Dijous, 13 de Desembre de 2018

La Banca Vilella, un exemple més de la força de la nostra ciutat

Cent anys de negoci bancari a Reus

27 de Gener de 2013, per Jordi Garcia Arnau
  • Antic document de la Banca Vilella

    todocoleccion.net

  • Antiga seu de la Banca Vilella

    Jordi Garcia

Després de dedicar un espai al Banc de Reus, hem cregut convenient parlar d'una altra banca de la nostra ciutat: la Banca Vilella. Una entitat financera desapareguda fa menys de 50 anys però que va néixer el 1866 amb el nom de 'Vilella Hermanos' i que va acabar sent absorbida pel Banc de Biscaia, el 1969.

Com s'apuntat, aquesta entitat va néixer amb el nom de 'Vilella Hermanos', dins d'un conglomerat d'empreses que incloien la fruita seca i les farines. Ben aviat, el 1874, canviaria de nom i passaria a anomenar-se 'Juan Vilella y Compañía'. Amb el pas d'una nova generación es fixaria un nou nom, 'Juan Vilella, Sociedad en Comandita' (1899) reforçant la secció bancària de l'empresa familiar.

Però l'impuls més important va arribar amb la nova generació que es va fer càrrec de l'empresa, els germans Joan i Gaietà que de nou canvien la denominació de l'entitat per anomenar-la 'Juan y Cayetano, Sociedad en Comandita' a l'any 1926. La nova direcció de l'empresa va entrar en el negoci de la importació i refinat de petrolis amb el nom de 'La Pennsylvania' i van fundar la 'Companyia Reusense de Automobiles La Hispania', tal com recorda Francesc Gras en el seu llibre 'Records de Reus' (2009). Per la seva banda, Gaietà Vilella va entrar en política i va ser escollit el 1933 diputat a Madrid per la Lliga Regionalista Catalana.

La denominació de 'Banca Vilella SA' no arriba fins el 1949 i coincideix amb el moment en que l'empresa familiar separa el negoci bancari de la resta d'activitats empresarials de la família. L'entitat es consolida fent de la defensa de l'economia agrícola i industrial de l'àrea d'influència de Reus, el punt sobre el que pivotaria l'activitat de la Banca Vilella. Un any més tard, al juny de 1950 la banca decideix adquirir l'immoble del carrer Llovera 50-52 per tal d'instal•lar-hi la seu central de la banca, deixant el local que fins aquell moment ocupaven al carrer del Doctor Robert, cantonada amb el carrer de La Selva del Camp. En l'actualitat, la seu de la Banca del carrer LLovera l'ocupen els Serveis Territorials de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya

L'entitat reusenca estava plenament consolidada i ho demostra el seu ritme de creixement. Segons indica un article de La Vanguradia de 1966, destaca l'augment d'operacions de l'entitat durant el 1965 en que va créixer un 26,05% i un increment del passiu dels clients del 22,29% en relació a l'exercici de 1964. Aquestes xifres tan positives van animar a la direcció de la banca a obrir sucursals; la primera a Barcelona l'any 1961, més tard a Lleida el 1965 i a Salt (Gironès) el 1967, així com una nova agència urbana dins de Reus. Durant el segon pla d'expansió també es van obrir oficines a Vila-seca, Cambrils, Gandesa i Riba-roja d'Ebre. Però a més l'ampliació de la xarxa d'oficines a les quatre demarcacions catalanes, la Banca Vilella no va deixar de banda les innovacions tecnològiques i va adquirir "un moderno equipo electrònico de teleproceso NCR-315" tal i com indica La Vanguardia del 13 de gener de 1968, per situar-se a primera línia.

Més enllà del negoci financer, la Banca Vilella també va tenir una vocació cultural i al 1965 es va acordar amb l'Associació d'Estudis de Reus que els accionistes de la banca rebessin paulatinament el 35 volums de la col·lecció 'Rosa de Reus' en els que es tractava la història i els personatges més importants de la nostra ciutat. Tot i aquestes bones notícies l'entitat també va haver de lamentar la mort de Gaietà Vilella el 1966 en plena fase d'expansió de la banca.

El 31 d'octubre de 1969 es signava l'absorció la xarxa d'oficines de la Banca Vilella a Catalunya per part del Banc de Biscaia, d'aquesta manera el banc vasc va aconseguir ampliar de manera considerable la seva implantació a Catalunya. Tot i així l'absorció "de facto" es va produïr un any abans coincidint amb una onada d'absorcions de la petita banca catalana que també es va endur per endavant el Banc de Foment de Girona, el Banc de Mataró, el Banc de Tortosa, el Banc Comercial de Terrassa i el Banc de Valls, en el que va provocar un nou enfonsament del sistema financer català tal i com havia passat a inicis dels anys 30 amb la desaparició del Banc de Barcelona i del Banc de Reus, absorbit primer pel Banc de Catalunya i després pel Banc Hispano Colonial que alhora també van desaparèixer.

Però la bona salut de la Banca Vilella va fer que el Banc de Biscaia hagués de pagar 22 vegades el valor nominal de les accions per poder-se fer amb el control de la banca reusenca. En l'actualitat el Banc de Vizcaya forma part del grup BBVA.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

banca vilella reus

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges