Josep Maria Cots: 'Cal aconseguir que la gent s'impliqui de nou en la vinya'

Són una cooperativa centenària, amb més de 350 socis. Quina és la seva filosofia?

Josep Maria Cots: És tan senzilla com fer un treball cooperativista. Què no es malentengui, perquè cooperativa no vol dir un model de negoci d'un altre món. Al cap i a la fi és una empresa, amb unes característiques, i has de treballar donant resultats.

L'evolució del raïm cap al vi es fa de forma cooperativista, tot fixant un preu, perquè al soci li surti a compte cultivar les terres. Es tracta d'un fet complicat en el moment que vivim, però és la nostra feina.

No parlem només de productors de raïm, sinó que són petits propietaris.

JMC: Exacte. Si no hi ha un benefici per al soci de la cooperativa, no serveix de res. Els resultats els has de donar al propietari, que és el pagès. Si això no arriba, la cooperativa s'ha de plantejar la continuïtat o replantejar-se canvis perquè l'empresa sigui viable. Ni més ni menys que qualsevol negoci.

El conreu de terres és cada cop més complicat...

JMC: El perquè és molt senzill. La rendibilitat de cultivar les terres i el producte ha provocat que molta gent busqués solucions cap a altres sectors de la indústria. Aquí s'ha produït un xoc en un moment que no hi ha feina, s'ha d'aconseguir tornar a implicar la gent en el món de la vinya. Les terres cal que tinguin una continuïtat, i aquest és un dels reptes de la Cooperativa. La gent que tenim una edat hem d'anar deixant el cultiu i ho hem de passar a altres persones, directe o indirectament. Si no és així, l'empresa no té sentit.

Troben resposta en aquest repte?

JMC: És complicat. Costa de trobar. Molta gent encara no s'adona de les alternatives. S'han passat situacions més complicades que ara i s'ha seguit. Hi haurà solucions. Creiem en el model, però no som nosaltres sols els que l'hem de desenvolupar. Molta gent s'ha implicat en el sector d'una forma assalariada, i això és una continuïtat bona però relativa. La millor forma és un treball autònom i directe, perquè la cooperativa pugui seguir. Es comencen a trobar models, però lentament.

Com ha notat la Cooperativa la situació de crisi?

JMC: Qui digui que no s'ha notat està mentint. La Cooperativa té la seva diversitat de terres amb diferents productes, i cada finca pot derivar amb un tipus de vi, i aquí és on podem jugar una carta molt àmplia. Tot i això, els millors vins de la Cooperativa costen més d'entrar al mercat.

La línia del Priorat-Monsant és fer un producte a un preu assequible, i no produir milions i milions de litres. L'aposta de la comarca és complicada, però de moment hi som, que ja és important.

Podem dir que la qualitat dels vins de la Cooperativa es basa en la matèria primera dels pagesos de la zona?

Xavier Domènech: Sí, totalment. El 95% de la qualitat dels nostres vins ve de la matèria primera dels nostres associats. Miracles no en sabem fer. Tenim la sort que un dels grans avantatges és que els nosaltres productors són grans coneixedors de les propietats del camp. Això ens dóna un bagatge en l'àmbit de qualitat que no tenen altres zones de l'entorn.

Quina quantitat d'ampolles de vi generen al cap de l'any?

XD: Unes 750.000.

En la situació actual de mercat, l'exportació és un dels factors a destacar?

XD: Sí. Nosaltres ja fa anys que considerem exportació com un eix important. Tot i què pensem que el nostre mercat és Catalunya.

Si marxem de Catalunya, quins són els països on tenen més sortida els seus vins?

XD: Principalment està centrat en tres zones: Estats Units i Canadà, el centre d'Europa i Àsia.

I quina resposta tenen en l'entorn internacional?

XD: Molts dels valors que argumentem a Catalunya, fora no serveixen. No és senzill explicar-li a un nord-americà. Quan sortim, el nostre bagatge és la puntuació de les guies internacionals, tot i que intentem explicar d'on som i d'on venim. Per raons culturals i tradicionals costa molt implementar aquests valors.

Pel que fa a venda d'ampolles. Han buscat alternatives per incrementar les vendes?

XD: La crisi ens ha afectat, però no és un motiu que ens hagi fet reflexionar. Vivim al marge, som petits productors, però si t'espaviles, pots evolucionar. Hem fet una reflexió de com volem la Cooperativa d'aquí a uns anys, perquè la comarca està canviant. És el debat en el qual estem oberts.

Fa molt de temps que convivim en la crisi al món agrícola, per desgràcia, però no deixa de ser una excusa més, malgrat que és més complicat vendre. El problema és veure que volem ser d'aquí a uns anys com a eix vertebrador de la comarca.

Quin futur li veuen a la Cooperativa?

JMC: És una alternativa perquè molta gent segueixi en el sector. Per nosaltres això ha de ser en un futur imminent. A més, es poden trobar noves fórmules de cultiu de terres, per exemple. La formulació que més ens interessa és la implicació directa, gent que podria continuar però que encara no s'ha posicionat.

Fa unes setmanes van ser seleccionats per participar en la ruta europea de cooperatives Cooprute, què significa per vostès?

XD: Moltes coses. Primer significa un treball de fons, des de fa gairebé set anys. És una ruta europea que intenta fer turisme visitant atractius culturals a través de cooperatives. Això ens dóna una projecció europea molt important, d'un eix com l'enoturisme, i poder fer arribar el nostre missatge. A més, tenim un edifici que és preciós, i un valor cultural i una tradició amb el vi que hem de saber transmetre.

Hi ha una primera fase que és crear una sèrie de rutes i promocionar-les a través d'un web. I una segona, l'any que ve, per poder potenciar el producte i millorar-lo a través d'ajudes europees. Això és el més important, perquè encara podem oferir més coses, però a escala de pressupost anem molt justos. Nosaltres sols no som capaços.

També han optat per diverses propostes al voltant de l'enoturisme durant l'estiu.

JMC: Sí, ja tenim una història amb el tema enoturístic. Durant aquests mesos vam considerar que s'havia d'aprofitar l'estiu. Hi ha unes visites que es fan als vespres, acompanyades d'un maridatge amb diversos vins. És una altra forma d'atreure gent.

Cadascú deriva cap on creu. No hem de copiar models, hem d'oferir alguna cosa nova. La visita al celler està molt definida i totes són iguals. Nosaltres vam proposar un atractiu diferent i funciona, i has d'apostar per això. Cal oferir coses diferents i innovar, no copiar, perquè és el que la gent vol.

Ètim ha rebut diversos guardons en els darrers anys. El podem considerar el producte estàndard de la Cooperativa?

XD: Sí, evidentment. Ètim des de la primera proposta comercial ha estat l'eix vertebrador dels nostres vins, el nostre referent. Intentem mostrar el que som capaços de fer. Ètim no destaca amb grans guardons però ho fa amb la regularitat d'aquests. No tenim vins molt cars, però en conjunt la relació entre qualitat i preu és una de les millors línies al panorama internacional dels vins.

Quan parlem d'Ètim és complicat triar-ne un.

XD: Sí, és la intenció. Volem que al final es conegui a la Cooperativa per la qualitat i el preu dels productes. Quan provis un Ètim, s'ha de relacionar amb la Cooperativa, Falset i el Montsant. Tot i així, cal fer una diversitat que es pugui identificar amb tots els gustos del consumidor.

Tampoc ens hem d'oblidar del Castell de Falset.

XD: Exacte, és l'altra línia. Ha estat un vi tradicional, amb el qual ens hem sentit identificats amb el que expressa. Són vins molt més clàssics que l'Ètim. Estem intentant rellançar-los amb una nova gamma, amb un missatge històric. Hem estat agosarats i hem fet un cupatge diferent, més trencador.

La Guía Peñín 2014 qualifica cinc vins de la Cooperativa com excel·lents. Reconeixements d'aquest tipus són importants?

XD: Ho són molt. És molt més difícil tenir un reconeixement alt a molts vins que no pas a un de sol. Aconseguir un vi d'una gran puntuació és relativament senzill, però és complicat que tota la gamma sigui reconeguda, i no només un any. La guia ens reconeix des de fa nou anys. Això et demostra una visió molt clara del que vol l'empresa, que destaqui a nivell global.

Una de les filosofies de la Cooperativa és tenir una gamma molt equilibrada.

XD: Sí. Al final aquesta és la nostra idea. Nosaltres dediquem gairebé el mateix esforç per vins de gamma alta i baixa. El client sempre ha d'estar satisfet. No fem distincions. Sempre intentem fer-lo de la millor manera que sabem.

Crear la DO Monsant, històricament, va ser una evolució important per la seva denominació d'orígen?

JMC: Sí, molt important. No et senties identificat. Fa anys la primera lluita era entrar a la DO Priorat, amb un potencial molt gran. Posteriorment vam decidir crear una personalitat pròpia. Amb tots els respectes per als vins de la DO Tarragona, els nostres són una altra història. Els vins de cada comarca, i fins i tot finques i pobles, són diferents.

Va ser una aposta per buscar una identificació pròpia que donés una un valor propi als teus vins, una proposta decisiva i amb un bon treball.

Quin futur auguren a la DO Montsant i comarca?

JMC: Això t'ho has de mirar com el futur de la comarca. No podem pretendre portar grans indústries, és clar. És una comarca on tenim uns valors i els hem d'utilitzar. Com? Espavilant-nos. Cal desenvolupar aquests valors i treure'n un rendiment que faci que la gent es mantingui al Priorat.

Quan els ciutadans venen a la comarca queden sorpresos de com és i de la preservació natural que té, però mantenint una personalitat i ensenyant uns valors que tens i no els vols destruir. És gairebé l'única alternativa que té el Priorat, per als altres no cal lluitar.