-
Cipriano Martos va morir a Reus el 17 de setembre de 1973
Cedida
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) considera que l'Ajuntament de Reus ha de realitzar un "exercici de recuperació de la memòria històrica" que dignifiqui als reusencs que han defensat els drets dels treballadors al llarg de la nostra història, entre ells Cipriano Martos, ara que es compleixen quaranta anys de la seva mort a mans de la Guàrdia Civil, durant la darrera època de la dictadura.
El maig de 2012, la CUP a presentar una proposta per fer un reconeixement institucional a la figura de Martos i la de Joan Garcia Oliver. En aquella junta, es va aprovar la col·locació d'una placa en record del segon a la casa on va néixer, però no es va acceptar la proposta de reconèixer-lo com a fill il·lustre. La formació d'esquerres independentista es queixa que aquesta placa encara no ha estat col·locada. Pel que fa a Martos, no es va acordar fer cap reconeixement.
Cipriano Martos va ser l'única víctima mortal a Reus dels darrers anys de la dictadura i fou torturat fins a la mort de manera salvatge a l'actual caserna de la Guàrdia Civil, després de ser detingut el 30 d'agost de 1973. Els policies el van obligar a beure del contingut d'un còctel Molotov i va morir el 17 de setembre. El seu cos va ser enterrat al cementiri de Reus en secret, sense que els seus familiars i advocat el poguessin veure.
La CUP es queixa que la mateixa caserna de la Guàrdia Civil on es va torturar Cipriano, ara ha estat rehabilitada per l'Ajuntament de Reus amb diners municipals "per un import aproximat de 70.000 euros".
