El 1785 es calcula el sondeig del mar i es fan els plànols del canal pel mestre d'obres del rei Carles IV, Juan Soler Fameca. El mariscal Francisco Requena seria el director de les obres. En data 3 de juliol de 1785, en les obres per documentació trobem el baró La Linde, anomenat Manuel Antonio de Teran Baron de la Linde, comptador de l'exèrcit al Principat i que, des de Barcelona, està continuament al corrent del projecte i, és qui fa avinent amb escrit a Soler Faneca que adreci plànols a Floridablanca. En la supervisió del projecte va intervenir, entre d’altres, el comerciant de vins d'origen francès i resident a Reus, Joan Larrard.
El cas és que, en data 28 de juny de1790 s'inicien les obres de reconstrucció del port modern de Tarragona i es desautoritza la construcció del canal de Reus a Salou. Pere Sunyer Aulès, fabricant de teixits de seda, el 1791 no defalleix i és el mateix que havia estat recolzat pel municipi i qui havia fet petició al govern per obrir el canal, però es trobaria amb la negativa, com hem dit, del marquès de Floridablanca que en aquell anys s'havia declarat enemic de França. Floridablanca, és qui havia fet un cens en el qual fixava a Reus 14.440 habitants i Tarragona amb 8.541. Floridablanca cau, però, del govern el 1792.
Sunyer intentarà, a través d'una amistat, treballar la relació amb Godoy. A aquest, el 10 d’abril de 1792, se li havia fet una donació perpètua a ell i als seus successors i hereus, sense subjectar-se a recurs legal públic del que pertanyia, de fet, al rei. Es tractava de la "Dehesa" d’Alcúdia. Pere Sunyer, segons Luciano de Taxonera, ens diu que Godoy nomenat Manuel Godoy Álvarez de Faria ‘príncipe de la paz y Basano’ era home d’empenta i va avançar el canal d'Aragó i, a la vegada, va prosseguir el canal de Reus – Salou, així com la construcció dels molls del port Tarragona. Sunyer li proposa a Godoy la Baronia de Mas Calbó, que més tard acceptarà. En tot cas, Godoy estaria enfrontat al Sant Ofici i la línia familiar d’un dels altres Sunyer: en Francesc Sunyer Marsal, que fou del Sant Ofici, el seu fill en Francesc Narcís Sunyer Veciana, que seria tresorer de la Junta del Canal i qui sap, potser, si va trobar reticències a la curata o llarga amb Godoy.
El 15 de novembre de 1792 Carles IV havia designat a Godoy primer secretari d'Estat a França, però, la Revolució triomfava. El 3 de juliol del 1793, la República francesa declara la guerra a Espanya. Perquè en aquestes circumstàncies, encara es planteja a la nostra ciutat accelerar les obres del Canal Reus - Salou? El 1803, s'havia concedit el títol de regidor Degà Perpetu de la nostra Ciutat a Don Manuel Godoy Álvarez de Faria i Baró de Mas Calbó, títol de Baró que va ser suprimit, segons l’enciclopèdia catalana, el 1870.
El 15 de juliol de 1804 es continuava contribuint per a l'obra del port de Tarragona amb diversos impostos sobre el peix, la calç i els drets d’embarcació que pujaven a cinquanta mil pesos anuals. I la conclusió sembla que fou " tenint en compte les despeses del port de Tarragona, desprès de fer-se el canal Reus - Salou, es planteja que durant dotze anys, en les sortides i entrades de vaixells per Salou en l'exportació, es pagaria un tant per cent (carta adreçada a Godoy príncipe de la paz. Signen: Pere Sunyer, govern econòmic del canal, Narcís Sunyer. tresorer i Josep Iglesies. comptador. És clar que en pocs mesos arriba la ruptura amb Anglaterra (el 12 de desembre de 1804).
1805, les problemàtiques s'accentuen i sorgeix un ofici de l'Ajuntament dient que el regidor Joseph Pascual segueixi en la comissió fins al termini de l’assumpte de les terres del comú de Vila-seca. Hi consta de satisfer a Vila-seca 1.234 lliures amb quatre sous i trenta lliures més per la discòrdia dels tassadors per la diferència de 60 lliures pels danys de les terres que estaven llaurades. L'Ajuntament de Reus va nomenar diputat a Joan Vilanova perquè l'escrivà Joseph Valdés passi a Vila-seca. Per prendre còpia dels títols sobre el dret en el port i la platja de Salou, amb les terres comprades al Comú per l'obra del Canal. Signa els documents Francisco Requena Mariscal de Campo.
El 26 de novembre de 1805 la inscripció "A Carlos IV y Luisa de Borbon, Augusto el décimo quarto del Reynado..." Una primera pedra de "jaspe" que va quedar col·locada durant mes de cinquanta anys al que seria Mas Òdena i que en el seu temps desvetllarem també el lloc i perquè va quedar tants anys la pedra sepultada. Les quatre noves parelles de gegants i una festada van fer-se per veure com, amb poc temps, quedava tot en la inactivitat d'un colossal esforç que ho hagués fet possible.
En una ordre del rei amb data 18 de setembre de 1805, ens feia saber que: “El Rei tramet a l'Ajuntament (relatiu al canal), dient que sobre les contribucions per al port de Salou, no es prengui cap disposició en el tema econòmic, com en el facultatiu, sense prèvia aprovació i consentiment i les del mariscal de camp Francisco Requena, del consell del rei, en el suprem d’Índies a qui va nomenar”.
El 27 de febrer de 1806 es feien les alineacions amb pedres i estaques; hi ha moviment de terres des de Mas Calbó fins a Salou, un quilòmetre i escaig. De tota manera, molts comerciants reusencs es negaven a satisfer la subscripció ‘voluntària’ per les obres del canal.
Amb data 28 de febrer de 1807 Ceballos escriu una carta al mariscal Francisco Requena, mariscal de camp, dient que: Narcís Sunyer havia dimitit de tresorer del Canal i hi renuncia per mitjà del seu apoderat Francesc Cabestany. Narcís Sunyer, havia estat nomenat segons reial ordre el 3 de febrer de 1806. El 3 de març de 1807, fou nomenat tresorer Josep de Gavaldà. De fet, Gavaldà poc temps desprès dimiteix i és nomenat Josep Pàmies Puig, el 23 de març de 1807. Poc desprès, el 3 d’abril de 1807, en actes, veiem com un mestre fuster de Ribera és l'encarregat de la construcció d'un barco que ha de conduir la pedra per a ser emprada a l'obra del Canal, i la fusta serà del bosc de Mascalbó.
En actes del 7 de març de1807, ja es pot llegir que hi ha fortes desavinences entre l'Ajuntament de Reus i el Comú dels seus veïns sobre la construcció del canal. El rei exigeix cinc vocals, perquè la Junta del Canal estava formada pels mateixos individus. Pedro Ceballos, des d’Aranjuez, el 20 d’abril de 1807, escriu fent referència en aquest mateix sentit. Ceballos fa esment que és la voluntat seva separar de la Junta del Canal i de l'Ajuntament, Pere Sunyer i que sigui el director del Canal, el mariscal Francisco Requena del comisionado del canal.
S'havia aixecat a la nostra Ciutat, el constrenyiment que estava sofrint per no haver redimit les cartes de pagament del segon terç de cadastre d'aquell any 1807, i se li concedeix quinze dies de pròrroga per redimir-les. Més de la meitat dels ingressos municipals es desviaven a les obres del canal. Un dels exemples: poc desprès, Francesc de Paula Borràs, verbalment però, assegura al governador Francisco Requena el pagament que tenia pendent per les obres del Canal.
El 18 de març de1808 Godoy és desposseït dels seus càrrecs i honors i poc desprès és engarjolat. La persona en qui Sunyer tenia confiança cau en desgràcia; de fet, era quan les obres del canal tocaven a la seva fi. Amb l'abdicació de Carles IV, el 19 de març de 1808 fou proclamat rei d'Espanya Ferran VII, però poc desprès fou conduït pres a València on romandria fins al 1814.
Els diners de la Junta per la construcció del Canal es farien servir més tard per a la guerra del Francès. El 26 de febrer de 1809 entrarien els exèrcits francesos a Reus. La ciutat acabaria pactant amb l'exèrcit francès, a diferència d'altres poblacions. Francesc Narcís Sunyer Veciana acabaria absent a Mallorca. Era fill d'aquell familiar del Sant Ofici i el primer terratinent; tenia una casa al carrer de les Galanes, 5.
El Canal seria durant dècades un record que no fou possible, però l'esdevenidor de la Guerra del Francès té molt recorregut dins i fora de casa, en el nostre entorn proper. La Ciutat comerciant i emprenedora feia de banderola per salvar l’esponerosa iniciativa dels seus vilatans.
Encara en referència al canal trobo, amb data 31 de juliol de 1811, mentre la Ciutat estava ocupada per l'exèrcit francès, el document escrit pel Corregidor Comissari de policia Franquet, que s'adreça a l'Ajuntament dient: Si es conveniente en las circunstancias actuales llevar adelante la grande empresa del canal desde esta Villa a Salou.
