència per governar. 

Els tres darrers anys els governants locals i nacionals estan fent el ridícul – la monstruositat de Wert és visible als quatre punts cardinals- incapaços d’endevinar que la cultura forma part de la nostra identitat,  que ens enriqueix, que l’expressió artística o expressió dels sentits ens humanitza i que sense cultura –ens volen callats i estúpids- serem baligues balagues sense opinió, sense fons ni referents, sense futur. Acabarem essent tots teleadictes de programes brossa en un món infeliç curull d’estúpids feliços. Falten líders, persones amb alta resolució, amb intel·ligències múltiples (veure Howard Gardner)  vocació de servei públic i amb idees. Quan un reusenc sense estudis ha assolit la presidència del Parlament durant vuit anys, com aquell film del Peter Sellers Bienvenido Mister Chance on un jardiner que es projectava com a president dels EEUU, vol dir molt de la societat que ens envolta. Intolerància social? Zero! Intolerància Política?...

Si vostè fes un anunci per promocionar la lectura, què no hi podria faltar?

Curiosament amb els meus alumnes de la Escola Superior de Relacions Públiques de la UB hem fet diverses campanyes sobre la promoció de la lectura, encara no publicitades. I en totes elles  hi havia conceptes com el creixement personal, la cultura, la creativitat però també la diversió, la felicitat. La lectura comença a ésser la ventafocs de la cultura. Baixen els índexs lectors per la immersió en la cultura de la imatge, el govern de la pantalla. No són contraris i sí coexisteixen pacíficament. Però el flaire del paper, de la tinta, el tacte, la rugositat no són intercanviables. Allò més important és llegir, més enllà del suport.

La meva campanya pel foment de la lectura inclouria diversos fronts. El primer: qui llegeix registra automàticament les paraules i comet menys errades ortogràfiques. Una persona amb errades no podrà integrar-se al món professional. Tard o d’hora serà descoberta la seva impostura. El darrer i no menys important. En un estudi a una universitat francesa amb lectors i no lectors d’avançada edat aquells que no havien llegit regularment a la seva vida havien presentat una senilitat prematura, entre altres efectes laterals. Ho va dir el filòsof José Antonio Marina, autor, entre d’altres de Teoría de la Inteligecia Creadora: “els llibres s’haurien de vendre en farmàcies” Per tant.. no llegeixes? Tindràs, possiblement, una vellesa miserable.

Com i on passarà la diada?

En aquest moment encara no sé si seré a Mèxic DF rodant un espot d’una asseguradora –la meva booker m’està gestionant un anunci publicitari de protagonista allà-  o si finalment no serà possible i per tant estaria a Barcelona signant el meu darrer llibre. Si és així acceptaré la proposta de la Biblioteca Xavier Amorós per fer una xerrada als escolars a primera hora del matí.

Quin llibre recomana per Sant Jordi?

La utilitat de l’inútil, de Nuccio Ordine als Quaderns Crema/Acantilado , una dissecció brillant sobre la necessitat de la cultura i sobre el pobre paper que juguen avui les universitats rebutjant el component humanístic i tractant els alumnes com a clients i no pas com a estudiants. També recomano el meu, Ningú no és un zombi, per a tota la familia.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Garcia un Reusense  12 d'Abril de 2014

Los politicos Reusenses

Los politicos Reusenses tendrian que leer este articulo

Mònica Bofarull  12 d'Abril de 2014

joves per sempre

Bon dia Jordi
estic totalment d'acord amb en què els llibres s'haurien de vendre a les farmàcies.

Bona Pasqua