'La Dama del Paraigua' era de Reus

reusdigital.cat dama del paraigua obra de Joan Roig i Solé

· La Dama del Paraigua, de Joan Roig i Solé

09 d'Agost de 2011, per Josep Risueño

Abans de marxar de Reus, Joan Roig i Solé va deixar, entre d'altres obres a les Peixateries Velles, quatre paneres -dues de carn- i dues de peix- que encara avui són mostra vivent.

Essent el director de l'escola de Llotja, Claudi Lorenzale Sugranyes, estudiava precisament en aquesta escola. L'any 1874, Roig i Solé va ser mestre de la Llotja. L'artista conserva el taller del carrer de Sepúlveda, dos anys després i, més tard, viu al carrer d'Aragó, entre Claris i Llúria, amb una casa de planta baixa, que fa pocs anys encara existia.

La cascada del Parc de la Ciutadella (acabada entre el 1881 i 1882) era, des del 1870, l'obra guanyadora del que havia estat mestre d'obres, en Josep Fontserè Mestre, fill d'un vinyolenc. El seu lema era: 'Els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà'. En un principi, amb la cascada del carro de l'Aurora Fontserè, va tenir l'ajuda d'Antoni Gaudí. Roig i Solé treballava amb pedra o marbre. Precisament, la futura 'Dama del Paraigua' és una obra esculpida a marbre i pedra. En la línia familiar dels Alimbau, la dona de Pau Alimbau Carreres, tenia casa i fàbrica a Sants, amb oli d’oliva i sabó, a nom de Societat Marca e hijo y Alimbau.

Dins la Ciutadella, el projecte d'una font ornamental, que en principi era un brollador solitari sense la 'Dama del Paraigua', s'hi sumarà després l'escultura que Roig i Solé va agafar exemple amb la seva model, membre de la família, Josepa Alimbau Roig, neboda de l'artista.

La 'Dama del Paraigua', aparentment, a algú, li pot semblar una dona aristocràtica: pluja i claror, passa acariciant i omplint els forats del paraigua de vidre... De la punta de cada barnilla, rajava un rajolí i l’escultura mirava ben bé a Montjuïc.

La dama va ser preparada per col·locar-se un 2 de desembre 1884. La senyoreta va estar molt de temps sepultada sota terra i la revista satírica l'Esquella de la Torratxa feia broma del fet. Més tard, Rossend Llates Serrat va escriure quelcom sobre la dama, però segons tots els indicis, sembla ser que la representació encarnava una senyoreta de Reus. En canvi, Josep Maria Garrut Roma va exposar la teoria que la senyoreta del paraigua era Ventureta Ricou Solé, de la Pobla de Segur (Pallars Jussà).

La veritable 'Dama del Paraigua' era, per tant, la reusenca: Josepa Alimbau Roig, casada amb el senyor Navarro. Josepa va morir als 73 anys, l’any 1919. Un any abans, havia mort de paraplègia als 82, encara solter, l´artista, el seu tiet Joan Roig i Solé. Vivia llavors al carrer d'Aragó, 291, principal, de Barcelona.

Escriviu el vostre comentari

Regles de participació

Aquest servei es planteja com un espai obert en el qual s'expressen lliurement les opinions de les persones que visiten el web, i no s'ha d'utilitzar per fer desmentits, desinformar o atacar a tercers. Si us cal enviar una correcció per a una notícia, podeu utilitzar el formulari per enviar informació d'interès periodístic. A Reus digital entenem que els lectors d'aquest mitjà són persones respectuoses, amb capacitat per comentar sense necessitat de fer crítica destructiva, provocar o atemptar contra l'honor de les persones. En qualsevol cas, si algun comentari es considera fora de lloc, s'esborrarà. Reusdigital.cat no es fa responsable de les opinions dels comentaristes. Que aquest servei de comentaris es mantingui actiu depèn de les persones que l'utilitzen. Reusdigital.cat es reserva el dret d'emprendre accions legals contra les persones que emetin comentaris injuriosos, que ofenguin la imatge i l'honor de les persones o ataquin l'ordenament jurídic.

Comentaris

Jacob  13 de Setembre de 2011

Enhorabona

Un treball més d´investigació del nostre benvolgut historiador local Josep Risueño. La documentació aportada no deixa cap dubte.  

Eduard  13 d'Agost de 2011

Endavant

 Habia sentit dir en diverses ocasions que la dama del paraigues era la Sra. Alimbau de Reus, peró sense especificar qui era en realitat. La crónica esta molt ben documentada i per a qui com jo només era una anécdota queda altament aclarit.

maite  09 d'Agost de 2011

Una ganxeta

 enhorabona per l´escrit.. molts reusencs no ho sabiem que aquest monument al Parc de la Ciutadella, fos una ganxeta!